L'ós polar és un animal que ha habitat al Pol Nord des de fa milers d'anys. La seva adaptabilitat i majestuositat ho han convertit en un símbol icònic de la vida silvestre de l'Àrtic. No obstant això, l'arribada de la Revolució Industrial ha marcat un gir dràstic a la seva història, convertint l'ós polar en un emblema del canvi climàtic modern. Al llarg de la història, els climes han canviat, però l'ésser humà ha accelerat aquest procés de manera alarmant. Amb la seva recerca constant de progrés, ha arrasat amb hàbitats sencers i ha portat moltes espècies a la vora de l'extinció. Avui l'ós polar s'enfronta a una imminent amenaça d'extinció.
Un equip de Sea Legacy, liderat pels reconeguts fotògrafs i conservacionistes Paul Nicklen i Cristina Mittermeier, va ser testimoni d'una escena punyent en un campament inuit abandonat a l'illa de Baffin, la més gran del Canadà i la cinquena al món: un ós polar adult, sense ferides visibles, es trobava perillosament prim i estava morint davant dels ulls. Però, quina és la raó darrere aquesta tragèdia?
Tot i que el canvi climàtic no es pot culpar directament en cada cas, la realitat és que un nombre creixent d'óssos polars mor en circumstàncies similars a causa de l'elevació de les temperatures que afecta el seu hàbitat. La temporada de desglaç s'ha avançat, forçant aquests animals a recórrer llargues distàncies per trobar aliments. L'escassetat de gel marí, que és vital per a la caça i la mobilitat, està afectant dràsticament els hàbits alimentaris i la capacitat de supervivència.
És possible prevenir la mort de més óssos polars? Definitivament, hi ha mesures que tots podem prendre. La reforestació de boscos, la no contaminació, l'ús d'energies netes i la cura del medi ambient només són algunes accions que podríem implementar. Però la pregunta que cal plantejar és: realment als líders mundials els interessa fer alguna cosa pel planeta?
La humanitat és capaç de ser cruel amb la natura, però també té el potencial per tenir-ne cura. Si la majoria de la població s'unís en accions col·lectives, podríem resoldre aquests problemes en pocs anys.
Els óssos polars, o Ursus maritimus, són mamífers marins que depenen gairebé exclusivament del gel marí per alimentar-se. Aquest gel és crucial, ja que els permet caçar foques, la principal font d'aliment. La manca de gel no només afecta la seva capacitat de caça, sinó també la seva salut en general. Un estudi recent indica que el gel marí a l'Àrtic s'està reduint com a mínim un 13% per dècada, i com a resultat, els óssos polars es veuen obligats a nedar llargues distàncies a la recerca d'aliment. Això provoca un augment en la pèrdua denergia i desnutrició. Per a més informació sobre aquest problema, és recomanable llegir el nostre article sobre el desglaç de l'Àrtic i el seu impacte a la dieta dels óssos polars.
La situació és crítica. A mesura que les temperatures globals augmenten, també ho fa la durada del període sense gel, cosa que provoca que els óssos polars tinguin menys temps per alimentar-se abans que arribi lhivern. En algunes àrees, s'han reportat conflictes entre óssos polars i humans, ja que els óssos busquen aliment en assentaments humans a causa de l'escassetat de preses al seu hàbitat natural.
El canvi climàtic no només està afectant els óssos polars, sinó que també està trastocant la xarxa alimentària de l´Àrtic en conjunt. La disminució del gel marí impacta la població de foques, que són la principal presa dels óssos. A mesura que l'oceà Àrtic s'escalfa, el fitoplàncton i el zooplàncton, essencials per a la cadena alimentària, també es veuen afectats. Això limita el subministrament d'aliment i genera una competència més ferotge entre els óssos polars i altres depredadors de l'Àrtic, com la guineu àrtica. Si vols aprofundir més sobre les repercussions del canvi climàtic, et convidem a revisar el nostre article sobre el control del canvi climàtic.
Davant la crisi, s'estan explorant diverses estratègies per ajudar els óssos polars a adaptar-s'hi. Investigacions han demostrat que alguns óssos han començat a canviar la seva dieta, buscant aliment terrestre com baies i petits mamífers. No obstant això, aquest tipus d'aliment no és suficient per satisfer les vostres necessitats energètiques, i molts daquests óssos estan experimentant una disminució en la seva massa corporal. S'estima que durant l'estiu els óssos polars poden perdre entre 400 grams i 1.7 quilograms de massa corporal per dia, depenent del seu accés a aliment. A més, per a més informació sobre estudis relacionats amb el canvi climàtic en aquesta regió, consulta el nostre enllaç.
La caça de preses a terra és també menys eficient, i sovint, els óssos polars han de nedar llargues distàncies per arribar a noves àrees de caça, cosa que augmenta la seva despesa energètica. La pèrdua de gel i la necessitat d'adaptar-se a noves condicions estan provocant una reducció considerable a la població d'óssos.
La causa principal del canvi climàtic és la emissió de gasos d'efecte hivernacle. Un gran contribuent a aquestes emissions és lagricultura animal industrial, que representa més del 14% de les emissions globals. L'eliminació de pràctiques agrícoles perjudicials i l'adopció de mètodes més sostenibles és crucial si volem garantir un futur per als óssos polars i altres animals en perill d'extinció. Per entendre millor l'impacte del canvi climàtic a la fauna, consulta el nostre article sobre animals en perill d'extinció per l'escalfament global.
La preservació dels boscos, la reducció de l'ús de productes contaminants i el canvi cap a energies més netes són només algunes de les solucions que podem implementar com a individus. Si cadascun de nosaltres fem part nostra, podem ajudar a combatre la crisi climàtica i protegir l'hàbitat dels óssos polars.
Els óssos polars no només són importants per a l'equilibri de l'ecosistema àrtic, sinó que la supervivència també té implicacions culturals i econòmiques per a les comunitats indígenes que en depenen. Per tant, la conservació d'aquesta espècie no és només un imperatiu ecològic, sinó també un deure moral.
