Els efectes del canvi climàtic en el futur: conseqüències i projeccions

  • Es preveu que els desastres climàtics causin fins a 152.000 morts anuals a Europa entre el 2071 i el 2100.
  • El canvi climàtic afecta la salut augmentant malalties respiratòries i cardiovasculars.
  • S'estima que 32-132 milions de persones cauran en pobresa extrema pel canvi climàtic.
  • Les temperatures podrien augmentar de 2,3 a 2,7 graus Celsius si no es prenen mesures dràstiques.

Efectes de l'canvi climàtic

Els efectes del canvi climàtic són una preocupació cada cop més accentuada al nostre món modern. Les onades de calor són només alguns dels fenòmens que incrementen la seva intensitat i freqüència, a més de tempestes tropicals, huracans, sequeres, i altres esdeveniments climàtics extrems que afecten la vida de milions de persones. Per quantificar els danys esperats en el futur a causa d'aquests canvis, s'ha dut a terme un estudi publicat a la revista La salut planetària Lancet que pinta un panorama alarmant.

Segons l‟estudi, es preveu que els desastres climàtics d‟aquesta magnitud puguin causar fins i tot 152.000 morts a l'any a Europa entre el 2071 i el 2100. Aquesta inquietant dada suggereix que dues de cada tres persones que resideixin a Europa cap a finals d'aquest segle podrien veure's afectades per fenòmens climàtics extrems, augmentant la probabilitat de mortalitat.

Augment dels fenòmens extrems

Aquesta anàlisi se centra a estudiar els diversos efectes del canvi climàtic que podrien manifestar-se en un futur no tan llunyà. S'identifiquen set desastres essencials analitzats per l'estudi: onades de calor, onades de fred, incendis forestals, sequeres, inundacions i torbs.

La consciència sobre el canvi climàtic encara no s'ha estès prou a tot el món. Aquests canvis representen una de les amenaces més grans per a la salut humana al segle XXI. A mesura que els desastres climàtics esdevenen més freqüents, els riscos associats a aquests augmenten, afectant no només les comunitats, sinó també els sistemes econòmics i les infraestructures.

Si no es prenen mesures urgents per reduir l'escalfament global, s'estima que 350 milions d'europeus podrien estar exposats anualment a esdeveniments climàtics extrems per a finals d'aquest segle.

El grup de Forzieri va realitzar una anàlisi exhaustiva revisant registres d'aproximadament 2.300 desastres climàtics ocorreguts a Europa entre el 1981 i el 2010. Els resultats van mostrar la vulnerabilitat creixent de la població davant aquests fenòmens. Tot i que s'han establert objectius globals com els de l'Acord de París, ni tan sols el compliment aconseguiria aturar l'escalfament global per sobre dels 2 graus Celsius. En aquest context, les onades de calor es perfilen com el fenomen més mortal, cosa que podria causar la majoria de les morts associades a esdeveniments climàtics extrems.

Efectes del canvi climàtic en el futur

Aquestes dades no són només números alarmants, són una crida d'atenció sobre la greu realitat a què ens enfrontem si no actuem de manera decisiva. Les prediccions futures són descoratjadores, fent una crida urgent a l'acció.

Impacte del canvi climàtic a la salut

El canvi climàtic té un impacte directe a la salut de les persones. Les onades de calor més intenses poden provocar un augment del nombre de morts relacionades amb malalties cardiovasculars i respiratòries. Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), el canvi climàtic és l'amenaça més gran per a la salut mundial del segle XXI. Els seus efectes es manifesten mitjançant impactes directes, com ara onades de calor, sequeres i tempestes severes, així com impactes indirectes que afecten la seguretat alimentària i la disponibilitat d'aigua.

A més, la salut pública podria veure's amenaçada per un augment a la propagació de malalties emergents, producte de l'escalfament i alteració d'ecosistemes. Per exemple, les malalties transmeses per vectors, com el dengue o el virus del Zika, es tornaran més comuns a causa dels canvis en el clima. La desnutrició i el desplaçament forçat de poblacions afectades també augmentaran significativament com a conseqüència de la inseguretat alimentària i de laigua. D'acord amb estimacions, el deteriorament de la salut global podria portar a un augment significatiu de malalties respiratòries degut a la qualitat de l'aire deteriorada, impulsada pel canvi climàtic.

També es pronostica que l'escassetat d'aigua afectarà a prop 3.000 milions de persones si les temperatures continuen en augment. En aquest sentit, hem de reconèixer la interconnexió que hi ha entre la salut humana, els ecosistemes i el clima. Si les fonts daigua es veuen compromeses, la capacitat de les comunitats per sobreviure i prosperar es veurà severament perjudicada.

Canvi climàtic terrestre
Article relacionat:
El Canvi Climàtic a Europa: Conseqüències i Projeccions per al Futur

Els efectes futurs del canvi climàtic sobre la salut semblen ser cada cop més preocupants, sent crucial preparar-nos per a un augment de malalties com s'esmenta al nostre article sobre els impactes en embarassades.

