Parlar de Mario Molina és referir-se a un dels referents més grans de la ciència llatinoamericana i mundial, la tasca del qual va canviar radicalment la visió de la humanitat sobre el deteriorament ambiental i l'acció col·lectiva davant dels grans reptes ecològics. La seva vida, obra i llegat estan profundament lligats a la història de la protecció de la capa d'ozó, un escut invisible que protegeix la vida a la Terra dels efectes nocius de la radiació ultraviolada provinent del Sol. El descobriment que va fer juntament amb col·legues com Frank Sherwood Rowland no només va desencadenar una revolució científica, sinó que va demostrar com la investigació rigorosa i la pressió social poden aconseguir acords internacionals que salven vides i ecosistemes.
En aquest article, ens submergirem en detall en la figura i les aportacions de Mario Molina, repassant els aspectes clau de la seva trajectòria personal i professional, el context històric en què va treballar, els reptes que va haver d'afrontar juntament amb els seus col·legues, els resultats de les seves investigacions i, molt especialment, l'impacte perdurable que segueix tenint el seu llegat tant en la ciència com en tot. natural, divulgativa i profunda.
Orígens i formació acadèmica de Mario Molina
Mario Molina va néixer a Ciutat de Mèxic, el 1943, al si d'una família que va saber motivar la seva innata curiositat científica. Expliquen que, tot just un nen, ja s'entretenia explorant el món microscòpic, arribant fins i tot a transformar un bany familiar en un laboratori improvisat. Aquesta passió primerenca per la ciència el va acompanyar durant tota la vida i es va plasmar en la decisió d'estudiar Enginyeria Química a la Facultat de Química de la UNAM (Universitat Nacional Autònoma de Mèxic), on es va graduar el 1965. Més tard, va ampliar els seus horitzons amb estudis de postgrau a la Universitat de Friburg (Alemanya) i posteriorment va obtenir el seu doctorat a química física per la Universitat de Califòrnia, Berkeley.
Aquell pas per Berkeley va suposar l'inici d'una carrera fulgurant a l'àmbit de la química atmosfèrica. Va ser allà on Molina va entrar en contacte amb el grup de recerca del professor George C. Pimentel i posteriorment es va integrar a l'equip que liderava Frank Sherwood Rowland, amb qui compartiria les troballes que canviarien per sempre la perspectiva humana sobre l'entorn planetari.
La troballa que va canviar la història: Clorofluorocarbonis (CFC) i el forat d'ozó
Als anys 70, la comunitat científica i la societat eren lluny d'entendre l'impacte dels productes químics creats per l'ésser humà sobre l'atmosfera. Un d'aquests compostos, els clorofluorocarbonis (CFC), s'utilitzava a tot el món com a refrigerants i propel·lents per a aerosols. Se'ls considerava segurs, estables, 'miraculosos', i fins i tot preferibles a alternatives més tòxiques. Tanmateix, tant Molina com Rowland van començar a preguntar-se quin era el destí d'aquells gasos inerts un cop alliberats a l'atmosfera.
Després de mesos de minuciosos estudis i simulacions, a 1974 van publicar a la revista 'Nature' un article revolucionari en què advertien que els CFC alliberats a la superfície podien assolir l'estratòsfera, on la radiació ultraviolada provocava que es descomposessin alliberant àtoms de clor. Aquests àtoms actuaven com a autèntics botxins de l'ozó, ja que un sol àtom de clor és capaç de destruir fins a 100.000 molècules d'ozó, reduint així la protecció natural del nostre planeta davant del perill dels raigs UV solars.
Aquesta troballa, que avui pot semblar evident, va ser rebuda amb escepticisme i fins i tot rebuig per part de la indústria química i certs sectors científics. Els interessos econòmics en joc eren enormes, ja que els CFC es fabricaven a escala industrial i generaven enormes beneficis. No obstant això, la perseverança i el rigor de les investigacions de Molina i Rowland van acabar per enderrocar aquestes resistències.
De la ciència a lacció global: Limpacte polític i social
La publicació de l'estudi de 1974 no només va ser una fita acadèmica, sinó que va originar un moviment internacional inèdit en la història de la ciència i la política ambiental. dràstic aprimament de la capa d'ozó a l'Antàrtida, conegut popularment com el 'forat d'ozó'.
