El augment inusual de la temperatura al mar Mediterrani està captant latenció de la comunitat científica i la societat en general. A pocs dies del començament de l'estiu, els mesuraments mostren que moltes zones de la conca mediterrània presenten valors tèrmics propis de ple agost, quan tot just ha començat el juny. Aquest fenomen, lluny de ser puntual, posa de manifest una tendència preocupant que fa anys que s'accentua.
Les causes d'aquest increment tèrmic no es redueixen a una única variable. D'una banda, l'absència de vents freds, especialment la tramuntana, ha impedit l'aflorament d'aigües profundes més fresques. De l'altra, la persistència d'anticiclons subtropicals ha afavorit cels clars i masses d'aire càlid i ha incrementat la insolació sobre el mar. A més, venim d'un hivern i una primavera amb temperatures més altes del que és habitual, per la qual cosa el mar ja partia de valors elevats abans de començar l'època estival.
Temperatures de rècord i anomalies a tota la conca
Segons les darreres dades d'observatoris costaners i boies oficials, la temperatura superficial de la Mediterrània occidental excedeix els valors normals en 3-4 ºC i fins i tot s'assoleixen anomalies de fins a 5 ºC en algunes àrees del sud de França i el litoral italià. A la Península, destaquen les xifres registrades a la costa valenciana, el mar Balear i les Balears, on s'han aconseguit 28 ºC a Pollença, 26,99 ºC a Maó i més de 25 ºC prop de València.
A la resta del litoral, les aigües romanen igualment càlides: entre 24 i 26 ºC a Tarragona i Comunitat Valenciana; 22-24 ºC a la costa catalana, Almeria i Granada. Fins i tot en zones tradicionalment més fresques com el Golf de Lleó o el mar d'Alborán, les temperatures se situen molt per sobre del que és habitual per a aquestes dates.
Efectes immediats en el clima i la meteorologia
Les conseqüències del escalfament del Mediterrani es noten ja a la vida quotidiana. La major evaporació i l'increment del vapor d'aigua a l'atmosfera afavoreixen la proliferació de nits tropicals, aquelles matinades en què el termòmetre no baixa dels 20 ºC. A més, la presència d'un mar sobreescalfat proporciona energia addicional als sistemes meteorològics, potenciant tempestes més intenses i episodis de pluges torrencials, moltes vegades acompanyades de calamarsa de mida considerable.
Exemple d'aquesta situació s'ha vist en tempestes recents en punts d'Aragó i Catalunya, amb pluges i pedra fora de temporada que han causat danys i rescats. fenòmens meteorològics extrems.
Un fenomen global, però amb especial incidència al Mare Nostrum
El Mediterrani no està només en aquesta tendència. A nivell planetari, la temperatura mitjana dels oceans (exceptuant els pols) ha marcat rècords en els darrers anys, situant-se notablement per sobre de la mitjana de les darreres dècades. Tot i això, per la seva particular configuració, la conca mediterrània és especialment vulnerable: es tracta d'un mar petit i tancat, on els canvis atmosfèrics es traslladen ràpidament a l'aigua, intensificant la velocitat i la magnitud dels episodis d'escalfament.
En concret la zona marítima de les Balears és la que més ha acusat l'escalfament, amb un augment de 1,3 ºC, el doble que el registrat a altres àrees marítimes d'Espanya. De fet, en els darrers anys els màxims històrics de temperatura superficial marina s'han produït el 2022, 2023 i ja des de començament del 2025.
Impactes ecològics i socials: fitoplàncton, biodiversitat i economia
L'ascens tèrmic marí no només afecta el clima, sinó que està tenint conseqüències directes en els ecosistemes i les activitats humanes. Un recent estudi ha posat en relleu que en les dues darreres dècades la producció de fitoplàncton al nord-oest mediterrani ha caigut al voltant del 40%, degut sobretot a canvis en els patrons de vent i l'afebliment dels afloraments d'aigües profundes riques en nutrients. Aquests organismes són crucials perquè capturen CO2 i formen la base de la cadena tròfica marina, per la qual cosa el descens impacta també en pesqueries i en la producció d'oxigen.
A més, l'alteració del règim de pluges, l'augment d'onades de calor, la pressió sobre els recursos hídrics i l'aparició de noves espècies o la pèrdua de biodiversitat són efectes col·laterals que ja es comencen a veure tant al medi natural com a l'economia de moltes zones costaneres.
