Tancant l'apartat de núvols alts, al costat dels cirrus y Cirroestratus, ens ocupem en aquesta ocasió dels cirrocumulus o cirrocúmulos. Aquest tipus de núvol consisteix en un banc, capa prima o llençol de núvols blancs, sense ombres, compostes per elements molt petits en forma de grans, rínxols, grumolls, ondulacions, units o separats i distribuïts amb major o menor regularitat. La majoria dels elements tenen una amplada aparent inferior a 1º.
Els núvols Cirrocumulus estan constituïts per cristalls de gel, cosa que els confereix el seu característic aspecte. El seu procés de formació és similar al dels Cirrus i Cirroestratus. No obstant això, els Cirrocumulus delaten la presència d'inestabilitat al nivell al qual es troben, i que dóna a aquests núvols el seu aspecte cumuliforme. A causa de la seva composició, els Cirrocúmuls són una de les núvols més bells i espectaculars que es poden observar al cel. Tot i això, la seva baixa freqüència d'aparició fa que siguin difícils de presenciar. La seva altitud varia entre els 7 i 12 km.
En termes de predicció meteorològica, tret que aquests augmentin considerablement amb el pas del temps, no solen indicar un canvi de temps imminent. No obstant això, de vegades, apareixen associades a corrents en doll a gran altura, conegudes com corrent en raig, que poden influir en les condicions atmosfèriques de les regions per les quals passen. És important no confondre'ls amb els altocumulus, que tenen una aparença similar però es troben a altituds més baixes, són de color gris i compten amb elements constitutius més grans. Per a més informació sobre aquest tipus de núvols, podeu consultar l'article sobre els Altocumulus.
Un aspecte interessant dels Cirrocumulus és el seu dificultat per ser fotografiats. Com que estan constituïts per petitíssims grans de gel que no són distingibles visualment a distància, la seva fotografia s'ha de fer des d'una posició molt zenital, és a dir, directament sota el núvol. L'ús d'un filtre polaritzador pot millorar considerablement el contrastar amb el cel, ajudant a ressaltar les seves belles formes.
Hi ha diverses espècies i varietats dins dels Cirrocumulus. Es poden distingir quatre espècies: Stratiformis, Lenticulars, Castellanus y Floccus. A més, es classifiquen en dues varietats: Undulatus y Lacunosus.
Característiques i Formació dels Cirrocumulus
Els Cirrocumulus es formen generalment a condicions atmosfèriques específiques, principalment a partir de la congelació de petites gotes d'aigua a l'aire fred en altituds elevades. A diferència d'altres núvols, la seva formació no està associada directament amb tempestes o condicions climàtiques severes, sinó que sovint sorgeixen a climes més estables. La seva aparença pertorbada i de vegades ondulada es deu a la interacció del vent a diferents altituds, creant patrons que de vegades s'assemblen a escates de peix.
Els núvols Cirrocumulus apareixen freqüentment al cel al costat de núvols Cirrus i Cirroestratus. Junts, aquests núvols poden assenyalar l'arribada d'un front càlid, i encara que les Cirrocumulus per si soles són difícils d'interpretar en termes de pronòstic del temps, la seva presència pot ser un indicador d'inestabilitat, especialment si apareixen de manera dispersa al cel. Per comprendre millor aquests fenòmens, és útil conèixer els tipus de núvols que poden acompanyar els Cirrocumulus.
Fotografia i Observació de Cirrocumulus
La fotografia dels núvols Cirrocumulus presenta certs reptes, principalment a causa de la seva mida i la manera com es distribueixen al cel. Per capturar-les eficaçment, és recomanable utilitzar un teleobjectiu o super zoom que permeti apropar la vista d'aquests fins grumolls de núvols. La il·luminació també juga un paper crucial; les millors fotografies s'aconsegueixen quan el sol està baix a l'horitzó, produint un joc de llums i ombres que ressalta les textures del núvol.
A continuació, es presenten alguns consells per fotografiar els núvols Cirrocumulus:
- Utilitza un filtre polaritzador per augmentar el contrast i la saturació de color.
- Aprofita la llum daurada, preferiblement durant el clarejar o el capvespre per ressaltar els detalls de la textura del núvol.
- Busca patrons al cel, i tracta de capturar els núvols amb un element de referència, com a arbres o muntanyes, per donar context.
Espècies i Varietats de Cirrocumulus
Les espècies i varietats de Cirrocumulus es diferencien per la seva forma i agrupament:
- Stratiformis: Aquests núvols adopten una aparença de capa que cobreix uniformement una gran porció del cel.
- Lenticulars: Tenen forma de lent i són comunament observades en àrees muntanyoses, on l'aire fred es troba amb aire càlid en moviment.
- Castellanus: Aquests núvols mostren un desenvolupament vertical moderat, sovint semblant petits castells flotant al cel.
- Floccus: Formades per petits flocs de núvols que poden ser irregulars i dispersos.
Pel que fa a les varietats, Undulatus es refereix als núvols que presenten ondulacions regulars, mentre que Lacunosus es caracteritza per tenir espais o buits, cosa que els dóna un aspecte de xarxa o malla.
Significat Meteorològic dels Cirrocumulus
El significat meteorològic dels núvols Cirrocumulus pot variar depenent del seu context al cel. Sovint, la seva presència pot assenyalar inestabilitat a l'atmosfera, cosa que permet que es formi una humitat addicional a diverses altures. Aquesta humitat pot, en certes ocasions, donar lloc a precipitacions lleus, tot i que no sempre és un indicador clar de pluja imminent.
Quan els Cirrocumulus es presenten amb Cirrus i Cirroestratus, poden ser senyals de l'arribada d'un front càlid, el que podria indicar canvis en el clima en les properes hores o dies. Tot i això, si apareixen per si sols, generalment no s'associen amb cap tipus de fenomen meteorològic significatiu.
En termes de temperatura, la base daquests núvols se situa comunament entre -20 i -60 graus Celsius, de manera que els vidres que les componen són molt fràgils i fàcils de dispersar, cosa que també explica la seva aparença prima i etèria.
Diferenciació entre Cirrocumulus i Altocumulus
És comú confondre Cirrocumulus amb Altocumulus, però hi ha diferències notables entre ambdues. Mentre que els Cirrocumulus són núvols alts, primes i de color blanc pur, els Altocumulus són núvols que es troben a menor altura, adoptant formes més voluminoses i grisenques amb ombres pròpies. Els Altocumulus presenten un desenvolupament vertical més marcat i poden ser senyal de temps imminent o inestabilitat a l'atmosfera.
La clau per diferenciar-les és observar la altitud i la ombra: si el núvol és prim, blanc i està a gran altitud, probablement es tracti de Cirrocumulus. Si és més densa, grisenca i menys elevada, és Altocumulus.
És important assenyalar que l'observació del cel i el reconeixement dels diferents tipus de núvols, inclosa la identificació dels Cirrocumulus, és una habilitat valuosa per als que volen aprendre més sobre meteorologia, especialment per a muntanyistes y entusiastes de l'aire lliure, ja que els permet preveure canvis en el temps i preparar-se adequadament.