El misteri dels eclipsis solars ha fascinat la humanitat durant generacions, però ara, gràcies a un avenç tecnològic sense precedents, els científics han aconseguit reproduir aquest fenomen sota demanda ia milers de quilòmetres de la superfície terrestre. L'Agència Espacial Europea (ESA) ha estat la responsable d'executar en òrbita el primer eclipsi solar artificialaconseguint amb això una fita històrica en l'observació astronòmica i l'estudi del Sol.
Aquest èxit arriba de la mà de la missió Prova-3, composta per dos petits satèl·lits –Occulter i Coronagraph– que volen en formació a només 150 metres de distància. Utilitzant tecnologies europees de navegació, posicionament i control, tots dos aparells aconsegueixen mantenir-se perfectament alineats amb una precisió de menys d'un mil·límetre, cosa indispensable per simular l'efecte de la Lluna tapant el Sol durant un eclipsi total.
Com es genera un eclipsi solar artificial?
La clau de la missió rau en la funció de cada satèl·lit: l'Occulter actua com una 'Luna artificial', bloquejant la intensa llum solar gràcies a un disc de 1,4 metres de diàmetre. L'ombra creada –de només 8 centímetres d'amplada– cau exactament sobre el segon satèl·lit, el Coronagraph, que porta el sofisticat instrument ASPIICS. Aquest telescopi especialitzat obté imatges de la corona solar, la capa més externa i misteriosa de l'atmosfera del Sol, permetent estudiar-la detalladament sense el vel encegador del disc solar.
Imatges inèdites i el que revelen sobre el Sol
Les primeres imatges obtingudes per Proba-3 estan revolucionant la manera com contemplem la corona solar. Aquestes s'aconsegueixen combinant tres exposicions diferents, cadascuna amb un temps específic, i així s'aconsegueix una visió completa i detallada que habitualment només és visible durant curts instants als eclipsis naturals.
A les imatges s'observen espectaculars detalls en diversos colors que reflecteixen diferents elements i temperatures: tons verds foscos delaten la presència de ferro ultracalent, el groc destaca prominències solars –gegantins llaços de plasma– i el violeta revela estructures anomenades 'serpentines coronals'. Gràcies al disseny de la missió, aquestes observacions s'aconsegueixen sense interferències de l'atmosfera i amb una qualitat mai vista.
La corona solar és una de les regions més enigmàtiques del Sol: encara que està més lluny del nucli, arriba a temperatures de fins a 2 milions de graus centígrads, molt més altes que la superfície visible de l'astre. Comprendre per què passa això, i com les ejeccions de massa coronal afecten el clima espacial i les telecomunicacions a la Terra, és un dels objectius clau de la missió Proba-3.
Innovació tecnològica i cooperació internacional
Darrere d'aquest projecte hi ha una col·laboració europea que inclou més de 29 empreses de 14 països diferents. Les aportacions abasten des de sensors de seguiment solar fins a detectors de llum produïts per startups europees, a més d'un programari de control completament dissenyat per orquestrar la coreografia orbital tan precisa que requereix la missió. El consorci està liderat per l'ESA i compta amb la participació directa de l'empresa espanyola Sener, entre d'altres firmes tecnològiques.
A més de les càmeres, Proba-3 està equipat amb instruments que mesuren l'energia solar i detecten partícules energètiques, ampliant així l'abast científic de la missió. Tot el procés es realitza en una òrbita el·líptica que va de 600 a 60.000 quilòmetres d'alçada i s'executa principalment a prop de l'apogeu, quan la influència gravitacional i la fricció de l'atmosfera terrestre són mínimes, cosa que permet estalviar combustible i mantenir l'alineament durant hores.
Un nou paradigma per a la ciència solar
La missió Proba-3 suposa un canvi de paradigma: permet a la comunitat científica replicar i estudiar eclipsis solars a voluntat, obrint la porta a experiments i anàlisis impossibles fins ara. Entre els grans beneficiats hi ha els que investiguen el clima espacial, la física del plasma i la influència del Sol sobre la Terra.
L'ESA aplica una política de dades obertes: qualsevol persona pot accedir a les imatges i els mesuraments no calibrats, facilitant el treball col·laboratiu i la participació tant de científics com d'entusiastes i aficionats a l'astronomia. S'espera que, al llarg dels dos anys previstos de missió, s'obtinguin més de 1.000 hores d'imatges de la corona. Un cop esgotat el combustible, els satèl·lits de Proba-3 es desintegraran en entrar a l'atmosfera terrestre.