En els darrers dies, la neu ha estat protagonista a racons del planeta tan dispars com el desert d'Atacama a Xile, les comunitats més septentrionals de Noruega o les estacions d'esquí d'Andorra. L'aparició de nevades en entorns on aquest fenomen és insòlit, o el reforçament de sistemes per assegurar la presència de neu artificial, han marcat l'actualitat meteorològica i social, fent llum sobre la necessitat d'adaptació davant de condicions climàtiques cada cop més imprevisibles.
Al desert d'Atacama, considerat el més àrid del món, la sorpresa va arribar a l'alba amb un mantell blanc que cobria instal·lacions científiques i campaments. Segons l'Observatori ALMA, feia més d'una dècada que no es veia un episodi semblant. La nevada va afectar el Centre de Suport a Operacions i altres zones situades a gairebé 3.000 metres d'altitud, a més de 1.700 quilòmetres de Santiago. Aquest fet va obligar a activar el protocol de «mode supervivència» per protegir les infraestructures tecnològiques, especialment delicades davant l'acumulació de neu i les temperatures extremes, que van arribar a baixar fins als -12°C, amb sensacions tèrmiques properes als -28°C.
Neu on mai no s'espera: la reacció de la ciència i la societat
El succés a Atacama ha estat interpretat pels experts com a conseqüència de la combinació de pluges aïllades i un brusc descens de les temperatures nocturnes, el que va generar les condicions ideals per a aquesta nevada excepcional. El Observatori ÀNIMA, un dels projectes d'astronomia més avançats i potents internacionalment, ha destacat la raresa de l'esdeveniment i la importància de mantenir els protocols d'emergència actius fins a recuperar la normalitat. Tot i que es debat si aquest tipus d'episodis es poden atribuir directament al canvi climàtic, els models climàtics, segons climatòlegs consultats, apunten que les precipitacions en zones tradicionalment seques podrien ser una mica més habituals en les properes dècades. La neu en entorns desèrtics està cobrant més rellevància en els estudis climàtics.
Supervivència i rutina davant de la neu a l'Àrtic noruec
La neu, lluny de ser només un fenomen meteorològic puntual, defineix el dia a dia en llocs com Hammerfest, Noruega, situada a més de 600 quilòmetres al nord del cercle polar àrtic. Allí, la supervivència de la vida parroquial i social depèn, en gran mesura, del treball constant de retirar la neu cada matí. L'esforç per mantenir clares les escales i els accessos a l'església és fonamental, ja que no només facilita l'arribada dels feligresos, sinó que també garanteix la font d'ingressos que suposen els aparcaments. La rutina matinal, marcada per dues hores de lluita contra la neu i el fred intens, forma part d'una existència tan exigent com a integradora. L'adaptació al clima extrem ia la nit polar és essencial per als habitants d'aquesta regió on la diversitat cultural i la proximitat amb la natura influeixen en totes les activitats quotidianes.
Estacions d´esquí i el futur de la neu artificial a Andorra
D'altra banda, l'adaptació a l'escassetat de nevades naturals és una prioritat per a les estacions d´esquí. És el cas d'Ordino Arcalís, a Andorra, el consell d'administració del qual ha decidit destinar part de les seves inversions a la construcció de nous embassaments d'aigua, amb l'objectiu de garantir la producció de neu artificial durant tota la temporada. L'aposta per reforçar les instal·lacions actuals i posposar la substitució de certs remuntadors respon a la necessitat de disposar de neu suficient fins i tot en períodes d'escasses precipitacions. En total, la inversió prevista superarà els cinc milions d'euros, amb la creació d'una bassa exclusiva per alimentar els sistemes d'innivació, cosa que permetrà mantenir la qualitat de les pistes i la seguretat dels visitants.
Impactes i desafiaments de la neu en diferents contextos
Els fenòmens extrems associats a la neu, ja sigui a llocs tradicionalment àrids, a regions àrtiques o en enclavaments turístics, evidencien la complexa relació que mantenen les societats humanes amb el clima. L'augment d'episodis insòlits, com ara nevades a Atacama, genera fascinació i alerta a parts iguals, així com exigeix la revisió constant de protocols d'actuació i estratègies d'adaptació. La neu, que per a molts representa un element de lleure i bellesa, també suposa desafiaments logístics, socials i econòmics, obligant comunitats i empreses a preparar-se millor per a un futur marcat per la incertesa meteorològica.
La importància de comprendre i gestionar limpacte dels fenòmens extrems es reflecteix en la necessitat que la ciència, la tecnologia i la implicació social siguin eines clau per afrontar una inestabilitat climàtica que, en molts casos, fa que la neu passi a ser un element tant de desafiament com doportunitat.
