Espanya s'ha vist sumida en una de les apagades més grans de la seva història recent, deixant ciutadans i empreses de tot el país, al costat de Portugal, sense subministrament elèctric durant bona part d'una jornada que va canviar la rutina de milions de persones.
La situació es va produir poc després del migdia, provocant el desconcert general. Des de les 12 hores, l'electricitat va desaparèixer de forma sobtada a pràcticament tota la Península Ibèrica, a excepció de les illes Balears, Canàries i les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, que van quedar al marge gràcies a que els seus sistemes energètics funcionen de manera independent. Durant unes hores, Espanya va retrocedir a una època prèvia a l'era digital, depenent de piles, transistors i ràdios de cotxe per informar-se sobre el que estava passant.
¿ Com va passar la gran apagada?
Xarxa Elèctrica Espanyola va detectar una pèrdua de potència mai vista: de sobte, 15 gigawatts (el 60% del que consumia el país) van deixar d'estar disponibles en només cinc segons.
Aquest fenomen absolutament excepcional va provocar la desconnexió automàtica d'Espanya i Portugal del sistema elèctric europeu, basat en la interconnexió amb França. El col·lapse va ser tan ràpid que ningú va poder anticipar el tall i els sistemes de protecció van actuar immediatament per estabilitzar la xarxa i evitar un dany més gran.
Diverses hipòtesis han sorgit els dies següents. Des d'un possible ciberatac, Una oscil·lació anòmala al flux elèctric a causa del creixement de l'energia renovable, fins a la influència d'un fenomen atmosfèric inusual o una fallada tècnica a la regió sud-oest peninsular durant un pic de generació solar. Les autoritats espanyoles, en coordinació amb Portugal i la Comissió Europea, han subratllat que no es descarta cap causa, però tant el Govern com la pròpia Red Eléctrica han insistit que “és millor no especular” fins a comptar amb totes les dades.
Impacte a la vida diària i serveis essencials
La manca d'electricitat va paralitzar el transport, l'activitat comercial i fins i tot els serveis d'emergència.
A ciutats com Madrid o Barcelona, el metro, els trens i els serveis de rodalies van quedar suspesos i van atrapar milers d'usuaris en vagons i estacions.
En allò quotidià, els comerços es van veure obligats a tancar, els supermercats plens de clients es van quedar sense datàfons i només acceptaven pagaments en efectiu. Moltes persones, davant la incertesa, van esgotar existències de piles, espelmes i generadors. Els hospitals, centres de salut i residències de gent gran van activar els plans de contingència i, en general, van aconseguir mantenir l'activitat, encara que es van suspendre operacions programades i es va prioritzar l'atenció urgent.
Les telecomunicacions també van patir: telefonia fixa i mòbil, així com internet, van experimentar caigudes i talls intermitents que, en alguns llocs, es van prolongar fins i tot després que tornés la llum.
Resposta institucional i mesures d‟emergència
El president del Govern, Pedro Sánchez, va presidir diverses reunions extraordinàries del Consell de Seguretat Nacional i va mantenir contacte directe amb les regions afectades i les empreses del sector elèctric.
L'Executiu, juntament amb Red Eléctrica i els principals operadors energètics, va activar plans de recuperació del subministrament i va prioritzar el restabliment de l'electricitat a hospitals, centres estratègics i serveis essencials. Es van desplegar més de 30.000 efectius de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional per garantir la seguretat i evitar incidents d'ordre públic.
El Govern també va aprovar l?alliberament de reserves estratègiques de productes petrolífers i es va recomanar reduir al màxim els desplaçaments i l?ús de dispositius electrònics per no saturar les bateries i les comunicacions.
Investigacions en marxa: què va causar l'apagada?
Fins ara no hi ha una explicació definitiva sobre l'origen del tall de subministrament.
El col·lapse podria estar relacionat amb una combinació de factors tècnics, com la integració massiva d'energies renovables (especialment solar) que aporten una volatilitat no sempre ben absorbida per la xarxa, segons va advertir la pròpia Red Eléctrica en informes recents. Algunes fonts apunten també a una possible oscil·lació extrema per fenòmens climàtics, mentre que fins ara es descarten errors humans o sabotatges confirmats.
També va ser descartada la hipòtesi del ciberatac després d'investigacions preliminars per part del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), l'Audiència Nacional i l'Institut Nacional de Ciberseguretat (INCIBE). Tot i això, l'obertura de diligències i auditories independents, tant a Espanya com a Portugal, subratlla la necessitat d'aclarir els detalls per evitar futures crisis.
Recuperació del sistema i tornada gradual a la normalitat
El procés de restabliment va ser progressiu, recolzat per les interconnexions amb França i el Marroc.
Red Eléctrica va indicar que la recuperació total portaria entre sis i deu hores, encara que a moltes zones el subministrament va trigar més a normalitzar-se. A primera hora del dia següent, la major part de la demanda s'havia recuperat i les subestacions energètiques estaven en funcionament al 100% de la xarxa peninsular.
Mentre es restablien els serveis de transport i altres serveis bàsics, van persistir alguns incidents i zones on l'electricitat arribava en fases.
Conseqüències econòmiques i socials
El cost econòmic de l'apagada s'estima entre 2.000 i 4.500 milions d'euros, afectant des de grans indústries a petits negocis, amb pèrdues particularment significatives en hostaleria, comerç i agricultura.
Supermercats i restaurants van haver de rebutjar aliments a causa de la ruptura de la cadena de fred. La indústria automobilística, química i altres sectors van veure interrompudes les línies de producció. Els tribunals, l'administració electrònica i els sistemes educatius també van quedar paralitzats i van obligar a ajornar tràmits i proves.
Per a la població, l'apagada va implicar un tomb a la rutina: des de llargues caminades davant la suspensió del transport, fins a buscar alternatives per carregar mòbils o el suport entre veïns durant les hores de més incertesa.
Preguntes obertes i prevenció de futures apagades
Aquest episodi ha posat en evidència tant la dependència de la nostra societat de l'electricitat com la vulnerabilitat d'infraestructures crítiques davant de situacions d'estrès o falla.
Experts emfatitzen que, tot i que Espanya produeix més energia que mai, és imprescindible continuar adaptant la gestió i l'estabilitat de la xarxa davant l'increment de les energies renovables i millorar els sistemes per absorbir-ne la volatilitat. A més, es recomana accelerar la implantació de sistemes d'emmagatzematge, bateries i protocols de reacció ràpida davant d'incidències.
Les autoritats han anunciat que investigaran a fons els fets, reforçaran la coordinació entre organismes, empreses i operadors, i milloraran la comunicació i les mesures preventives per reduir la probabilitat que es repeteixi una situació similar, encara que garantir un risc zero resulta complicat.