Efectes econòmics del canvi climàtic

Els impactes del canvi climàtic no només són ecològics i de salut. També tenen un efecte devastador sobre l'economia global. Les empreses comencen a percebre l'impacte financer d'esdeveniments climàtics extrems; la infraestructura danyada i la pèrdua de collites estan començant a repercutir a les economies regionals.

S'estima que el canvi climàtic podria empènyer entre 32 milions i 132 milions de persones a la pobresa extrema durant la propera dècada. Aquest augment en la pobresa es veurà exacerbat per la disminució de la producció agrícola i l'encariment dels recursos bàsics, com ara l'aigua. En el cas d'Europa, s'anticipa un augment en les pèrdues econòmiques a causa del canvi climàtic, cosa que provocarà un desgast més gran dels sistemes de salut pública i social.

Un dels impactes econòmics més visibles es pot observar al sector agrícola, ja que es preveu que la productivitat de cultius clau com el blat de moro, el blat i l'arròs es vegi afectada cada cop més per fenòmens meteorològics extrems, reduint el seu rendiment en almenys un 5% a les principals regions productives. Un augment de la temperatura de 2 graus pot generar efectes encara més devastadors, especialment en àrees vulnerables com l'Àfrica subsahariana i el Sud-est Asiàtic, on la seguretat alimentària es veurà significativament compromesa. Això no només generarà fams, sinó que també afectarà els mercats internacionals d'aliments i afectarà economies que depenen de l'agricultura.

Impacte de l'escalfament global a l'Àrtic

A mesura que els fenòmens climàtics esdevenen més extrems, els costos associats a aquests també s'incrementen. Per exemple, la gestió d'emergències i desastres, així com la rehabilitació d'infraestructures danyades, suposa una càrrega financera considerable per als governs. Les projeccions suggereixen que les pèrdues econòmiques podrien arribar a ser desmesurades si no s'implementen mesures de mitigació adequades. També podeu llegir més sobre els deserts amenaçats per l'escalfament global i les implicacions econòmiques.

Canvi climàtic terrestre
Article relacionat:
El Futur del Planeta: Temperatures Globals i Canvi Climàtic

Projeccions per al futur

El futur del canvi climàtic és incert, però els científics han establert certs escenaris basats en dades actuals. El Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) ha assenyalat que si les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle continuen al ritme actual, s'espera que la temperatura mitjana global augmenti en un rang de 2,3-2,7 graus Celsius per a finals de segle. Aquest augment de temperatura tindrà efectes desproporcionats a diferents regions, intensificant sequeres en algunes àrees mentre genera inundacions en altres.

Es preveu que, si no es prenen mesures dràstiques per frenar l'escalfament global, els fenòmens extrems esdevindran més freqüents i severs. Particularment preocupants són els informes sobre el desglaç de l'Àrtic, que contribueix a augmentar el nivell del mar. Amb un augment previst de fins 6,6 peus per a l'any 2100, moltes ciutats costaneres podrien enfrontar-se a inundacions severes, desplaçant milions de persones de casa seva.

A més, el canvi climàtic afectarà la qualitat de vida a regions on les condicions climàtiques han estat tradicionalment estables. Les projeccions indiquen que s'intensificaran les sequeres, augmentant la competència per recursos escassos, mentre que s'espera que la temporada d'incendis forestals sigui més llarga i destructiva. La interacció entre aquests fenòmens genera tensions addicionals a la salut pública i l'economia mundial. En aquest sentit, resulta interessant llegir sobre les ciutats que podrien desaparèixer a causa d'aquests canvis.

Impacte del desglaç de l'Àrtic a Espanya

Donades aquestes projeccions, és essencial que les nacions treballin juntes per implementar estratègies efectives per mitigar i adaptar-se als efectes del canvi climàtic. Això inclou la transició a energies renovables, el desenvolupament d'infraestructures resilients i canvis als patrons de consum per reduir la petjada de carboni a nivell global. Establir acords internacionals i mesures a nivell local serà clau per enfrontar aquest repte global.

El futur del nostre planeta depèn de les decisions que prenguem avui. Les accions immediates no només poden alleujar el patiment humà, sinó també assegurar que les generacions futures puguin gaudir d'un món saludable i habitable.

La sequera a Espanya és un problema cada vegada més seriós
Article relacionat:
Espanya davant del canvi climàtic: una lluita urgent pel futur

Deixa el teu comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

*

  1. Responsable de les dades: Miguel Ángel Gatón
  2. Finalitat de les dades: Controlar l'SPAM, gestió de comentaris.
  3. Legitimació: El teu consentiment
  4. Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers excepte per obligació legal.
  5. Emmagatzematge de les dades: Base de dades allotjada en Occentus Networks (UE)
  6. Drets: En qualsevol moment pots limitar, recuperar i esborrar la teva informació.