El 1982, científics britànics van mesurar que la capa d'ozó al Pol Sud s'havia reduït un 20%, i l'any següent, la xifra arribava fins al 30% Aquelles evidències van desmuntar els darrers arguments dels detractors i van demostrar l'abast real i perillós del problema. crisi ambiental global amb conseqüències severes per a la salut i els ecosistemes.
Però la lluita va ser dura. Les grans empreses químiques, com Dupont, van intentar desacreditar Molina i el seu equip, i van arribar a posar en dubte els fonaments de les seves investigacions. La batalla també va ser diplomàtica, ja que calia un consens internacional per legislar i prohibir els compostos responsables del dany. Aquí va ser on la capacitat de persuasió, activisme i rigor intel·lectual de Molina va resultar fonamental. No només va liderar campanyes i debats científics, sinó que també va pressionar organismes internacionals i governs per a la presa de mesures efectives.
El Protocol de Montreal: Salvant la capa d'ozó
En 1987, la comunitat internacional va fer un pas històric en signar el Protocol de Mont-real, el primer gran tractat ambiental global destinat a eliminar progressivament l'ús i la fabricació de CFC i altres substàncies esgotadores de la capa d'ozó. Aquest acord fixava diferents terminis per a països desenvolupats i en desenvolupament, fomentant la transferència de recursos i tecnologia per facilitar la transició a substàncies menys perjudicials.
El Protocol de Montreal es va convertir en un referent internacional de diplomàcia ambiental i un magnífic exemple de cooperació global. No només ha aconseguit frenar l'agressió a la capa d'ozó, sinó que n'ha propiciat lenta recuperació, una tendència confirmada per diversos estudis científics. Es preveu que l'ozó sobre l'hemisferi nord es podria recuperar completament cap al 2030, i el de l'Antàrtida al voltant del 2060, sempre que es mantinguin els compromisos adquirits.
El treball de Molina va ser essencial en la gestació i èxit d'aquest acord, considerat un dels èxits més grans en la història dels tractats internacionals ambientals. protecció de la capa d'ozó representa una demostració clara que lacció coordinada pot revertir danys ambientals que semblaven irreparables.
Reconeixements i premis: El Nobel i més enllà
La rellevància del treball de Mario Molina es va veure reconeguda a 1995 quan, juntament amb Sherwood Rowland i Paul Crutzen, va rebre el Premi Nobel de Química. Crutzen, per la seva banda, havia demostrat anys abans els efectes destructius d'altres gasos a la capa d'ozó. El guardó distingia així l'esforç conjunt de diversos científics per comprendre i combatre aquest desafiament global.
Molina ha rebut nombrosos premis i distincions addicionals, com el Premi Tyler, el Premi Essekeb i l' medalla de la NASA els èxits científics, a més del reconeixement de l'ONU i multitud d'institucions acadèmiques. Destaca també la Esmena de Kigali, que el 2016 va ampliar el marc del Protocol de Montreal per incloure la lluita contra l'escalfament global i la substitució dels hidrofluorocarbonis (HFC), un pas més en la protecció del clima.
Més enllà del Nobel: Activisme, divulgació i compromís social
El paper de Mario Molina no es va limitar als laboratoris i aules universitàries. Va ser un defensor incansable de l'educació científica i el coneixement com a eines per enfrontar els problemes ambientals. Va impulsar iniciatives a Mèxic per millorar la qualitat de l'aire a grans ciutats, especialment a la Zona Metropolitana de la Vall de Mèxic, i va promoure la col·laboració interdisciplinària per tractar la contaminació urbana i la degradació ecològica en un context global.
El seu activisme el va portar a exercir pressió i influència sobre els governs i participar en organismes internacionals. No dubtava a assenyalar que la solució dels reptes ambientals no és responsabilitat exclusiva dels científics, sinó de tota la societat. La ciència, segons Molina, identifica els problemes i aporta les proves, però correspon als polítics i als ciutadans prendre decisions i actuar.
Molina es va caracteritzar a més per la seva humilitat, claredat de pensament i una extraordinària capacitat per a simplificar temes complexos i comunicar-los al gran públic. Es va preocupar per acostar la ciència al conjunt de la societat, convençut que una ciutadania ben informada és clau per impulsar les transformacions necessàries.
