Tot i que no se li presti l'atenció que es degués, el tema de l'escassetat d'aigua és un dels més preocupants i greus que acuitaran el planeta en els propers anys. Actualment, Xile està patint la pitjor sequera de la seva història i n'hi ha d'altres països del món que lluiten contra la sequera que es troben lluitant contra aquest gran problema que en gran part ve provocat pel canvi climàtic.
L'aigua és un bé preat que no sobra i que comença a escassejar, de manera que tothom s'hauria de conscienciar a l'hora de consumir-la. Segons diversos informes presentats per l'ONU, De seguir amb aquest ritme de consum d'aigua, en 15 anys faltarà ni més ni menys que un 40% d'aigua que el planeta necessitaria per viure. Aquest greu problema causaria continus conflictes entre diferents països i greus problemes econòmics a nivell mundial.
Com he comentat anteriorment, el país on més seriosament està afectant l'escassetat d'aigua és Xile. No obstant, no és l'únic, ja que Brasil està patint la pitjor sequera en els últims 80 anys. Així mateix, hi ha països que malgrat tenir grans problemes amb l'escassetat d'aigua, han aconseguit superar aquest problema i trobar solucions creatives. És el cas d'Israel, que a l'any 2000 patia grans problemes de sequera i va optar per la dessalinització, Obtenint grans resultats en l'actualitat.
La Xina és un altre país que pateix els efectes de la sequera. Per solucionar el problema, la gran potència mundial ha optat per construir un gegantesc canal de 1000 quilòmetres que porti laigua del sud del país al nord. A Europa, Espanya també ha lluitat contra la sequera mitjançant la implantació de micro canalitzadors que capten la pluja i la transformen en aigua potable per a la població. Tenint en compte aquestes iniciatives, és crucial analitzar què estan fent els països per combatre la sequera i l'escassetat d'aigua a nivell global.
Mesures Implementades per Diferents Països
A Espanya, durant l'últim any, la cornisa cantàbrica ha rebut un nivell de precipitacions dins del que és habitual. Tot i això, a la resta del país, la sequera segueix fent efecte en l'agricultura, la indústria i l'oci. D'acord amb l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), el conjunt del país manté una situació de sequera meteorològica que ja s'allarga tres anys, fins i tot malgrat un hivern relativament humit. Per fer-hi front, Espanya aplica una sèrie de mesures incloses als Plans de Gestió de Sequera elaborats per a cadascuna de les conques hidrogràfiques del país.
Algunes de les conques ja han començat a aplicar mesures de restricció d'aigua per al reg, i en àmbits urbans s'han limitat els usos no prioritaris (com a fonts o reg de parcs). A més, en algunes poblacions concretes amb problemes d'accés a aigua potable s'han desplegat sistemes d'abastament a partir de camions cisterna. "Són només mesures d'emergència, no d'adaptació", explica el director de la Càtedra de Canvi Climàtic-Aigües d'Alacant a la Universitat d'Alacant.
"Les solucions a les sequeres s'han de plantejar i executar en els anys d'abundància de pluja, quan no hi ha pressió sobre els recursos hídrics perquè són suficients per proveir els diferents usos", continua Jorge Olcina. “Quan es decreta la situació de sequera, si no s'han dissenyat mesures prèvies d'adaptació, l'única cosa que es pot aplicar són mesures d'emergència per intentar garantir l'abastament, sobretot, a zones urbanes, on la llei estableix l'ús d'aigua prioritari”.
A l'Àfrica, casos com el de Somàlia són alarmants. El 2023, Somàlia va enfrontar una sequera devastadora que va impactar greument la seguretat alimentària del país. S'estima que milions de persones es van veure afectades per la manca d'aigua i recursos, cosa que exacerba la crisi humanitària. Iniciatives d'ajuda internacional són cabdals per mitigar els efectes de la sequera en aquestes regions vulnerables.
Conferències Internacionals i Compromisos Globals
Durant la recent COP16 celebrada a Riad, gairebé 200 països es van reunir per discutir mesures contra la sequera, en un esforç per abordar la greu situació a nivell global. Tot i els intents d'arribar a un acord vinculant sobre la sequera, no es va aconseguir concloure un règim mundial específic, cosa que evidencia la complexitat del problema. Tot i això, es van aconseguir compromisos significatius, incloent la Aliança Mundial de Riad per a la Resiliència davant la Sequera, que es proposa mobilitzar més de 12.150 milions de dòlars per ajudar 80 dels països més vulnerables.
L'informe de la Convenció de les Nacions Unides de Lluita contra la Desertificació (CNULD) va revelar que cal 1.000 milions diaris per combatre la desertificació i la sequera fins a finals d'aquesta dècada. La desertificació, que resulta de l'activitat humana, afecta la salut de la terra i, per tant, la seguretat alimentària de milions de persones. Actualment, s'estima que les sequeres impacten en la vida de 1.800 milions de persones a tot el món.
Les iniciatives com la Gran Muralla Verda, que apunten a restaurar 100 milions d'hectàrees de terres degradades a l'Àfrica, són un exemple d'esforços a gran escala. Aquest projecte ha mobilitzat importants inversions per a la restauració de paisatges al Sahel i ha demostrat ser un model a seguir per a altres països que enfronten problemes similars.
La necessitat d'adoptar mesures proactives es posa de manifest al Programa de Gestió Integrada de Sequeres, que busca ajudar els països en el desenvolupament de polítiques resilients. Per exemple, al nord-est del Brasil, s'han implementat sistemes d'alerta primerenca i pràctiques sostenibles en la gestió de l'aigua, cosa que ha reduït els impactes de sequeres severes.
Així mateix, als Estats Units, l'estat de Washington va activar un pla davant l'escassetat d'aigua el 2024, desbloquejant fons per pal·liar-ne els efectes i preparar la comunitat per a la reducció del reg. Aquestes accions demostren la importància de la planificació i lacció anticipada en situacions de crisi hídrica.
El Futur davant de l'Escassetat d'Aigua
L'enfocament cap a la resiliència davant la sequera involucra no només la implementació de polítiques efectives, sinó també la creació de consciència i educació en comunitats sobre la importància de l'aigua i la conservació. Les generacions joves tenen un paper crucial en aquest aspecte, ja que són ells els qui viuran amb les conseqüències de les decisions actuals.
Les projeccions indiquen que, si no es prenen mesures urgents, cap a 2050 tres de cada quatre persones podrien veure's afectades per la sequera. Això planteja un desafiament significatiu per a la seguretat alimentària i el benestar de la població mundial. La col·laboració internacional serà fonamental per abordar aquest problema complex i multidimensional.
A mesura que anem avançant, és important que cada país analitzi els recursos hídrics i adopti mesures sostenibles que puguin mitigar els efectes de la sequera. La implementació de tecnologia per a la dessalinització de l‟aigua, la recol·lecció d‟aigua de pluja i la creació d‟infraestructures de reg eficients són passos que poden ajudar a combatre aquesta crisi.
La desertificació, la degradació de la terra i la sequera són problemes interconnectats que requereixen un enfocament integral i coordinat. Les iniciatives globals, com les tractatives en el marc de la Convenció de les Nacions Unides, són crucials per crear un marc que permeti respondre de manera efectiva a aquests desafiaments.
És essencial que les comunitats, governs i sectors privats col·laborin i es comprometin a trobar solucions i estratègies a llarg termini que assegurin un futur més sostenible i resilient davant de la sequera. Per tant, no sols és una qüestió de supervivència, sinó també de prosperitat per a les generacions futures.
