Després de l'impacte provocat per l'apagada elèctrica del mes d'abril passat, el Govern espanyol ha decidit reforçar el seu suport al sector de les energies renovables amb l'aprovació del Reial decret llei 7/2025, que introdueix un conjunt de mesures normatives destinades a garantir la viabilitat de centenars de projectes solars i eòlics en risc de cancel·lació. Aquesta resposta arriba en un moment crític, amb el sector enfrontant obstacles burocràtics, reducció d?inversions i un context de preus energètics a la baixa. La nova regulació busca donar oxigen als promotors i assegurar la continuïtat del procés de transformació energètica, considerat essencial per a la seguretat i autosuficiència energètica del país.
El decret respon a les reclamacions de la indústria renovable i de les principals associacions sectorials, que alerten del perill d'un garbell massiu de projectes motivat per l'expiració dels terminis administratius i la lentitud en la concessió de permisos. Amb mesures que flexibilitzen els temps i agiliten tràmits, el Govern pretén aplanar el camí cap als objectius ambiciosos del Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC) i reforçar la competitivitat espanyola en matèria de sostenibilitat.
Pròrrogues i flexibilitat per evitar la cancel·lació de projectes renovables
Un dels eixos principals del Reial decret és l'ampliació dels terminis perquè les plantes solars i eòliques puguin iniciar la seva activitat sense perdre els drets daccés a la xarxa elèctrica, una situació que afectava desenes de projectes ja construïts o en avançada fase dexecució. L'Executiu concedeix ara pròrrogues de fins a tres anys i permet reprogramar la posada en marxa de les instal·lacions, tant per als desenvolupaments amb drets anteriors al 2018 com per als posteriors, reconeixent el pes dels retards en permisos, recursos judicials o tràmits administratius fora del control dels promotors.
Des de Transició Ecològica se subratlla la importància d'un desplegament renovable ordenat i eficient, que tingui en compte els colls d'ampolla derivats de l'increment de la demanda elèctrica i les limitacions de la xarxa de transport actual.
L'emmagatzematge i l'estabilitat del sistema passen a primer pla
Lemmagatzematge denergia es converteix en protagonista i element clau del nou marc normatiu. El decret reconeix la utilitat pública d'aquest tipus d'infraestructures, cosa que en facilita la tramitació i obre la porta a la seva integració tant com a generadors com com a consumidors dins del sistema elèctric. Es flexibilitza la hibridació d'instal·lacions renovables amb sistemes d'emmagatzematge, evitant duplicitats en els processos aprovatoris i dotant els projectes de més estabilitat jurídica.
A més, les plantes renovables podran participar activament en la regulació de la tensió i els serveis d'ajust i balanç del sistema, funcions fins ara reservades, majoritàriament, a la generació convencional. Aquesta mesura, avalada per la CNMC, permetrà que les tecnologies verdes contribueixin a l'estabilitat de la xarxa, sobretot a escenaris d'alta penetració renovable i preus baixos.
Agilització de tràmits i suport a l'electrificació
Entre les noves eines administrativesEl Govern introdueix la simplificació dels procediments per a la repotenciació d'instal·lacions (renovació d'equips antics), l'accés preferent a projectes que integrin emmagatzematge o l'exempció d'avaluacions ambientals per a modificacions dins del perímetre autoritzat. També s'aclareix la responsabilitat operativa en infraestructures d'evacuació compartides, obligant acords vinculants que eviten bloquejos i conflictes entre promotors.
El decret impulsa l'electrificació de la demanda tant a nivell domèstic com industrial. Es promou la instal·lació de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics, el foment de tecnologies eficients com l'aerotèrmia i la creació de clústers industrials electrificats. A més, s'introdueixen incentius fiscals (bonificacions a l'IBI, ICIO o exclusió de l'IAE) per a tecnologies elèctriques de baix consum i es faciliten mecanismes d'autoconsum compartit, ampliant el radi permès fins a 5 quilòmetres entre consumidors connectats a la mateixa xarxa de baixa tensió.
Reforç de l'operador de xarxa i supervisió del sistema
La reforma també actualitza el paper de loperador del sistema elèctric i la planificació de xarxes. S'exigeix l'adaptació periòdica del pla d'inversions cada tres anys i s'hi estableixen mecanismes per alliberar capacitat d'accés bloquejada per drets no utilitzats, cosa que permetrà l'entrada de noves activitats industrials i projectes renovables a regions on la congestió de la xarxa ho impedia. Paral·lelament, es redueix la durada màxima dels processos de connexió per a noves demandes i s'optimitza l'ús d'infraestructures infrautilitzades.
Al pla regulatori, la CNMC haurà de posar en marxa un pla extraordinari d'inspecció centrat en la capacitat operativa dels diferents agents del sistema, amb l'objectiu de garantir la resposta davant de futures situacions de tensió extrema o apagades.
Un marc més estable i dinàmic per accelerar la transició energètica
Aquest conjunt de mesures suposa un punt d'inflexió per al desenvolupament de les energies renovables a Espanya. El nou marc operatiu pretén reduir la incertesa regulatòria, assegurar la viabilitat financera i tècnica dels projectes i maximitzar la integració de les renovables al mix energètic nacional. El consens entre institucions, associacions empresarials i actors tècnics destaca que, amb aquest impuls, el sistema elèctric espanyol estarà més ben preparat per fer front als reptes d'una transició energètica ràpida, ordenada i alineada amb els objectius climàtics i de reindustrialització.
