Imagina un dia que la terra que has conegut durant tota la teva vida comença a esvair-se. Per a un grup de grangers tibetans, això no és només una suposició, sinó una realitat impactant. De sobte, el permafrost va començar a fluir com si fos lava, transformant el seu entorn de manera dramàtica. Aquest succés és un clar exemple de com el el permafrost pot influir a l'entorn natural.
El 7 de setembre, a la prefectura autònoma xinesa de Qinghai, els residents van presenciar un fenomen sorprenent que, encara que natural, va deixar tots atònits: el permafrost va baixar com si fos lava expulsada per un volcà. Aquest esdeveniment va afectar diverses famílies i una granja local, que es va veure obligada a ser reubicada a causa dels riscos que plantejava romandre al lloc.
La raó darrere d'aquest succés sorprenent és un procés conegut com solifluxió, Que es caracteritza pel desplaçament lent i massiu de formacions de terra sobre el permafrost a causa de la plasticitat i la fluïdesa adquirida per aquestes capes quan absorbeixen una quantitat significativa d'aigua. Aquest fenomen és comú en climes periglaceres, on les temperatures cauen per sota de 0°C i les màximes es mantenen per sota de 10°C durant un període de dos a quatre mesos a l'any.
L'alternança de gel i desglaç en aquestes regions fa que l'argila es desplaci, precipitant en capes molt fines i alterant profundament les característiques originals del terreny. Aquest fenomen també es relaciona amb la manera com els ecosistemes poden adaptar-se als canvis climàtics.
Però vols veure el vídeo que mostra aquest fenomen? Aquí ho tens:
La reacció dels qui van presenciar aquest fenomen ha estat de sorpresa i por. És un recordatori de com el canvi climàtic pot afectar fins i tot les regions més remotes del planeta. Amb el escalfament global, l'estabilitat del permafrost es veu amenaçada, cosa que pot obrir la porta a una sèrie de problemes ambientals i socials al Tibet i més enllà. Això ressalta la importància de l'estudi sobre el permafrost i els seus efectes.
Què és el permafrost?
El el permafrost és una capa de terra que roman congelada durant més d'un any, típica de regions fredes. Aquesta capa pot incloure sediments, terra i gel. És un component crucial a l'ecosistema de les regions àrtiques i es considera un gran regulador del clima global a causa de la seva capacitat per emmagatzemar carboni.
A mesura que el planeta s'escalfa, el permafrost està començant a fondre's, cosa que allibera carboni i metà a l'atmosfera, contribuint al canvi climàtic. S'estima que el permafrost conté el doble de carboni que tota l'atmosfera actual, per tant la seva descomposició pot tenir conseqüències catastròfiques.
L'impacte de l'escalfament global al permafrost tibetà
L'escalfament global ha portat a un augment en la temperatura mitjana a l'altiplà tibetà. Aquest augment ha accelerat la taxa de desglaç del permafrost i ha modificat la dinàmica de l'ecosistema local. Un estudi recent publicat a PNAS ha determinat que el permafrost en aquesta regió s'està fonent a un ritme alarmant, especialment durant la primavera, quan la radiació solar és més intensa.
La investigació indica que la radiació solar és la principal causa del desglaç, ja que la seva incidència penetra a terra i descongela la neu, la qual cosa, al seu torn, humiteja la terra. Aquesta humitat és absorbida per les arrels de les plantes, cosa que els permet créixer i expandir-se en àrees prèviament inhòspites. A més, l'augment de temperatura degut al canvi climàtic també contribueix a aquest fenomen. Això recalca la rellevància d'investigar el .
Josep Peñuelas, investigador del CREAF, comenta que en els darrers 40 anys hi ha hagut una disminució en l'efecte de la temperatura, mentre que la radiació solar ha jugat un paper cada cop més important en el cicle de congelació-descongelació.
