Quan es pretén establir mesures de protecció natural contra els desastres naturals, és essencial considerar la presència d'ecosistemes saludables. Tot i que això pot semblar evident, sovint s'ignora a la planificació urbana i al desenvolupament immobiliari. Cada any, a mesura que creix la població humana i la demanda de nous habitatges, s'arrasen hectàrees de boscos i manglars amb l'objectiu de construir infraestructures. Tot i això, aquesta pràctica té conseqüències devastadores per al nostre entorn i per a la nostra seguretat.
Els manglars, per exemple, serveixen com un escut natural contra els huracans. Aquesta afirmació ha estat recolzada per nombrosos experts en medi ambient que adverteixen sobre l'impacte negatiu que té la demanda immobiliària creixent en llocs paradisíacs com Quintana Roo, a Mèxic, on la desforestació posa en risc no només l'ecosistema, sinó també les vides de les persones que habiten aquestes zones vulnerables.
Els ecosistemes de manglars són d'un valor incalculable. Proporcionen múltiples serveis ambientals: protegeixen contra l'erosió costanera, produeixen oxigen, absorbeixen diòxid de carboni, mitiguen els vents forts i són la llar d'una gran varietat d'espècies marines, incloent peixos i mol·luscs que són fonamentals per a l'alimentació humana. Segons estimacions, per cada mena de manglar que es destrueix, es perden cada any 767 kg d'espècies marítimes que són d'interès comercial, cosa que posa en perill no només la biodiversitat, sinó també la nostra seguretat alimentària.
Això és particularment rellevant en el cas de Cancún, on després del pas d'un huracà, les àrees on s'ha talat el manglar solen experimentar les pitjors devastacions. Ella Vásquez, investigadora i secretària acadèmica de l'Institut d'Ecologia de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM), assenyala que «cada vegada que passa un huracà, les afectacions són més severes a les regions on s'ha dut a terme la tala de manglars».
A més de la seva funció com a barrera natural, els manglars ofereixen nombrosos beneficis econòmics i socials. D'ells s'extreu fusta per a construcció, es cull sal i s'utilitzen en activitats recreatives com ara esports aquàtics. Tot i això, el desafiament rau en el fet que si explotem aquests ecosistemes més ràpid del que es poden recuperar, els esdeveniments meteorològics extrems, com els huracans, generaran un desastre sense precedents a les costes. Això planteja una pregunta crítica per a la societat: És més important tenir un habitatge atractiu davant del mar avui, o garantir lexistència dun entorn natural vibrant i saludable per a les generacions futures?
L'impacte dels huracans s'ha tornat més evident en els darrers anys. El 2019, es van registrar més de 90 tempestes amb nom i es van comptabilitzar 62 dies complets de ciclons tropicals de categoria 3 o superiors. Un dels huracans més destructius va ser l'huracà Dorian, que va arrasar el nord de les Bahames amb vents de fins a 300 km/h, afectant 17 països i 15 estats dels EUA. No obstant això, Dorian no va ser el més intens del 2019; el tifó Halong, al Pacífic Oest, va aconseguir una magnitud superior, encara que va perdre força en arribar a la costa, limitant així la seva devastació.
El 2020, la NOAA va informar que la temporada d'huracans de l'Atlàntic va trencar el rècord de la quantitat més gran de tempestes tropicals i subtropicals en un sol any, amb un total de 30 tempestes. Això va superar la marca anterior que havia estat establerta el 2005 i ens recorda la creixent intensitat dels esdeveniments climàtics extrems a la nostra era. Per exemple, l'huracà IOTA, que va arrasar amb el 98% d'una illa de 7 quilòmetres a Colòmbia, va causar inundacions significatives a diversos països de Centre Amèrica i al nord de Sud Amèrica.
La necessitat de protegir aquests ecosistemes esdevé urgent. Per abordar aquest problema, l'estudi de la capacitat dels manglars per actuar com a primera línia de defensa costanera és essencial. Investigacions recents han demostrat que, a zones protegides per manglars, el risc d'inundació es pot reduir de manera significativa, evitant pèrdues econòmiques de magnituds que poden pujar a centenars de milers de milions de dòlars.
Un estudi publicat a la revista Nature avalua globalment el risc d'inundació al llarg de 700,000 km de costa i en 59 països. Les dades destaquen que, a àrees on els manglars són part integral de l'ecosistema, s'estima que s'eviten pèrdues de més de 730,000 milions de dòlars cada any. Si no existissin aquests ecosistemes, les pèrdues s'incrementarien almenys en 65,000 milions de dòlars addicionals anualment.
