Haità després del pas de l'huracà Matthew.
Imatge - Reuters
Els desastres naturals, com ara els huracans, els terratrèmols i les sequeres, generen l'esgarrifosa xifra de 26 milions de pobres cada any . Aixà ho va revelar el Banc Mundial durant la conferència sobre el clima (COP22).
En conjunt, a l'any es pateixen pèrdues de més de mig bilió de dòlars per aquests fenòmens si s'inclou l'impacte en el benestar de les persones que no compten amb recursos econòmics suficients per haver-ho perdut tot o gairebé tot. Aquesta xifra augmenta un 60% els cà lculs de l'impacte dels desastres realitzats fins ara per l'ONU, que era de l'ordre de 300.000 milions de dòlars.
Quan es va comptabilitzar l'impacte d'huracans, terratrèmols o sequeres, els més pobres també són els que més pateixen: perden un 11% de les possessions materials, però el 47% del benestar . Un exemple és l'huracà Matthew, que va colpejar Haità i els Estats Units. Al paÃs nord-americà les pèrdues materials van pujar a uns 7.000 milions, mentre que al més pobre van ser de 2.000 milions. Si voleu conèixer més sobre aquests fenòmens, podeu consultar l'article sobre els desastres naturals més devastadors o llegir sobre els desastres naturals que més afecten el món.
Si només es compten les pèrdues materials, sempre sortiran guanyant els països més rics, tal com va advertir el Banc Mundial. Si es té en compte l'impacte en el benestar de les persones amb menys recursos, es podran ajustar els programes d'ajuda o el finançament per socórrer els qui més ho necessiten i evitar que més persones morin com a conseqüència dels desastres naturals. A més, l'anà lisi de l' impacte dels desastres en anys anteriors pot ajudar a anticipar crisis futures.
Les sequeres, els huracans, els terratrèmols, les inundacions i altres fenòmens, continuaran succeint sempre, i poden tornar-se més perillosos com a conseqüència del canvi climà tic . Per això, hem d'adaptar-nos tan bé com puguem i ajudar els que no tinguin els recursos necessaris per protegir-se. Per entendre millor aquest fenomen, es pot llegir sobre la protecció natural contra els huracans i sobre l'impacte dels canvis climà tics a països com Alemanya.
La situació és avui més complicada, ja que el nou president dels Estats Units, Donald Trump, es mostra escèptic del canvi climà tic i està disposat a treure el paÃs de l'Acord de ParÃs. Si ho fa, segons una investigació de Lux Research , les seves polÃtiques energètiques podrien suposar un augment de les emissions de CO2 de 3.400 milions de tones en els propers vuit anys, davant del compromÃs d'Obama de reduir les emissions en un 30%.
Veurem a veure què passa.
