Les relativament càlides temperatures que està tenint el mar Mediterrani aquest any han afavorit la formació d'un cicló atípic anomenat Numa que ha causat ja la mort a quinze persones a la regió d'Àtica, a l'oest d'Atenes, i que té el potencial de causar importants danys en els propers dies. Aquest fenomen porta a la memòria altres esdeveniments devastadors com el cicló de Líbia, que mostra la serietat d'aquests fenòmens meteorològics.
Aquest tipus de ciclons mediterranis, coneguts com medicans, són fenòmens que molt poques vegades passen, però quan ho fan poden ser gairebé igual de destructius que els huracans que assoten les costes d'Amèrica o Àsia. La formació de Numa està generant un interès creixent en l'estudi d'aquests fenòmens, especialment amb la influència del canvi climàtic, que podria estar causant un augment en la seva freqüència i intensitat, similar al que s'ha observat estudi d'altres medicans.
Què és un medicane?
medicane és un terme que sorgeix de la combinació de les paraules Mediterrani i Huracà (hurricane en anglès). Tot i el seu nom, no s'ha de confondre amb els huracans típics, ja que el nucli de l'cicló mediterrani és d'aire fred, mentre que el dels huracans és d'aire calent. Aquesta és una de les principals diferències que distingeix els medicans dels huracans tropicals. Es tracta d'una borrasca atípica que s'alimenta de la calor acumulada a les aigües del mar Mediterrani i és important entendre com es forma una borrasca per analitzar aquests fenòmens.
Els medicans solen formar-se a la tardor i hivern quan les temperatures del mar estan relativament altes, creant les condicions necessàries per al seu desenvolupament. Aquests fenòmens s'assemblen als ciclons tropicals a la seva estructura, presentant un nucli càlid, però la majoria de vegades no arriben a la intensitat ni la durada dels huracans en altres parts del món. Per a més detalls, pots consultar com es formen aquests ciclons al nostre lloc com serà la tardor.
Quines són les possibles conseqüències de Numa?
Numa, a causa de la combinació de l'aire fred del nucli i de l'aigua càlida de la Mediterrània, està deixant pluges torrencials i causant un impacte devastador a la regió. Es preveu que el medicane estigui acompanyat de ratxes de vent molt fortes, aconseguint fins a 200 quilòmetres per hora, especialment a partir de dijous, amb un pic d'activitat durant el dissabte i el diumenge. Això podria ser semblant als efectes d'altres medicans que han afectat la regió, inclosos els vents de la Mediterrània.
Les projeccions meteorològiques indiquen que la zona més afectada serà la situada entre el Mar Jònic i els Balcans del Sud, on es poden registrar fins a 400 mil·límetres de precipitació acumulada. Per posar-ho en context, 1 mil·límetre d'aigua de pluja equival a 1 litre d'aigua per metre quadrat. Aquesta quantitat de precipitació pot causar inundacions severes, lliscaments de terra i danys significatius en infraestructures, semblant a les pluges i inundacions a Grècia que han passat en el passat.
Fins ara, Numa ha causat la mort de 15 persones i n'ha deixat moltes més desaparegudes. Les autoritats estan emetent alertes i recomanacions a la població i els exhorten a mantenir-se allunyats d'àrees inundables ia seguir les indicacions dels serveis d'emergència. Des d'aquí, volem que aquestes xifres no augmentin més.
Plourà a Espanya?
A Espanya, estem experimentant una de les pitjors sequeres de la història de país. Malauradament, s'ha confirmat que ni la península ibèrica ni els arxipèlags balear ni canari rebran una sola gota de Numa. Les condicions de sequera han afectat l'agricultura i han incrementat la vulnerabilitat de moltes comunitats davant la possibilitat d'incendis forestals, cosa que complica encara més la situació al país. Aquest impacte es veu reflectit en l'anàlisi de la situació climàtica actual a la regió.
Aquest any, les aigües del Mediterrani han assolit temperatures anòmales que, d'una banda, afavoreixen la creació de fenòmens com Numa, però de l'altra, exacerben les condicions climàtiques extremes que estem experimentant. L'augment de la temperatura del mar s'ha correlacionat amb la freqüència i la intensitat d'aquests esdeveniments de ciclons, la qual cosa ressalta la necessitat d'un estudi més profund sobre com el canvi climàtic afecta el clima a la regió mediterrània, així com pot influir en altres crisis futures als patrons meteorològics.
