Per a l'any 2050, es preveu que hi hagi un explosiu augment a la població mundial, aconseguint aproximadament 10 mil milions de persones. Això vol dir que el planeta Terra haurà de fer front al repte monumental d'alimentar i proporcionar els recursos necessaris per a cadascun d'aquests éssers humans. Si bé la natura ha demostrat ser resilient moltes vegades, la trista realitat és que els recursos com el menjar, l'aigua i el petroli són limitats. Amb l'augment de la població i els recursos que s'esgoten, ens veurem obligats a emigrar, cosa que ressalta la urgència d'abordar el canvi climàtic i els seus efectes sobre la població.
Històricament, les guerres s'han lliurat per conquerir nous territoris. Tot i això, en els temps recents hem començat a observar una altra forma de conflictes que es poden intensificar en el futur si no es prenen mesures efectives. De fet, n'hi ha que postulen que la Tercera Guerra Mundial podria ser per l'aigua, i que el clima serà dràsticament diferent si seguim concretant espais verds amb ciment i quitrà en lloc de prioritzar la preservació ambiental com s'esmenta a els Alps i la seva pèrdua de neu. Fins a tal punt podria canviar tot, que es parla de la possibilitat d'originar una nova era geològica coneguda com el Plutocè.
Què és el Plutoceno?
El terme Plutocè va ser encunyat pel paleoclimatòleg Andrew Glikson de la Universitat Nacional d'Austràlia. Es refereix a un període que seguiria al antropocè, caracteritzat per la presència de capes sedimentàries als oceans riques en plutoni, resultat de l'activitat humana i de les catàstrofes nuclears. Aquest escenari crida latenció sobre la necessitat de mitigar el desastre climàtic que s'acosta, la qual cosa és essencial per assegurar un futur sostenible i evitar un impacte negatiu a l'entorn.
Com seria la vida a la Terra durant el Plutocé?
La vida al Plutocè seria extremadament complicada. Segons Glikson, s'estima que la temperatura mitjana del planeta podria augmentar 4 graus centígrads per sobre dels nivells preindustrials, cosa que resulta en un augment del nivell del mar d'entre 10 i 40 metres. Això obligaria la humanitat a emigrar cap a zones de més altitud i latitud per poder sobreviure, generant un context de crisi humanitària i risc dextinció. En aquest sentit, és important considerar els efectes del canvi climàtic en el desplaçament de persones, cosa que podria intensificar-se si no s'actua aviat.
Quan duraria el Plutocè?
La durada del Plutocè dependrà de la vida mitjana del plutoni radioactiu-239, utilitzat en la producció d'armes nuclears, i del temps que el diòxid de carboni romangui a l'atmosfera. Les estimacions de Glikson suggereixen que podria durar entre 20.000 i 24.100 anys, un període en què la humanitat hauria d'actuar amb urgència per mitigar la contaminació i evitar guerres per recursos, com s'ha vist amb la sequera a Kenya, que ha generat molt patiment. Aquesta situació també ens recorda que l'escalfament global ja està afectant regions com els Alps, on emfatitza la necessitat de canviar el nostre enfocament cap a la sostenibilitat.
Per a aquells que busquen aprofundir més sobre aquest tema i les seves implicacions socials, fes clic aquí.
Canvi Climàtic i el Plistocè
El Plistocè, un període geològic que va abastar des de fa aproximadament 2,6 milions a 11.700 anys, va veure nombrosos cicles glaceres i interglacials. Durant aquesta era, el clima va canviar dràsticament, afectant tant la fauna com la flora. Aquest període és essencial per entendre com els humans i altres organismes es van adaptar a condicions climàtiques extremes, la qual cosa pot ser rellevant per enfrontar el medi ambient, que pot reforçar l'impacte del canvi climàtic.
Sovint s'associa la extinció de diverses espècies de megafauna durant el Plistocè amb dos factors principals: el canvi climàtic i l'acció humana. La megafauna del Plistocè inclou animals com el mamut i el rinoceront lanudo, que van ser eliminats en gran part per la pressió dels humans que caçaven als seus territoris i per variacions en el clima que van modificar els seus hàbitats. Aquest fenomen és un clar recordatori que la sequera a Somàlia redueix els aliments i provoca morts, il·lustrant les conseqüències devastadores que el canvi climàtic pot tenir en la seguretat alimentària.
