El sistema elèctric espanyol ha estat reforçat amb un ampli paquet de mesures després de l'apagada registrada el 28 d'abril passat. El Govern, a través del Ministeri per a la Transició Ecològica, pretén blindar l'estructura energètica del país davant d'eventuals crisis, introduint noves reformes orientades a millorar tant la supervisió del sector com la seva capacitat de resposta davant d'incidents.
Una de les novetats més cridaneres és la centralització de les dades de consum de més de trenta milions de clients elèctrics espanyols sota la gestió de Xarxa Elèctrica d'Espanya (REE). Fins ara, aquesta informació estava dispersa a les mans d'unes 300 distribuïdores, però a partir de l'entrada en vigor de la nova normativa, REE s'encarregarà d'actuar com a punt d'accés únic. L'objectiu és facilitar el treball de reguladors, consumidors i comercialitzadores, així com establir un major control i transparència al sector.
Supervisió reforçada i noves funcions per a Red Eléctrica
El paquet aprovat pel Consell de Ministres reforça el paper d‟organismes clau com la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) i atorga noves responsabilitats a REE. La CNMC disposarà de sis mesos per avaluar totes les obligacions de control de tensió per part dels agents que participen al sistema, presentant informes recurrents de seguiment per garantir que es compleixen els estàndards tècnics exigits.
Paral·lelament, REE tindrà la responsabilitat de elaborar propostes de modificacions normatives sobre aspectes crítics com les oscil·lacions de potència, la velocitat de variació de voltatges i la programació de limitacions tècniques, amb el propòsit de millorar la seguretat i la resiliència de la xarxa elèctrica. Aquestes propostes han d'estar llistes en terminis que oscil·len entre tres i quinze mesos, després d'això el Govern preveu aprovar les reformes legals necessàries en menys de mig any.
Una altra funció clau de REE serà desenvolupar nous mètodes de coordinació entre la xarxa de transport i la de distribució elèctrica, a més destablir requisits mínims de monitorització per a lanàlisi dincidents. Aquesta tasca cerca prevenir apagades i reforçar la fiabilitat del subministrament a tot el territori nacional.
Electrificació, autoconsum i aposta per les renovables
El foment de l'electrificació és una altra de les grans apostes del nou paquet normatiu. Es revisarà cada tres anys la planificació de la xarxa de transport, que servirà com a base per als plans a sis anys vista. A més, s'agiliten els tràmits per adaptar la infraestructura a les noves necessitats productives i industrials, retallant terminis i facilitant la integració de noves instal·lacions.
Per facilitar l'entrada d'activitats industrials i noves demandes, la normativa ara estableix un termini de caducitat de cinc anys per als drets d'accés, que permetrà aprofitar millor trams de xarxa en desús. També es redueixen els temps de resposta de les elèctriques davant de sol·licituds de nous subministraments, i se simplifica el procés de connexió per a punts de recàrrega de vehicles elèctrics, que queden exempts d'autorització administrativa tret de casos amb impacte ambiental.
L'autoconsum experimenta millores: la distància màxima entre punt de generació i consum s'amplia fins a cinc quilòmetres en instal·lacions de menys de cinc megawatts (MW) i sorgeix la figura del gestor d'autoconsum, facilitant tràmits i representant els usuaris implicats a les instal·lacions col·lectives. Els ajuntaments podran aplicar deduccions fiscals en impostos municipals per incentivar l'electrificació a edificis i comunitats de veïns.
Una de les mesures més destacades és la exempció del 80% dels peatges elèctrics per a la indústria electrointensiva, una mesura retroactiva des del gener, que busca sostenir la competitivitat empresarial davant de la conjuntura internacional. A més, s'introdueixen reformes per agilitzar la tramitació de projectes renovables i repotenciacions i reduir la burocràcia gairebé a la meitat en molts procediments.
Impuls de l'emmagatzematge i la flexibilitat a la xarxa
El decret també contempla un impuls contundent a l'emmagatzematge elèctric, mitjançant la hibridació amb instal·lacions de generació i la integració directa a l'estructura de la xarxa. S'acceleren les gestions administratives, sobretot en projectes gestionats per l'administració central, reduint-ne significativament els terminis. Aquest reforç de l'emmagatzematge permetrà una més gran flexibilitat i capacitat de resposta en cas de tensions al sistema elèctric.
S'hi incorpora la figura del agregador independent de demanda, que coordinarà el consum i la generació elèctrics de múltiples usuaris i productors, facilitant l'oferta d'aquests recursos als mercats i millorant l'estabilitat general. Els usuaris finals podran acudir a aquests agregadors per optimitzar la factura o rebre altres beneficis en la gestió del consum elèctric.
La gestió de l'apagada i la centralització de la informació
Aquest paquet de reformes sorgeix després de l'apagada nacional patida a l'abril, que va evidenciar la necessitat d'una supervisió i coordinació més estrictes al sector elèctric. L'objectiu del Govern és minimitzar els riscos davant de futures incidències i aconseguir un sistema més robust i sofisticat, capaç d'adaptar-se als reptes energètics actuals i futurs.
Consolidar l'accés centralitzat a les dades de consum proporcionarà a reguladors i consumidors més transparència i capacitat de supervisió, a més de facilitar la investigació d'històrics i esdeveniments crítics. El Ministeri per a la Transició Ecològica subratlla que, a més de vetllar per la privadesa individual, aquesta mesura busca millorar la governança del sector i garantir la competitivitat del mercat elèctric espanyol.
Aquestes mesures, tant tècniques com normatives, representen un pas important cap a un sistema elèctric més segur, flexible i preparat per afrontar escenaris de creixent demanda, transició renovable i possibles desafiaments en el subministrament.