Plutó ha tornat a desafiar les idees prèvies sobre els cossos del sistema solar gràcies a noves observacions fetes amb el telescopi espacial James Webb. Gairebé una dècada després de la històrica visita de la sonda New Horizons de la NASA, aquest petit planeta nan segueix sorprenent la comunitat científica, mostrant-se com un món actiu i dinàmic l'atmosfera i el clima del qual disten molt del que s'havia imaginat en el passat.
Les dades recollides recentment han tret a la llum la influència decisiva d'una densa boirina sobre el clima de Plutó. A diferència de qualsevol altre planeta del sistema solar, la climatologia plutoniana està governada en gran part per aquesta boira composta de partícules orgàniques complexes i no per gasos atmosfèrics convencionals. Aquesta troballa redefineix la manera d'entendre els processos atmosfèrics en mons llunyans i rics en metà.
L'origen i la composició de l'enigmàtica boirina de Plutó
El fenomen va començar a investigar-se el 2015 quan la missió New Horizons de la NASA va fotografiar una atmosfera estratificada de color blavós i capes sorprenents que arribaven fins a 300 quilòmetres d'altitud. Les anàlisis posteriors indicarien que aquesta boirina està formada per partícules orgàniques sorgides després de complexes reaccions químiques entre metà i nitrogen, desencadenades per la radiació solar. Aquestes diminutes partícules absorbeixen la llum durant el dia i la reemeten en forma de radiació infraroja en caure la nit, provocant un refredament notablement superior al generat pels gasos atmosfèrics convencionals.
El 2017, l'equip liderat per Xi Zhang va suggerir que aquest mecanisme podria ser la clau per entendre la sorprenent baixa temperatura de l'atmosfera superior de Plutó, que arriba fins a -203 ºC, uns 30 graus menys del que predeien els models anteriors. No obstant això, fins ara comprovar-ho era un repte a causa de la interferència tèrmica de Caront, la lluna més propera a Plutó, els senyals del qual es barrejaven amb els del planeta.
Confirmació del paper de la boirina gràcies al James Webb
L'arribada del telescopi James Webb va suposar un abans i un després. Els seus avançats instruments infrarojos van aconseguir diferenciar per primera vegada la resplendor tèrmica de Plutó del de Caront. Els resultats van encaixar a la perfecció amb les prediccions: la boirina estratificada és la principal responsable del balanç tèrmic, regulant la temperatura del planeta nan a través de l'absorció i posterior emissió d'energia.
Xi Zhang ha destacat que és poc habitual en ciència planetària que una hipòtesi es confirmi tan ràpidament. Els científics ressalten que aquesta dinàmica atmosfèrica, dominada per partícules en suspensió, és completament diferent de la que s'observa a altres planetes, on predominen les molècules de gas.
Implicacions per a altres mons i per al passat de la Terra
aquest descobriment obre nombroses incògnites sobre el funcionament atmosfèric d'altres cossos envoltats per denses boires, com Tritó (lluna de Neptú) o Tità (lluna de Saturn). La possibilitat que climes similars es puguin registrar en aquests satèl·lits augmenta l'interès per ampliar les investigacions amb el James Webb i les futures missions espacials.
Així mateix, els investigadors suggereixen que el nostre propi planeta podia haver travessat una etapa semblant en la seva joventut, quan l'atmosfera terrestre tenia una composició molt diferent. Es planteja que una boirina rica en partícules orgàniques podia haver ajudat a estabilitzar el clima primitiu, afavorint l'aparició i el desenvolupament de la vida molt abans que l'oxigen transformés l'atmosfera de la Terra.
Plutó s'ha consolidat com un laboratori natural excepcional per estudiar processos rellevants tant per a l'evolució del sistema solar com per a l'origen de la vida al nostre planeta. La influència de la boirina en el seu clima no només revoluciona la visió sobre aquest planeta nan, sinó que també convida a replantejar la recerca de fenòmens similars en altres mons llunyans.
