El Sol es troba en una fase de intensa activitat, i recents dades han confirmat l'emissió de dues potents flamarades solars que podrien acostar-se al nostre planeta. Aquestes fulguracions, anomenades X7.1 i X9.0, han estat qualificades com unes de les més poderoses de l'última dècada, i el seu impacte en el clima espacial es podria sentir a la Terra els propers dies.
L'activitat solar és cíclica, amb pics cada 11 anys, i ara estem a prop del màxim del cicle solar 25, fet que significa que el nombre de taques solars, explosions i tempestes solars s'incrementa significativament. Les flamarades solars de classe X són les més intenses i poden tenir efectes notables sobre la Terra, des d'interferències a les telecomunicacions, fins a apagades de ràdio i pertorbacions a les xarxes elèctriques.
Les flamarades solars més recents
L'1 d'octubre, el Sol va emetre una flamarada de classe X7.1, una de les més fortes de l'any. Menys de 48 hores després, una segona flamarada, encara més potent, va aconseguir una intensitat de X9.0, cosa que ha fet saltar les alarmes entre els observadors del clima espacial, ja que podria provocar una tempesta geomagnètica sobre la Terra. Aquesta tempesta podria desencadenar efectes com la intensificació de les aurores boreals i australs, que podrien ser visibles a latituds més inusuals.
Segons la NASA i la NOAA (Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica dels EUA), el model de predicció espacial WSA-Enlil pronostica l'arribada del plasma solar originat a l'erupció de classe X7.1 a finals del 4 o 5 d'octubre. Aquest esdeveniment podria desencadenar tempestes solars de nivell G3, categoritzades com a fortes. A més, encara que encara no s'han emès alertes formals sobre la flamarada X9.0, els científics estan analitzant el seu potencial impacte al nostre planeta.
Impactes esperats a la Terra
Les flamarades solars són explosions d'energia que s'alliberen a la superfície del Sol i poden tenir conseqüències directes a la Terra. Una de les primeres manifestacions d‟aquestes fulguracions és la interrupció de les comunicacions per ràdio, sobretot en les freqüències més altes com les que utilitzen els avions i els sistemes de navegació GPS. A més, les tempestes geomagnètiques que pot provocar el xoc del plasma solar amb el camp magnètic terrestre poden danyar satèl·lits de telecomunicacions i ocasionar errors a les xarxes elèctriques.
Un altre dels efectes més visibles d'aquests fenòmens és la creació d'aurores intenses. Les partícules carregades que impacten contra l'atmosfera terrestre generen aquests impressionants espectacles de llum que solem veure als pols. El més notable és que, a causa de la magnitud de les erupcions solars recents, les aurores podrien veure's en zones inusuals, lluny de les seves àrees habituals a prop dels pols. Això significa que les persones a latituds més baixes podrien tenir l'oportunitat de presenciar les conegudes aurores boreals.
El cicle solar 25 i el que significa
Des de finals del 2019, la nostra estrella ha estat pujant progressivament d'activitat, entrant en el que es coneix com el cicle solar 25. Aquest cicle forma part d'una sèrie de cicles que duren al voltant d'11 anys cadascun. Actualment ens estem apropant al màxim del cicle, el que està previst per al 2025. A mesura que ens aproximem a aquest punt, el nombre de taques solars i fulguracions com les d'aquests primers dies d'octubre continuarà augmentant.
Per exemple, al maig del 2024, una intensa tempesta solar produïda per una flamarada de classe X8.7 va causar una aurora visible a moltes parts del món i va ser un clar recordatori dels efectes que el clima espacial pot tenir sobre la Terra. Si bé les tempestes solars com aquesta solen ser inofensives, poden produir errors temporals a la tecnologia, i en casos extrems, generar problemes més greus com a apagades.
Una flamarada de classe X9.0, comparable a la recent, va provocar interrupcions significatives en les comunicacions el setembre del 2017. I el 2003, una de classe X17 va generar aurores que van ser visibles fins i tot en latituds més baixes, cosa excepcional.
A més de les flamarades solars, el Sol també pot generar erupcions conegudes com ejeccions de massa coronal (CME). Aquestes són més perilloses per a nosaltres, ja que no només emeten radiació, sinó que també expulsen partícules que, si arriben a la Terra, desencadenen fenòmens com les tempestes solars que afecten la xarxa elèctrica i la tecnologia satelital.
En definitiva, estem davant d'un moment crític del cicle solar i s'espera que durant els propers mesos seguim presenciant fenòmens semblants. De fet, els científics anticipen que el capítol més intens del cicle solar 25 és a la cantonada, amb més taques solars i fulguracions per venir.