Aquests ecosistemes no només protegeixen béns materials, sinó que també tenen un impacte directe en la reducció del nombre de persones que estan exposades a inundacions costaneres. S'estima que els manglars ajuden a salvaguardar aproximadament 15 milions de persones cada any a tot el món, proporcionant així un servei inavaluable a comunitats vulnerables.
Les implicacions econòmiques de la conservació dels manglars són clares. És fonamental considerar que, per cada dòlar invertit en la restauració i la conservació d'aquests ecosistemes, es poden generar estalvis significatius en termes de despeses en infraestructura i recuperació davant de desastres. La inversió a la natura es tradueix en una estratègia eficaç no només per salvar vides, sinó també per reduir els costos de recuperació de desastres naturals.
Els manglars actuen com una infraestructura verda. El seu desenvolupament costaner i l'aqüicultura han impulsat un retrocés a la superfície de manglars de més del 20% entre 1980 i principis del 2000. Aquesta reculada, encara que més lent, continua a través de l'expansió urbana, la contaminació i l'agricultura. Per tant, és vital concebre els manglars com una infraestructura nacional i assignar fons econòmics destinats a la mitigació i recuperació davant d'esdeveniments climàtics extrems.
La restauració dels manglars hauria de ser subvencionada de la mateixa manera que es financen les construccions de murs i dics. Hi ha innovacions que estan sorgint al voltant de les assegurances per a sistemes naturals, com les desenvolupades als esculls de corall de Mèxic i al llarg del Carib, que podrien servir com a model per a un enfocament similar amb els manglars. La conservació conjunta dels manglars i els esculls de corall pot multiplicar la protecció davant d'inundacions i altres esdeveniments climàtics, maximitzant així els beneficis econòmics i socials.
A més, entitats com el Banc Mundial estan col·laborant amb països en vies de desenvolupament per estudiar com incloure els beneficis dels manglars als comptes estatals. La creació d'un Fons Verd del Clima, dissenyat per ajudar aquests països a adaptar-se i mitigar les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, subratlla la necessitat d'un enfocament integrat cap a la conservació de la natura i el desenvolupament sostenible.
Protegir i restaurar els boscos de manglar és una estratègia extremadament rendible a nivell econòmic que pot proporcionar a les comunitats costaneres la protecció que necessiten contra les tempestes tropicals i l'erosió costanera. A mesura que el canvi climàtic continua intensificant els fenòmens climàtics extrems, el rol dels ecosistemes costaners esdevé cada cop més essencial per garantir la resiliència de les nostres comunitats. La evidència científica dóna suport a la idea que invertir en la conservació dels manglars no és només beneficiós des d'un punt de vista ecològic, sinó també econòmic i social.
Els manglars no només brinden protecció davant huracans, sinó que també són vitals per a la conservació de la biodiversitat. La seva importància s'estén a la manera com el canvi climàtic impacta diversos ecosistemes. La relació entre aquests factors és crucial per entendre com hem de manejar les nostres àrees costaneres.
A més a més de la seva funció ecològica, els manglars són fonamentals en el context econòmic i social. Invertir en la conservació pot generar beneficis tant immediats com a llarg termini. La gestió sostenible dels manglars pot contribuir a la resiliència davant de desastres naturals, assegurant un futur millor per a les comunitats costaneres.
No oblidem que la pèrdua de manglars també implica la disminució de serveis essencials que beneficien milions de persones. La recuperació i la conservació d'aquests ecosistemes han de ser una prioritat global, ja que la seva destrucció afecta directament el nostre benestar.
El futur de les nostres costes depèn de les accions responsables i sostenibles. La restauració dels manglars és un pas clau cap a un futur més segur i resilient. Hem de treballar plegats per protegir aquests ecosistemes i garantir que puguin continuar proporcionant els seus serveis a les generacions futures.
molt bé em sembla que estiguem ajudant a la natura tal com s'ha de per que yes si no tenim cura a la natura se'ns va a acabar el planeta i ens anem a arepentir
espero que els institutriu agradat el meu comentari molt per que si no cuidem el planeta que serà de la nostra vida sense la naturalesa i vull escriure un comentari aquesta veus que els agradés molt vull dir que cuidem molt la nostra ciutat per que mirin el que pas a equador
em va agradar perquè té coses que jo no saba i això és rar perquè ami m'encanten les ciències i violojia
però vaig aprendre alguna cosa nubi