La influència del canvi climàtic als medicans
El canvi climàtic està influint en la ocurrència i la intensitat dels medicans. Estudis recents indiquen que en el futur, els medicans podrien ser més freqüents, però les seves estructures es podrien tornar més robustes i perjudicials. Això és perquè l'escalfament de les aigües del Mediterrani facilita les condicions per al seu desenvolupament i la generació d'energia necessària per intensificar-se, com s'analitza en el context del canvi climàtic i els fenòmens extrems.
Un estudi publicat a la revista Cartes de recerca geofísica suggereix que, encara que el nombre d'esdeveniments pugui disminuir, els medicans que es formin en el futur tindran una tendència a assolir categories més altes, possiblement fins i tot la categoria 1 d'huracà. Això podria resultar en vents més forts i precipitacions més intenses, cosa que augmenta el potencial de danys a les comunitats costaneres, similar al que s'ha observat en fenòmens anteriors.
Això planteja preocupacions addicionals sobre la preparació i la resiliència de les infraestructures i poblacions a la conca mediterrània, ja que un augment en la intensitat d'aquests fenòmens pot superar la capacitat de resposta actual davant de desastres. Aquests canvis comporten la necessitat de reavaluar com ens preparem davant d'aquests fenòmens climàtics extrems. Es posa l'accent en la importància d'estudiar a fons l'impacte del escalfament de l'Atlàntic per poder anticipar-ne i mitigar-ne els efectes.
Comparació amb altres fenòmens meteorològics
Tot i el seu nom, els medicans no han de ser considerats com a veritables huracans. Tot i que comparteixen algunes característiques amb els ciclons tropicals, hi ha diferències clau en la seva formació i estructura. Per exemple, els medicans generalment no arriben a la força d'un huracà de categoria 1 o superior, i el nucli càlid és menys profund.
En comparació amb els huracans atlàntics que s'alimenten d'aigües càlides, els medicans depenen d'un ambient atmosfèric més complex que involucra la interacció amb sistemes d'alta i baixa pressió, cosa que els fa menys predictibles i més difícils de rastrejar. Tot i això, el seu impacte en àrees costaneres pot ser significatiu, generant intenses precipitacions i vents destructius, la qual cosa és un aspecte que s'ha analitzat en estudis sobre desastres naturals a la regió mediterrània.
Altres incidències de medicans en la història recent
S'han registrat diversos medicans els darrers anys, inclòs el cas d'Ianos el 2020, que va ser notable per assolir una intensitat de categoria 2. Aquest esdeveniment va marcar un punt d'inflexió, ja que es va evidenciar que els canvis climàtics estaven influint en la formació d'aquests fenòmens. En la història recent, altres medicans com Xenofont i Zorbas també han causat estralls a la regió mediterrània, causant pèrdues humanes i danys materials.
El cas de Numa ha cridat especialment l'atenció, no només per les morts i els danys que ha causat, sinó també per la seva capacitat per intensificar-se en un curt període de temps. Això ha portat a un enfocament més gran en la investigació sobre els medicans, per tal d'entendre millor la seva dinàmica i preveure el seu impacte futur, cosa que és essencial per preparar-nos davant de possibles crisis climàtiques.
Què es pot esperar dels medicans en el futur?
Amb l'augment de la temperatura global i el canvi dels patrons climàtics, és probable que els medicans es converteixin en una preocupació creixent per als països mediterranis. És essencial que s'implementin estratègies de mitigació i adaptació per abordar els riscos associats a aquests fenòmens meteorològics, com el que actualment enfrontem.
Els governs i les agències meteorològiques han d'estar preparats per respondre amb sistemes d'alerta primerenca més efectius i amb millors infraestructures per minimitzar l'impacte dels medicans a la vida humana i l'economia, així com el cas del temporal de pluges, que podria ser crucial davant d'esdeveniments com Numa. L'educació i la consciència pública sobre els riscos associats a aquests fenòmens són també crucials per assegurar la preparació de les comunitats costaneres.
A mesura que avancem cap a un futur incert, la investigació continua sobre els medicans i la seva relació amb el canvi climàtic ens proporcionarà les eines necessàries per enfrontar els reptes que presenten aquests imponents fenòmens naturals.