El seu impacte social es reflecteix en documentals, sèries i entrevistes internacionals, com “L'Home que Salvà la Capa d'Ozó”, “Cosmos: Una odissea de l'espai-temps” o la participació en programes de la BBC. Tot això va contribuir a consolidar el paper de la ciència en la cultura popular i sensibilitzar noves generacions.
La importància del llegat de Molina en la lluita ambiental global
El llegat de Mario Molina va molt més enllà d'haver desvetllat els perills dels CFC. La seva vida demostra que la ciència i la política es poden entendre i col·laborar, fins i tot en contextos de gran complexitat i interessos contraposats. La protecció de la capa d'ozó va marcar un abans i un després: es va aconseguir revertir una amenaça planetària mitjançant acords vinculants, innovació tecnològica i cooperació internacional.
Molina va ser especialment crític amb la idea de deixar la solució dels reptes ecològics a mans de la voluntarietat individual o les empreses. Va reivindicar la necessitat de acords internacionals sòlids, com el Protocol de Montreal o l'Acord de París, per aconseguir canvis efectius i mesurables. A més, ha subratllat que l'èxit en la protecció de l'ozó pot ser un model aplicable a altres crisis ambientals, com ara el canvi climàtic.
El procés viscut per a la recuperació de l'ozó mostra que la voluntat política i la cooperació internacional sí que poden resoldre problemes ambientals complexos. Mentre que en el cas dels CFC va ser suficient convèncer unes empreses per començar a canviar, en el cas del canvi climàtic el repte és molt més gran i requereix una acció coordinada global.
Desafiaments actuals i la vigència de l'exemple de Mario Molina
Avui dia, la ciència enfronta desafiaments com la desconfiança derivada de la politització i les campanyes de desinformació impulsades per interessos econòmics. Molina lamentava que, com al seu dia amb el tabac, alguns sectors hagin sembrat dubtes sobre els consensos científics, endarrerint decisions polítiques necessàries. Tot i això, sempre va mantenir l'esperança i destacava que la major part de la societat i la comunitat científica donen suport a l'acció contra el canvi climàtic i altres amenaces.
La seva figura continua sent un referent per a les noves generacions, que reclamen amb força accions immediates per frenar el deteriorament ambiental. Considerava molt important que els joves, liderats per figures com Greta Thunberg, exigeixin responsabilitat als dirigents i participin activament en les decisions que afecten el planeta.
A Amèrica Llatina, Molina advocava perquè els governs no només subscriguessin compromisos internacionals, sinó que fessin efectius els seus compromisos i reforcessin les polítiques ambientals periòdicament. Per ell, només mitjançant educació, investigació i una ciutadania informada i activa es pot avançar cap a un futur sostenible.
Al seu Mèxic natal, Mario Molina va deixar una empremta inesborrable, no només pels seus èxits internacionals, sinó pel seu constant interès en millorar l'educació científica i la qualitat de l'aire a les ciutats mexicanes. Va liderar projectes, va assessorar governs i va ser una veu ferma en defensa del coneixement. Molts especialistes, com Gerardo Ceballos i Carlos Amador Bedolla, el consideren el líder moral i científic que la ciència mexicana necessita i que tant s'estranya després de la seva mort el 2020.
A més de la seva investigació sobre l'atmosfera, Molina es va preocupar per la preservació d'ecosistemes, la reducció de la contaminació i la transició cap a energies netes i renovables. Considerava imprescindible reduir la dependència del petroli i altres hidrocarburs, que tant de mal causen, per avançar cap a tecnologies més sostenibles.
El seu llegat per a les futures generacions rau a plantejar que la ciència i la tecnologia han de servir per millorar el món. És una crida a la responsabilitat i al treball conjunt, valors que Mario Molina va encarnar al llarg de tota la vida.
Reflexionant sobre les seves aportacions i la revolució que va iniciar, és difícil exagerar la rellevància històrica de Mario Molina. Des de la infantesa, quan muntava laboratoris casolans, fins a convertir-se en el pare d'una consciència ecològica global, la seva trajectòria va estar marcada per la passió, la perseverança i el compromís amb el bé comú. La seva història ens recorda que els canvis a nivell mundial són possibles quan la ciència i la societat treballen unides, i ens anima a seguir lluitant per un planeta més saludable i just per a tothom.