El Tercer Pol
L'altiplà tibetà, també conegut com el Tercer Pol, alberga una de les reserves d'aigua dolça més grans del món, alimentant a importants rius com el Ganges i l'Indus. Aquest 'magatzem' d'aigua gelada és crucial per al subministrament d'aigua a gran part del continent asiàtic, essencial per al reg, el consum humà i la producció d'energia.
Amb el canvi climàtic afectant aquesta regió, és vital comprendre els mecanismes que impulsen el desglaç del permafrost per desenvolupar estratègies efectives que puguin ajudar a mitigar-ne els efectes. Els estudis han revisat dades de les darreres quatre dècades, examinant factors que inicien el cicle de congelació-descongelació.
Més verd no sempre és millor
Un aspecte interessant del reveriment observat a l'altiplà tibetà és que no sempre és beneficiós. Penyolas adverteix que un augment en la vegetació pot causar més competència pels recursos, especialment l'aigua. La nova vegetació també pot requerir nutrients específics, com potassi i fòsfor, que poden ser limitants a terra.
A mesura que les temperatures i la disponibilitat d'aigua augmenten, el carboni atmosfèric pot romandre menys temps a les plantes i al terra. Això és perquè tant les plantes com els microorganismes augmenten la seva taxa de respiració en condicions més càlides, la qual cosa pot, paradoxalment, augmentar les emissions de CO2 en lloc de disminuir-les.
La investigació sobre el permafrost tibetà és duta a terme per diverses institucions, incloent-hi la Universitat Xina de Nanjing i el CSIC, i té com a objectiu avaluar millor les causes del desglaç i projectar escenaris futurs que podrien ajudar a protegir aquest ecosistema vital. Això és fonamental per entendre com el canvi al permafrost pot afectar la biodiversitat.
La importància de l'altiplà tibetà
L'altiplà tibetà no només és famós per la seva altura i el seu paper com a 'sostre del món', sinó que també és fonamental per al clima global. Regula els patrons climàtics a Àsia i forma part d'un sistema hidrogràfic que afecta milions de persones. Els rius que neixen al Tibet són vitals no només per a la regió, sinó per a tota Àsia.
Els glaceres tibetanes, que constitueixen la major àrea de glaceres de baixa altitud al món, són especialment vulnerables al canvi climàtic. Amb una reducció del 80% en la seva extensió, la pèrdua d'aquestes glaceres té conseqüències significatives per al subministrament d'aigua. Això és especialment preocupant atès que l'aigua de desgel alimenta molts rius importants que són la base per a l'agricultura i el consum a diversos països asiàtics.
Riscos associats al desglaç del permafrost
L'alliberament de gasos d'efecte hivernacle del permafrost fos és una de les principals preocupacions associades a l'escalfament global. Aquest alliberament contribueix a l'escalfament global de manera addicional, tot creant un cicle viciós que podria ser difícil d'aturar. Per tant, és primordial seguir investigant sobre ell i com afecta el canvi climàtic.
A mesura que el permafrost es fon, també pot alliberar patògens antics que han estat atrapats al gel durant mil·lennis. En alguns casos, això ha portat a brots de malalties que havien estat eradicades, com es va observar amb l'àntrax a Sibèria, on la fosa del permafrost va alliberar espores que van infectar ramats de rens ja humans.
En aquest context, la investigació i la vigilància constant són essencials. Estudiar com el permafrost es comporta sota diferents condicions ajudarà els científics a entendre millor els possibles impactes del canvi climàtic en aquesta regió crítica.
A mesura que avancem cap al futur, serà imprescindible adoptar estratègies que no només abordin la reducció de emissions de gasos d'efecte hivernacle, sinó que també considerin la protecció d'ecosistemes com el tibetà. Les solucions han de ser sostenibles i donar suport a ladaptació de les comunitats locals, que sovint són les més afectades pels canvis ambientals.
- El permafrost tibetà s'està fent més ràpid a causa de l'escalfament global.
- La descomposició del permafrost pot alliberar grans quantitats de carboni i metà.
- L'altiplà tibetà afecta la disponibilitat d'aigua a tot Àsia.
- El reveriment de la regió no sempre és beneficiós i pot comportar complicacions.