Han passat gairebé dos anys des del transcendental llançament del Telescopi Espacial James Webb, un notable instrument que té la notable capacitat de capturar imatges del cosmos amb una claredat incomparable. Aquesta tecnologia innovadora té un valor incalculable per als científics i astrònoms, ja que proporciona dades inavaluables. En distingir-se dels telescopis convencionals situats a terra ferma, el telescopi Webb transcendeix les limitacions imposades per l'atracció gravitacional, el camp magnètic i l'atmosfera de la Terra. A més, a diferència del seu predecessor, el telescopi Hubble, Webb no orbita el nostre planeta. En canvi, manté una posició estable a 1,5 milions de quilòmetres de distància entre la Terra i el Sol.
El que ha aconseguit captar el telescopi espacial James Webb
A Baltimore, les imatges preses pel telescopi espacial James Webb es processen per eliminar qualsevol factor que pugui obstaculitzar els objectius científics. Perquè aquestes imatges siguin atractives i fàcilment comprensibles per al públic en general, s'hi aplica una petita quantitat de millora del color, aproximadament un 5 %. A més, en els darrers mesos, Webb ha permès als científics aclarir els misteris d'antics forats negres i comprendre millor la formació de galàxies a les etapes inicials de l'univers, com s'explica a l'article sobre .
A tall d'exemple, la galàxia fantasma, també coneguda com a M74, es fotografia en monocrom utilitzant quatre filtres diferents de l'instrument MIRI del telescopi Webb. En arribar al centre d'operacions a Baltimore, aquestes imatges se sotmeten a un processament meticulós per eliminar qualsevol imperfecció o artefacte causat per l'instrument, cosa que dóna com a resultat imatges impecables que els científics poden emprar directament a les seves investigacions.
Des de fa un temps, els científics són conscients de l'existència de forats negres més petits a les primeres etapes de l'univers; no obstant això, va ser només a través de les observacions de Webb que finalment els van poder detectar definitivament.
En capturar espectres d'objectes celestes com ara planetes, estrelles i galàxies, el telescopi permet una comprensió integral de la seva composició. L'espectrògraf de Webb exerceix un paper crucial en aquest procés en separar la llum infraroja en diversos components, revelant així un espectre que revela l'existència de diversos elements químics i molècules. Per què serveix el telescopi i com ajuda a l'exploració del cosmos.
Utilitzant anàlisi espectral, els astrònoms van identificar amb èxit la presència de diòxid de sofre, sodi, potassi, vapor d'aigua, diòxid de carboni i monòxid de carboni a l'exoplaneta WASP-39 b. Aquesta tècnica també permet observar objectes celestes enfosquits per la pols i el gas, ampliant així significativament la nostra visió del cosmos.
Profunditats del forat negre
La publicació per part de la NASA de la imatge de la galàxia CEERS 1019 i el seu forat negre supermassiu, capturada pel Telescopi James Webb el 6 de juliol del 2023, ha atret una important atenció per part de la comunitat científica i astronòmica. Aquesta notable imatge revela el forat negre supermassiu actiu més remot mai identificat, situat dins una galàxia que va néixer poc més de 570 milions d'anys després del Big Bang. El que distingeix aquest forat negre és la seva massa relativament modesta, que pesa al voltant de nou milions de masses solars, cosa que és considerablement menor en comparació amb la majoria dels forats negres supermassius de l'univers primitiu, que normalment tenen més de mil milions de vegades la massa del nostre Sol.
La presència d'un forat negre a CEERS 1019, malgrat la seva mida relativament més petita, ha suscitat investigacions sobre la seva formació durant les primeres etapes de l'univers. Els científics eren conscients de la probabilitat que existissin forats negres més petits al cosmos primitiu, però no va ser fins a les observacions realitzades per Webb que van poder confirmar la seva existència de manera concloent.
Després d´un any complet de travessar la vasta extensió de l´espai, l´esforç de col·laboració entre la NASA, l´ESA i la CSA conegut com el Telescopi Espacial James Webb continua sorprenent-nos amb les seves impressionants imatges. Recentment, va revelar dues sorprenents fotografies que mostren la immensa bellesa de NGC 604, una magnífica galàxia plena d'aproximadament 200 cossos celestes. Aquestes imatges captivadores ofereixen una visió dels detalls intricats d'aquest fenomen estel·lar, deixant-nos sorpresos.
Imatge per la NIRCam
NGC 604, una galàxia que té aproximadament la meitat de la mida de la nostra Via Làctia, es captura en dues noves imatges preses per NIRCam (Càmera d'Infraroig Proper) i MIRI (Instrument d'Infraroig Mitjà). Aquestes imatges revelen una representació intrincada i completa del procés de formació estel·lar, mostrant bombolles expansives plenes de gas i filaments estesos. El nivell de detall supera les observacions anteriors i presenta un tapís vívid del naixement celestial.
La imatge capturada per la cambra d'infraroig proper proporciona la confirmació de l'existència de dues estrelles joves situades sobre la central nebulosa. A més, s'observen estructures en forma de bombolles de color vermell vibrant dins de la nebulosa, que la NASA atribueix a la influència dels vents generats per les estrelles més intenses i lluminoses a NGC 604. La imatge revela a més cridaneres ratlles ataronjades, que indiquen la presència de compostos a base de carboni anomenats hidrocarburs aromàtics policíclics (HAP). Aquestes substàncies són components importants del medi interestel·lar i tenen un paper crucial en la formació dels cossos celestes, encara que el seu origen continua sent enigmàtic. A més, la imatge mostra la notable capacitat de les dues estrelles joves i radiants per excavar obertures a la pols situada sobre la nebulosa central.
Imatge del MIRI
A la imatge MIRI s'observa una notable reducció en el nombre d'estrelles, en particular les supergegants, que tenen una brillantor i una mida que superen la del nostre Sol en un milió i cent vegades, respectivament. Aquesta disminució es pot atribuir al fet que aquestes estrelles calentes emeten significativament menys llum a les longituds d'ona capturades per MIRI. A més, en aquestes observacions, el telescopi Webb ha explorat l'atmosfera d'Urà i com aquesta influència en la formació de noves estrelles a NGC 604. La presència de grups de gas i pols més freds irradien una brillantor lluminosa, i en aquestes àrees es detecta el mateix procés de formació estel·lar que en altres regions de l'univers.
La NASA ha identificat diferents formacions blaves que s'assemblen a circells, cosa que indica la probable existència d'hidrocarburs aromàtics policíclics. Com esmentem anteriorment, aquests hidrocarburs són crucials en la formació de cossos celestes com a planetes i estrelles. NGC 604, l'edat dels quals s'estima en uns 3,5 milions d'anys, compta amb un lluminós núvol de gas que s'estén per un impressionant diàmetre de 1.300 anys llum.
