La sequera que ha assotat Espanya els últims mesos ha portat una notable baixada del nivell d'aigua en molts embassaments del país, sent l'embassament de La Rioja de Mansilla de la Sierra un dels més afectats. Actualment, aquest embassament es troba a un nivell alarmant, amb només el 14,7% de la capacitat, una xifra que el col·loca en nivells històrics baixos. Això ha permès, no sense certa sorpresa, que els antics habitants del poble de Mansilla de la Serra puguin, per primera vegada en dècades, recórrer els carrers del seu poble que va romandre submergit des del 1960.
L'efecte de la sequera a l'embassament
Tradicionalment, els habitants de Mansilla de la Serra gaudien del seu embassament durant els mesos d'estiu, utilitzant les seves aigües per al bany recreatiu i activitats a l'aire lliure. No obstant això, aquest any, la sequera ha impedit aquestes activitats i ha brindat l'oportunitat d'una experiència única: caminar pels vestigis de l'antic poble, que a principis del segle XX tenia al voltant de 600 habitants i era el cap de la comarca, en contrast amb gairebé 71 empadronats actualment. Per a més detalls sobre la situació dels embassaments a Espanya, consulta aquest article sobre la situació dels embassaments el 2024.
L'escàs règim de pluges dels últims mesos i les mínimes nevades de l'hivern passat han fet que l'aigua de l'embassament baixi fins a un punt en què, per primera vegada, es poden veure moltes de les estructures del poble que va ser, i que ara estan banyades per la història. Això dóna lloc a reflexions sobre els efectes de la sequera a Espanya, on la situació de l'aigua és cada cop més crítica. A més, és crucial conèixer l'alarmant situació de la sequera a Espanya, que posa en risc molts embassaments com el de Mansilla. Per entendre millor com la sequera afecta els embassaments, pots llegir sobre .
Records d'un passat submergit
Els habitants més grans de 60 anys de Mansilla de la Sierra són els que carreguen amb la memòria de l'antic poble, un lloc molt estimat per tots. Abans de la construcció de la presa, aquestes famílies van haver d'abandonar casa seva per fer espai per a l'embassament que avui coneixem. Molts d'aquests veïns ara tornen als carrers de la seva antiga llar plens de nostàlgia, relatant els seus néts on es trobaven les antigues cases i compartint records del passat. En aquest context, és important tenir en compte que la situació actual de l'embassament, que afecta profundament aquestes comunitats.
Encara que la situació actual pugui semblar un esdeveniment positiu pel fet de poder visitar el poble, resulta crucial mantenir en perspectiva la gravetat de la sequera. Amb un embassament que conté només el 14% de la seva capacitat, és important reconèixer que, probablement, no tota aquesta aigua sigui aprofitable, cosa que indica una sequera perllongada i severa que afecta no només l'entorn natural, sinó també la vida social i econòmica de la regió. Aquesta realitat angoixant es reflecteix a molts racons d'Espanya, on la manca d'aigua compromet cultius i la vida diària de comunitats senceres. Per això, cal una anàlisi sobre la desertificació al sud-est espanyol.
Mansilla de la Serra: un llegat cultural i turístic
El poble de Mansilla de la Serra, que va ser un pròsper nucli de població en el passat, no només té una història per explicar, sinó que també s'ha convertit en un destinació turística intrigant. Cada cap de setmana, visitants de diverses parts d'Espanya i més enllà, arriben a l'embassament per explorar les ruïnes del poble. La torre de l'església i el pont del molí són només alguns dels elements arquitectònics que emergeixen i que els visitants poden apreciar, a més de recórrer els antics carrers empedrats. Aquest turisme no només beneficia els visitants, sinó que també contribueix a l'economia local, ja que els bars i els restaurants de la zona es beneficien del flux de turistes que busquen conèixer la història del seu passat. Per a una visió més completa sobre la situació de la sequera a Espanya, podeu consultar .
L'alcalde de Mansilla de la Serra, José Manuel Ballesteros, ha comentat que la resurgència del poble ha portat un nou atractiu turístic a la zona de les Set Viles, on molts s'aturen per fer fotografies i explorar la història que ha estat oculta durant dècades. A la llum de la història de la construcció de l'embassament, cal destacar que aquest fenomen de municipis submergits no és exclusiu de Mansilla. A tot Espanya, nombroses localitats es van enfrontar a aquesta desafortunada realitat a causa de l'expansió dels embassaments a les dècades de 1950 i 1960.
Història d'una inundació
La història de Mansilla de la Serra es remunta a l'Edat Mitjana, quan es va establir com un punt estratègic a la vall del riu Najerilla. Durant segles, l'economia del poble es va sustentar a la ramaderia i agricultura, fins que a mitjan el segle XX, la construcció de l'embassament va canviar el destí dels habitants. Per a una anàlisi més profunda sobre les sequeres i embassaments, consulta aquest article sobre embassaments a Espanya, que detalla l'evolució de la infraestructura hídrica al país.
El procés de construcció de l'embassament de Mansilla es va iniciar el 1959, i amb ell l'expropiació i el desallotjament dels residents. Molts van optar per emigrar a altres localitats, incloent l'Argentina, a la recerca de noves oportunitats. La història del seu desplaçament ha estat recollida en llibres com La veu dels bandejats que documenta els testimonis d'aquells que van viure aquesta dura experiència. Aquest fenomen ha deixat una empremta profunda a la memòria col·lectiva, que persisteix en els relats dels supervivents i els seus descendents.
Un fenomen recurrent
Les condicions climàtiques actuals han revelat no només el poble de Mansilla, sinó també altres antics pobles a la regió que, com Mansilla, van ser enterrats per embassaments construïts al segle XX. Aquest fenomen és particularment comú durant els mesos de tardor, quan les sequeres es fan més pronunciades. Una de les característiques daquest fenomen és que a mesura que laigua baixa, els vestigis de la civilització emergeixen, brindant una ullada al passat que molts prefereixen no oblidar. Tal com ho assenyala el director general de Qualitat Ambiental i Recursos Hídrics del Govern de La Rioja, Rubén Esteban, tot i que les xifres actuals d'emmagatzematge són inferiors a les d'anys anteriors, hi ha anys en què s'ha registrat una manca d'aigua encara més severa. És important contemplar que la gestió de l'aigua és crucial, i s'han dut a terme mesures per assegurar que l'escassetat no impacti negativament a la vida quotidiana dels ciutadans.
La comunitat ha adoptat iniciatives per a la recuperació dels recursos hídrics, i s'espera que, amb bones condicions meteorològiques i pluges noves, l'embassament pugui recuperar el nivell normal en els propers mesos. L'esperança és que aquesta situació no es repeteixi, i que l'antic poble de Mansilla de la Serra, encara que de tant en tant emergeixi de les aigües, no es torni a perdre a la memòria del temps.
La manca de pluges el gener del 2025 ha aprofundit la crisi d'aigua a tot Espanya, on les sequeres han assolit nivells alarmants. De fet, el dèficit de pluges del gener passat a Mallorca equival a set vegades la capacitat total d'alguns embassaments. Això ha alimentat la preocupació entre els agricultors que depenen de laigua per als seus cultius, així com en els residents que necessiten aigua potable. Les autoritats han emfatitzat la necessitat d'una gestió més eficient y sostenible de l'aigua per evitar futurs desastres hídrics.