El canvi climàtic està generant diverses alteracions als ecosistemes, i els animals es veuen obligats a adaptar-se a les noves circumstàncies. Un estudi publicat a la revista Nature Ecology revela això mamífers i aus tenen més capacitat d'evolució i adaptació davant del canvi climàtic en comparació amb grups d'animals com els amfibis i els rèptils. Per entendre millor aquestes implicacions, consulta també les diferències entre canvi climàtic i escalfament global.
Voleu saber més sobre aquest estudi i les implicacions del canvi climàtic en l'adaptació de les espècies?
«Veiem que els mamífers i les aus són més capaços d?estendre els seus hàbitats, cosa que implica que s?adapten i canvien més fàcilment. Això tindria un impacte profund en els nivells d'extinció i com el nostre món es veurà en el futur», va explicar Jonathan Rolland, investigador de la Universitat de Columbia Britànica al Canadà i autor de l'estudi.
Per dur a terme aquesta investigació, es van analitzar dades de la distribució geogràfica actual de diverses espècies d'animals, els registres fòssils i la informació sobre la seva evolució. En total, es van examinar 11.465 espècies, permetent als científics observar on han viscut al llarg dels últims 270 milions d'anys i les condicions ambientals que han requerit per a la supervivència. Aquest tipus de recerca és vital per entendre més sobre .
L'impacte del canvi climàtic en cada espècie varia en funció de les característiques i els modes de vida. Alguns animals són capaços d'adaptar-se millor a condicions adverses, mentre que altres lluiten per sobreviure davant d'aquests canvis dràstics. Per això, és important considerar que en alguns llocs, com la Mediterrània, la situació és especialment crítica. Així mateix, en algunes ciutats podrien desaparèixer a causa de l'escalfament global i la incapacitat d'adaptació dels ecosistemes.
Al llarg de la història hi ha hagut altres alteracions climàtiques que han influït en la distribució dels animals. Segons Rolland, el planeta era càlid i tropical fins fa 40 milions d'anys, cosa que el convertia en un lloc propici per a moltes espècies. Tot i això, a mesura que es va refredar, els mamífers i aus es van adaptar a les temperatures més fredes, migrant cap a nous hàbitats. Per conèixer més sobre com s'han adaptat diferents ecosistemes, consulteu l'adaptació de les plantes al canvi climàtic.
Això podria explicar l'escassetat d'amfibis i rèptils a regions com l'Àrtic. La migració cap a climes més favorables és una estratègia que moltes espècies han d'adoptar per sobreviure. Per conèixer més sobre com el canvi climàtic afecta altres grups, consulta les implicacions de l'emigració forçada.
Els animals que tenen la capacitat de hibernar, regular la seva temperatura interna i tenir cura de les cries són més propensos a adaptar-se davant del canvi climàtic. S'ha observat que aquestes habilitats són crucials per a la supervivència en entorns cada cop més difícils. Per exemple, la adaptació de les espècies en perill dextinció pot dependre en gran mesura daquestes característiques.
Adaptacions de mamífers i aus davant del canvi climàtic
Els mamífers i les aus presenten múltiples adaptacions que els permeten respondre a les noves condicions climàtiques. Aquestes es manifesten en la seva fisiologia, comportament i morfologia, permetent bregar millor amb l'estrès ambiental. Algunes de les característiques que han demostrat ser útils inclouen:
- Endotèrmia: La capacitat de generar calor interna ajuda els mamífers i aus a sobreviure en ambients freds.
- hibernació: La capacitat d´entrar en un estat d´hibernació permet als animals conservar energia durant períodes d´escassetat.
- Cura parental: Les estratègies de criança i cura de les cries augmenten les possibilitats de supervivència.
- Mobilitat: La capacitat de moure's a noves àrees amb climes més favorables és essencial per adaptar-s'hi. Per comprendre més sobre aquests desplaçaments, visita els laboratoris naturals a Espanya.
Les poblacions d´aus i mamífers tenen l´avantatge d´estendre els seus hàbitats més fàcilment. Aquesta troballa té implicacions importants per a la biodiversitat del planeta i afecta potencialment els nivells d'extinció. Les espècies que no aconsegueixen adaptar-se o migrar a nous entorns poden fer front a un alt risc d'extinció. Això pot relacionar-se amb els carnívors mitjans que, en no adaptar-se, poden exacerbar la seva situació davant del canvi climàtic.
