A les regions seques del món existeix un fenomen desconcertant i enigmàtic conegut com cercles de fades. Aquests patrons geomètrics peculiars consisteixen en sòl àrid envoltat per anells de vida vegetal, que s'estenen al llarg d'extenses extensions de terra. Aquests cercles comporten nombrosos misteris que crida l'atenció dels més curiosos.
En aquest article explicarem què són els cercles de fades, les seves característiques, origen, formació i molt més.
Captació dels cercles de fades
La creença que aquestes formacions es limitaven a Namíbia i Austràlia va persistir durant nombrosos anys. Tot i això, una investigació recent ha revelat una nova perspectiva sobre aquest fenomen, demostrant que la seva prevalença s'estén molt més enllà del que s'entenia anteriorment.
El Laboratori de Biodiversitat i Funcionament dels Ecosistemes de l'Institut de Recursos Naturals i Agrobiologia (IRNAS) del CSIC va realitzar recentment un estudi, que va ser publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), que revela que es poden trobar cercles de fades més enllà de les dues regions on van ser observats inicialment.
S'han detectat patrons circulars a 263 àrees desèrtiques a tres continents, abastant més de 15 països, gràcies a la utilització de tecnologies d'imatges satelitals i intel·ligència artificial. Aquestes diverses regions abasten el Sahel, el Sàhara Occidental, la Banya d'Àfrica, Madagascar, el sud-oest d'Àsia i Austràlia central. Per comprendre millor aquests fenòmens a diferents parts del món, és interessant explorar el desert de Namíbia i les seves característiques, on també es poden observar aquests .
En emprar models basats en intel·ligència artificial, els investigadors van poder examinar i categoritzar minuciosament imatges de satèl·lit. A través d'aquest enfocament innovador, vam poder detectar patrons que s'assemblen molt als cercles de fades ja documentats a Namíbia i Austràlia Occidental. La utilització de tecnologia de punta ha revolucionat la nostra comprensió de com es distribueixen aquests patrons i com de prevalents són realment.
Com es formen
Anteriorment, l'examen dels factors que van conduir a la formació de cercles era un desafiament a causa de la ubicació geogràfica restringida. Amb l'adopció d'una perspectiva global integral, però, s'ha tornat factible analitzar exhaustivament diverses variables. Aquestes variables abasten factors climàtics com la precipitació mitjana anual i factors edàfics, que pertanyen a les propietats físiques, químiques i biològiques del sòl, com ara el contingut de nitrogen. La investigació va revelar que la presència de cercles màgics està lligada a una combinació específica de característiques del sòl i del clima.
A més d'investigar la formació de cercles de fades, els investigadors també van examinar la productivitat de la vegetació dins aquestes àrees. Van observar una notable consistència en la productivitat, cosa que suggereix que aquests patrons poden contribuir a la prestació de serveis ecosistèmics. Aquest descobriment aplana el camí per a una major exploració del paper potencial dels cercles de fades com a indicadors del deteriorament dels ecosistemes davant del canvi climàtic.
Per investigar més a fons aquest fenomen, els investigadors han desenvolupat un atles global complet i una extensa base de dades que documenten aquests patrons. Aquests recursos valuosos ofereixen un gran potencial per avaluar la resposta dels cercles de fades a les pertorbacions ambientals i els canvis en el clima, cosa que dóna informació crucial sobre la resiliència dels ecosistemes àrids.
L'enigma dels cercles de fades ha transcendit les seves fronteres geogràfiques originals i ha esdevingut un enigma mundial que ens deixa amb més preguntes que solucions. Mitjançant la utilització de tecnologia avançada i una perspectiva més àmplia, ens estem acostant cada cop més a desxifrar aquest desconcertant fenomen natural que ha confós la humanitat durant incomptables generacions.
Origen i patrons dels cercles de fades
Encara no se sap l'origen d'aquest fenomen. Escampades per les àrides praderies del desert de Namíbia, ubicades entre Angola i Sud-àfrica, es troben nombroses i enigmàtiques taques circulars. Aquestes peculiars calbes, que mesuren entre 2 i 12 metres de diàmetre, no tenen cap rastre d'herba. Una característica intrigant, però, és la presència d'un anell d'exuberant vegetació que envolta molts d'aquests cercles àrids, formant una corona verda distintiva que serveix com un límit clar per a la regió seca.
Els insectes o les males herbes tòxiques són desafiats per un equip de científics que aposten per l'autoorganització, un procés biològic introduït per primera vegada per Turing el 1952. Aquest grup, format per investigadors d'Austràlia, Alemanya i Israel, va descobrir cercles de fades . Cercles en un ecosistema que s'assembla molt al de Namíbia, tot i estar a més de 10.000 quilòmetres de la costa africana. Les seves troballes van ser publicades a PNAS.
En una nova troballa notable, una investigació recent ha descobert una connexió intrigant entre els enigmàtics cercles a terra i les cèl·lules de la pell del peix zebra, també conegut com a zebra dani. La semblança és veritablement extraordinària, com va assenyalar Robert Sinclair, professor de matemàtiques de l'Institut de Ciència i Tecnologia d'Okinawa que va participar a l'estudi. Aquestes taques peculiars, que s'assemblen a cràters en miniatura, no només exhibeixen un patró semblant al de les cèl·lules de la pell, sinó que també passen per un cicle de vida, que inclou naixement, creixement i eventual desaparició. A més, estan influenciats per la competència pels recursos dins del seu entorn.
En fer un examen macroscòpic del patró del cercle de fades i juxtaposar-lo amb la dispersió de cèl·lules de la pell, els investigadors van fer una revelació sorprenent: tots dos mostraven distribucions notablement anàlogues. Si bé la raó exacta d'aquesta estranya semblança continua sent difícil d'assolir, el mer fet que tinguin una similitud tan sorprenent té implicacions significatives.
En sorgir, els cercles ja van assolir les seves dimensions definitives o van experimentar una ràpida expansió fins a assolir-les. Els cercles més petits fan aproximadament dos metres de diàmetre, mentre que els més grans s'estenen fins a dotze metres.
Alguns detalls interessants
Després de la seva formació, l'erosió eòlica dóna lloc a petites esquerdes dins dels cercles, algunes de les quals ara han estat recuperades per la vida vegetal i gairebé no són perceptibles. Tschinkel va fer servir imatges de satèl·lit per determinar el temps que triguen els cercles a progressar des de la seva formació fins a assolir l'etapa de maduresa i desaparició, on la vegetació torna a refermar-se.
Els cercles sorgeixen exclusivament a zones amb abundància de sorra fina o escassetat de pedres. No obstant, mai no es manifesten sobre dunes o dipòsits al·luvials, on la sorra ha estat arrossegada i dipositada per l'aigua.
Dins d'aquests cercles, l'herba no floreix, però, alguns mostren una banda circumdant de vegetació més alta, que s'assembla a una copa verda que serveix com a límit distintiu per a l'àrea àrida.