Una de les zones més devastades i perjudicades de l'planeta és l'Antàrtida. El canvi climàtic i l'escalfament global són els dos grans motius pels quals a l'Antàrtida es fon el gel a passos de gegant. La situació encara s'agreuja més, ja que un grup d'investigadors ha documentat la formació de prop de 8.000 llacs a causa del gel fos que s'ha estat produint des de l'any 2000.
Aquests llacs, amb el seu característic color blau intens, fan que la fosa de la capa de gel de tota l'Antàrtida s'acceleri de manera alarmant. Aquest fenomen és inèdit a la zona oriental de l'Antàrtida, que alberga la major massa de gel de la Terra. Anteriorment, no s'havien documentat problemes de fosa en aquesta part del continent, però els efectes del canvi climàtic es comencen a manifestar.
L'origen dels llacs blaus a l'Antàrtida
Segons experts, aquests llacs blaus es formen durant l'estació estiuenca a causa de les altes temperatures. Durant aquesta època, l'aigua acumulada a la superfície del gel tendeix a fluir i formar rius subglacials, cosa que facilita el desglaç. Si bé la superfície d'aquests llacs encara no és considerable, l'escalfament global continu podria portar a un augment significatiu tant en el nombre com en la mida d'aquests llacs els propers anys.
L'estudi liderat pel glaciòleg Stewart Jamieson, de la Universitat de Durham, ha revelat que aquest fenomen ha estat en observació des del 2000 fins al 2013. massa de gel.
Com va passar amb altres cossos d'aigua, la formació de llacs blaus a l'Antàrtida pot servir com un indicador del canvi climàtic al continent.
Implicacions del desglaç al nivell del mar
L'aparició d'aquests llacs és un senyal alarmant, ja que podria portar a un augment del nivell del mar a llarg termini de fins a sis metres. Això podria resultar en la inundació de nombroses ciutats costaneres arreu del món. La preocupació rau en el fet que l'Antàrtida Oriental, essent la massa de gel més gran del planeta, representa un risc significatiu per al futur del nivell del mar global.
A l'estudi publicat a la revista Cartes de recerca geofísica, s'estableix que l'aigua d'aquests nous llacs es pot filtrar a l'interior de la glacera, debilitant-la i facilitant-ne la ruptura. Un esdeveniment similar ja es va observar el 2002, quan es va produir l'esqueixada d'un enorme bloc de gel de 3.250 quilòmetres quadrats, conegut com la plataforma Larsen B, a la península Antàrtica.
La formació de llacs blaus a l'Antàrtida està profundament connectada amb laugment de temperatura global i les conseqüències en els nivells daigua que això comporta.
Per què estan augmentant els llacs a l'Antàrtida?
El clima de l'Antàrtida, que es creia poc dinàmic i estable, mostra canvis dràstics. Es pensava que aquesta part del continent era molt freda i que no estava exposada a l'escalfament global de la mateixa manera que l'Àrtic. Tot i això, el descobriment d'aquests llacs blaus ha canviat aquesta percepció. L'any 2015 va marcar la temperatura més alta des que van començar els registres el 1880.
Els científics han assenyalat que aquestes llacunes, encara que petites en comparació de les de Groenlàndia, són indicatives de la influència de l'escalfament global a la regió. La reacció de l'Antàrtida a aquests canvis pot tenir conseqüències catastròfiques si no es mitiga l'escalfament global. La filtració de l'aigua dels llacs pot generar rius sota el gel, cosa que facilitaria encara més el desglaç. Això no només afectaria l'Antàrtida, sinó que també tindria un impacte significatiu al clima global i als ecosistemes marins.
A mesura que el clima continua en escalfament, s'espera que el nombre i la mida d'aquests llacs augmentin. La investigació suggereix que, si les tendències actuals continuen, el desglaç a l'Antàrtida podria igualar o fins i tot superar el de Groenlàndia, cosa que resulta preocupant per al futur del planeta.
Els científics com Stewart Jamieson estan advertint que l'estabilitat de l'Antàrtida no es pot subestimar. L'aparició d'aquests llacs és un recordatori que el canvi climàtic és una realitat que cal abordar immediatament. El futur del continent, i per tant del nivell del mar global, depèn de les nostres accions al present.
A través de la cooperació internacional en temes ambientals i la implementació de polítiques efectives per mitigar el canvi climàtic, és possible reduir els impactes a l'Antàrtida i altres ecosistemes vulnerables.
Les fotografies satel·litàries i observacions meteorològiques continuaran exercint un paper crucial en la monitorització d'aquests canvis. El futur de l'Antàrtida, i del món, és a les mans de la comunitat global i la seva resposta a aquesta crisi climàtica.