L'impacte del canvi climàtic a la vegetació
A més d'afectar els animals, el canvi climàtic també afecta la flora. Un estudi recent demostra que la disminució de la biodiversitat animal té un efecte sobre la capacitat d'adaptació de les plantes. Al voltant de la meitat de les espècies vegetals depenen dels animals, com ara aus i mamífers, per a la dispersió de llavors. Aquesta relació, coneguda com zoocòria, és crucial per a la regeneració de les poblacions vegetals i la seva expansió geogràfica.
La pèrdua d'aus i mamífers provoca una disminució significativa en la propagació de llavors a escala global, sent aquest un aspecte fonamental en la salut dels ecosistemes, com explica Evan C. Fricke, investigador a la Universitat de Rice als EUA:
«Quan perdem mamífers i aus dels ecosistemes, no només estem perdent espècies, sinó que estem danyant les complexes xarxes ecològiques. Això pot posar en risc la resistència climàtica d'ecosistemes sencers de què tots depenem».
Quan les espècies vegetals no es poden dispersar a noves àrees adequades, es veuen amenaçades en la capacitat d'adaptació davant el canvi climàtic. Això pot portar a una reducció més gran de la biodiversitat i pèrdua de serveis ecosistèmics fonamentals. En aquest context, és vital abordar per assegurar que els ecosistemes es mantinguin saludables.
La interconnexió entre la biodiversitat i el canvi climàtic
Els enllaços entre la crisi de biodiversitat i el canvi climàtic són evidents. A mesura que el clima global canvia ràpidament, moltes espècies no s'estan adaptant prou ràpid. Els científics suggereixen millorar la connectivitat dels hàbitats per permetre que les espècies que encara poden dispersar llavors puguin fer-ho lliurement, cosa que podria ajudar a enfrontar el desafiament de l'escalfament global. Per conèixer més sobre com el canvi climàtic està afectant regions específiques, consulta la conversió del nord d'Àfrica.
La restauració de poblacions de dispersors de llavors a les seves àrees de distribució històriques també és essencial. Això inclou l'enfocament en espècies grans, com els mamífers i aus grans, que són clau per a la dispersió de llavors a llargues distàncies i, per tant, per a la resiliència de les comunitats vegetals. Les accions proactives són necessàries, tal com s'observa als canvis en l'arribada d'aus rares a diferents regions.
A banda de les adaptacions morfològiques i fisiològiques, també s'observa que diversos animals estan alterant la morfologia en resposta al canvi climàtic. Un estudi de la Universitat Deakin indica que algunes espècies d'aus han modificat la mida dels seus becs, augmentant la seva mida entre un 4% i un 10% al llarg dels anys, cosa que ha estat corroborada en espècies com els lloros australians.
Així mateix, s'ha documentat que les condicions ambientals canviants han portat altres espècies, com els ratolins de fusta, a allargar-ne les cues. Aquestes adaptacions no són només fascinants des del punt de vista evolutiu, sinó que també subratllen la necessitat urgent d'un enfocament proactiu per mitigar el canvi climàtic i protegir les espècies que lluiten per adaptar-se. Tal com s'assenyala en estudis recents, les condicions climàtiques extremes poden agreujar aquesta situació.
Els desafiaments que planteja el canvi climàtic són significatius, i no tots els animals es podran adaptar als nous escenaris climàtics. L'augment de les temperatures i la freqüència dels esdeveniments meteorològics extrems exacerben les dificultats que enfronten les espècies. Alguns científics adverteixen que moltes no podran evolucionar a temps per sobreviure.
En aquest sentit, és crucial actuar amb rapidesa i eficàcia per reduir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i protegir els nostres ecosistemes. Les mesures de conservació s'han d'enfocar a la protecció de les espècies en perill i la restauració dels seus hàbitats. Per exemple, en el cas del lemur del bambú, s'estan prenent accions per prevenir la seva extinció a causa d'aquestes amenaces.
El futur de la biodiversitat i de la salut dels ecosistemes és a les nostres mans. Cada acció compta quan es tracta de protegir el nostre planeta i assegurar que les futures generacions puguin gaudir d'un món ple de vida.
