L'augment de el nivell de la mar és un dels efectes de l'canvi climàtic que més tem les ciutats costaneres com Londres o dels Àngels. Davant la crescuda dels nivells de la mar, totes les activitats econòmiques i les llars de milions de persones es poden veure inundats, literalment.
Per a això, la Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i el Mar ha posat en marxa l'Estratègia d'Adaptació de la Costa Espanyola a el Canvi Climàtic. Espanya és un país molt vulnerable als efectes de l'canvi climàtic i davant la crescuda de el nivell de la mar, ha de buscar solucions. En què consisteix l'adaptació a l'canvi climàtic de les costes?
Estratègia d'Adaptació de la Costa Espanyola a el Canvi Climàtic
Aquesta iniciativa comença amb l'objectiu de fer un diagnòstic sobre els riscos associats al canvi climàtic a les costes. Un cop analitzats els riscos que presenten les ciutats costaneres, s'intentaran adoptar mesures factibles i viables per combatre l'augment del nivell del mar. Una bona comprensió dels efectes del clima és fonamental, com s'esmenta en altres articles sobre les diferències entre canvi climàtic i escalfament global i la seva relació amb la adaptació d'infraestructures a diverses regions.
L'augment de el nivell de la mar és sens dubte la principal conseqüència de l'canvi climàtic que més afecta les costes, ja que significa la pèrdua de territori per regressió de la línia de costa. A més, aquest augment del nivell del mar també provoca intrusió salina als estuaris i aqüífers (fent perdre més quantitat d'aigua potable emmagatzemada), erosió de la vora costanera, pèrdua directa d'ecosistemes per l'escalfament de l'aigua del mar i augment de la freqüència i intensitat dels temporals. Els informes sobre inundacions a les costes són alarmants i evidencien la urgència d'actuar, així com el creixement de ciutats que podrien desaparèixer si no simplementen mesures efectives.
A causa de que les mesures contra el canvi climàtic establertes en l'Acord de París encara no comencen a donar els seus fruits, Espanya ha de buscar alternatives a l'adaptació. L'estratègia proposa tres tipus d'intervencions per frenar aquests efectes: físic, social i institucional. Les de tipus social es concreten en l'adaptació d'infraestructures o l'aplicació de solucions basades en la natura, com ara restauració de dunes o aiguamolls. Aquesta actuació es relaciona amb la inversió en infraestructures verdes que es considera clau per adaptar-nos millor. Les mesures socials fan referència a la formació o l'intercanvi d'informació, incloent-hi la creació de sistemes d'alerta. Finalment, les de caràcter institucional afecten la generació d'incentius fiscals o de normes que fomenten un ús sostenible de la costa. La importància de l'educació sobre aquests temes és vital, tal com es pot veure a la adaptació de les plantes al canvi climàtic.
Un dels grans problemes d'aquesta estratègia és que no té una previsió econòmica, sinó que les mesures que es proposin hauran de ser finançades pel Ministeri d'Agricultura i Medi Ambient.