Causes de l'Extinció de la Megafauna
Un estudi recent examina el jaciment de Rancho La Brea a Califòrnia, on s'han trobat restes de molts animals. Aquest lloc ha esdevingut una clau per entendre com el canvi climàtic i la intervenció humana van coincidir per propiciar aquestes extincions. L'anàlisi de nuclis de sediment mostra un augment significatiu de la temperatura i canvis en la vegetació que van resultar en un entorn més sec, cosa que coincideix amb un augment d'incendis originats per l'ésser humà. Aquests incendis també han estat recurrents en l'actualitat, com s'evidencia a la crisi de la Gran Barrera de Corall, que reflecteix la urgència d'abordar l'escalfament global i els seus efectes.
Els investigadors van descobrir que, entre 15.600 i 10.000 anys enrere, el clima a la regió es va tornar considerablement més càlid i sec. Aquesta transformació va culminar en un període d'incendis estesos que van eliminar gran part de la megafauna existent i van transformar l'ecosistema en un de més susceptible a la sequera. Aquest fenomen reflecteix clarament els desafiaments que enfrontem avui quant al canvi climàtic i la necessitat de abordar la mortalitat que el canvi climàtic podria causar a finals de segle.
Lliçons del Passat i la seva Aplicació al Present
Les lliçons de com el canvi climàtic i l'activitat humana van portar a l'extinció de la megafauna durant el Plistocè són rellevants pel nostre temps. Amb l'escalfament global i l'augment de la població, és crucial fomentar la sostenibilitat mediambiental. i la conservació dels ecosistemes. Així mateix, donar suport a polítiques que promoguin la reforestació i l'ús sostenible de recursos pot ajudar a prevenir una destinació similar a la de la megafauna actualment, ja que la biodiversitat continua disminuint com a resultat del canvi climàtic, cosa que es reflecteix en el nostre control sobre el canvi climàtic.
La Influència del Canvi Climàtic al Futur
El futur del planeta, tal com ho entreveuen els científics, pot ser ombrívol si no es prenen mesures adequades. L'augment projectat de la temperatura global pot superar els 3 °C fins al 2100, cosa que podria resultar en condicions catastròfiques per a l'agricultura, la biodiversitat i la vida humana en general. Amb un enfocament actiu a la mitigació del canvi climàtic, és possible canviar aquesta trajectòria. És essencial aprendre dels advertiments que s'han donat, com els que provenen de augments de temperatura global projectats, que subratllen la importància d'una acció decisiva.
Escenaris Futurs i el seu Impacte
L'escalfament global i la inacció poden culminar en un nou Plistocè, on la humanitat s'hauria d'adaptar novament a un món on el clima és impredictible i els recursos naturals s'han esgotat. L'experiència passada de canvi climàtic i extincions ajuda a entendre com els ecosistemes es poden comportar en resposta a esdeveniments futurs. Per il·lustrar això, una crònica de la cimera sobre canvi climàtic COP29 ressaltarà la importància de preparar-se per als canvis imminents que afecten el nostre entorn i el seu impacte en el futur.
Conservació i Sostenibilitat
Per tant, avui la necessitat de conservació dels ecosistemes és més crucial que mai. Els impactes del canvi climàtic es veuen reflectits a la disminució de la biodiversitat i la pressió sobre els recursos hídrics. Invertir en pràctiques sostenibles pot ajudar a conservar la vida a la Terra per a les properes generacions. Aquest compromís amb la sostenibilitat ha d'incloure iniciatives com la creació d'edificis sostenibles, que són exemples clars de com podem integrar solucions innovadores a les nostres ciutats.
A mesura que el canvi climàtic transforma els ecosistemes, és fonamental que la humanitat prengui mesures proactives per fomentar un futur sostenible. La col·laboració entre els governs, les organitzacions i la societat civil és necessària per garantir que les lliçons del passat guiïn les nostres accions actuals.
