El canvi climàtic ha esdevingut un dels principals motors del desplaçament humà a nivell mundial. La intensificació de sequeres, tempestes extremes i fenòmens climàtics està provocant que milions de persones abandonin casa seva, transformant la realitat de països sencers i obligant la comunitat internacional a buscar respostes urgents. Més enllà de les dades, aquest fenomen té conseqüències directes i profundes sobre la vida quotidiana dels qui es veuen forçats a migrar: pèrdua de cultius, ciutats col·lapsades i una competència cada cop més ferotge per recursos bàsics com l'aigua o la terra.
L'escassetat d'aigua ocupa un lloc central en aquest escenari, empenyent famílies a desplaçar-se tant dins dels seus països com a creuar fronteres, a la recerca de millors condicions per sobreviure. Segons el Banc Mundial, un de cada deu processos migratoris al planeta ja està vinculat a la manca d'aigua, i la tendència no dóna senyals de frenar-se.
Amèrica Llatina i el Carib: l'impacte de la crisi climàtica al desplaçament
En Centreamèrica, el Corredor Sec —que travessa Guatemala, Hondures, El Salvador i Nicaragua— exemplifica la gravetat de la situació. desplaçaments interns van estar relacionats directament amb desastres climàtics, principalment per problemes d'accés a l'aigua.
Amèrica Llatina també enfronta desafiaments crítics a països com Colòmbia, Bolívia i Haití. A Colòmbia, la combinació de violència i canvi climàtic ha disparat els desplaçaments. A meitat de març del 2025, prop de 700.000 persones s'havien vist afectades per desplaçaments, confinaments i restriccions de mobilitat, desencadenats tant per conflictes com per desastres naturals. Per la seva banda, els tipus de migració vinculats a aquests fenòmens mostren la complexitat de les mobilitats forçades a la regió.
La crisi climàtica no només erosiona la seguretat alimentària, sinó que també aprofundeix la pobresa i empeny les persones a migrar. Bolívia, per exemple, enfronta problemes seriosos derivats de la inflació, la caiguda en la producció agrícola i esdeveniments climàtics extrems com inundacions i incendis, cosa que posa en risc gairebé una cinquena part de la seva població.
L'aigua com a desencadenant de conflictes i migracions
La manca d'aigua ja no és només una qüestió ambiental o agrícola; és un assumpte de seguretat nacional i geopolítica. Al Sahel africà, la desertificació i l'escassetat de recursos han incrementat els conflictes entre agricultors i pastors, mentre que a Síria la sequera entre el 2006 i el 2011 va desplaçar més d'un milió de persones i va contribuir a la inestabilitat social prèvia a la guerra civil. Per entendre millor com el canvi climàtic afecta les regions, podeu consultar l'article les inundacions i el seu impacte a la població.
A països europeus com Espanya i França, la gestió de l‟aigua s‟ha complicat fins al punt de generar tensions entre diferents sectors de la societat. Més de la meitat del territori espanyol està en risc de desertificació i la dependència de transvasaments i dessaladores augmenta, al mateix temps que creixen les disputes per l'ús del recurs.
Respostes institucionals i la necessitat de resiliència
Davant l'avenç d'aquests fenòmens, organitzacions internacionals i governs es veuen obligats a adaptar les seves estratègies i augmentar la cooperació. La tasca d'organismes com l'ACNUR s'orienta a protegir i assistir les poblacions desplaçades, promovent solucions duradores i reforçant la protecció a regions especialment vulnerables d'Àsia i el Pacífic, on fenòmens com les inundacions o l'escassetat d'aigua generen desplaçaments forçats.
A nivell local, s'impulsen iniciatives com el Taller de Formació de Facilitadors de Primers Auxilis en Mobilitat Humana a la Ciutat de Mèxic. Aquestes accions busquen enfortir les capacitats institucionals i comunitàries per respondre a les emergències relacionades amb la mobilitat, garantint enfocaments humanitaris i culturalment sensibles. El paper de la resiliència comunitària i la formació específica cobra cada cop més importància davant la freqüència creixent de desplaçaments vinculats al canvi climàtic.
No és possible deslligar la gestió del risc dels fenòmens de desplaçament forçat, ja que conflictes, pobresa i el canvi climàtic convergeixen per fer cada vegada més difícil la vida en molts territoris.
Aquest escenari demostra que el desplaçament humà derivat del canvi climàtic representa un dels reptes més grans del segle XXI. Les dades i els exemples d'Amèrica Llatina, Àfrica i altres regions del món mostren que la mobilitat forçada troba en la crisi mediambiental un detonant creixent. Només mitjançant la col·laboració activa entre comunitats, governs i organitzacions internacionals es podrà afrontar amb garanties el futur de milions de persones que avui es veuen obligades a deixar-ho tot enrere.
