L'Acord de París és una fita sense precedents en la història del canvi climàtic, un acord global signat per més de 195 països el 2015 durant la COP21 a París. Aquest acord busca la reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, amb l'objectiu de mantenir l'augment de la temperatura global per sota de 2 graus Celsius respecte als nivells preindustrials, i esforçar-se per limitar-lo a 1.5 graus per mitigar els efectes més devastadors del canvi climàtic. L'Acord de París ha estat reconegut com un pas crucial cap a una transició ecològica i justa, oferint una oportunitat perquè els països es comprometin a adoptar polítiques més ambicioses que assegurin un futur sostenible per a les properes generacions.
Malgrat aquest context motivador i de la urgència amb què es planteja la crisi climàtica, l'acció de Espanya en aquest àmbit ha estat moderada i de vegades, decebedora. Això és especialment preocupant atès que Espanya es troba entre els països més vulnerables al canvi climàtic. Tot i això, fins ara, el país no ha ratificat l'Acord de París de manera efectiva, cosa que planteja interrogants sobre el seu compromís real amb la lluita global contra el canvi climàtic.
Les organitzacions ecologistes espanyoles, com Greenpeace, Amics de la Terra, Ecologistes en Acció, WWF i SEO/BirdLife, han expressat el seu descontentament davant la inacció del govern espanyol durant la cimera del clima celebrada a Marràqueix (COP22). En particular, el govern presidit per Mariano Rajoy s'ha vist criticat per la seva falta de lideratge, cosa que es manifesta en la seva decisió de no ratificar l'Acord de París i en l'absència del president en aquesta cimera, cosa que molts van interpretar com un clar senyal de com es prioritzen altres temes en el seu agenda política.
La situació ha empitjorat en el context recent, on Espanya ha retrocedit en el compromís amb el canvi climàtic en comparació amb altres països europeus. Segons dades recents, nacions com Alemanya, França, Portugal, Suècia i fins i tot el Regne Unit post-Brexit han pres la davantera en la implementació de polítiques climàtiques. Això evidencia que el govern espanyol s'ha quedat endarrerit en l'adopció de polítiques efectives que tractin la crisi climàtica, en un moment en què l'acció ràpida i decidida és indispensable.
A finals de la cimera del clima a Marràqueix, les organitzacions ecologistes van instar tots els partits polítics amb representació parlamentària a Espanya a convertir la lluita contra el canvi climàtic en un eix central de la legislació actual, emfatitzant que seria un considerable fracàs no fer-ho. És fonamental que tots els actors polítics al país reconeguin la gravetat de la situació i actuïn en conseqüència per implementar mesures que redueixin les emissions de gasos d'efecte hivernacle i fomentin la transició cap a una economia baixa en carboni. A més, les lliçons apreses en l'àmbit internacional sobre el compliment de l'Acord de París són essencials per informar i millorar les estratègies locals.
Un element clau en la crítica cap al govern de Espanya és la manca d'un Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC) que compleixi els objectius establerts a l'Acord de París. Segons diversos informes, el PNIEC de 2021-2030 estableix una meta de reducció d'emissions del 21% en comparació dels nivells de 1990, però no considera que, des de 1990, les emissions han augmentat un 18%. Per tant, en el millor dels escenaris, Espanya romandria als mateixos nivells d'emissions en 2030 que els del 1990, cosa que és inacceptable atès que l'Acord de París estipula una reducció d'almenys el 40% de les emissions.
La crisi climàtica i la pandèmia de COVID-19 han plantejat desafiaments únics per als governs de tot el món, però també han presentat l'oportunitat de redissenyar les economies cap a patrons més sostenibles. En aquest sentit, la recuperació econòmica post-COVID ha d'incorporar mesures que no només promoguin la salut econòmica, sinó que també siguin responsables i sostenibles des del punt de vista mediambiental. Els governs han de ser audaços i proposar polítiques que no només compleixin els objectius de l'Acord de París, sinó que també superin aquests compromisos en abordar la crisi climàtica de manera efectiva. El suport d'Europa, com s'ha demostrat amb la participació de la Xina i Europa a l'Acord de París, pot ser crucial per assolir aquests objectius.
Per tal d'enfortir els seus compromisos internacionals, Espanya ha de treballar per assolir un objectiu de reducció d'almenys 55% de les seves emissions per al 2030. Si no ho fa, es corre el risc de perpetuar la inacció climàtica i augmentar la vulnerabilitat del país a un futur cada vegada més incert a causa dels efectes del canvi climàtic. Les veus de la societat civil, especialment dels joves, s'han fet escoltar, exigint accions immediates i decisives en la lluita per un futur sustentable.
Per aconseguir-ho, és fonamental que les organitzacions com Greenpeace i altres grups ecologistes segueixin pressionant els governs perquè compleixin les metes climàtiques i es comprometin a accions concretes. La mobilització social és un element clau en la lluita contra el canvi climàtic, i la pressió pública pot influir en les decisions polítiques, encoratjant els governs a actuar d'acord amb allò que la ciència exigeix. Per exemple, la situació actual a Alemanya mostra la urgència daquestes mesures.
Les metes climàtiques han de ser ambicioses i estar en línia amb les recomanacions d'experts i científics, argumentant que qualsevol acció que no estigui alineada amb la ciència només prolongarà els efectes devastadors del canvi climàtic. La participació activa als cims climàtics, com els CP i la implementació de polítiques que realment redueixin les emissions són passos fonamentals que han de ser assumits pel govern espanyol. Les futures generacions dependran de les decisions que es prenguin avui dia, per la qual cosa és essencial actuar ja per evitar un futur catastròfic.
Els impactes del canvi climàtic no són escenaris distòpics llunyans; ja estem creant un present ple de crisis, sequeres, inundacions i esdeveniments climàtics extrems que afecten desproporcionadament les comunitats més vulnerables, tant a Espanya com a la resta del món. Per això, és vital que les polítiques climàtiques siguin inclusives i equitatives, buscant assegurar la justícia social en la transició cap a un futur sostenible.
L'Acord de París representa una oportunitat única que Espanya ha d'aprofitar, actuant amb rapidesa i determinació per complir el compromís de combatre el canvi climàtic. El temps per actuar és ara, i la responsabilitat recau en cadascun de nosaltres, tant a nivell individual com en el col·lectiu, per garantir un futur viable i saludable per a tothom. És moment de transformar les paraules en accions efectives que protegeixin el nostre planeta i tots els seus habitants.
