El canvi climàtic a Àsia està mostrant una de les cares més dures l'últim any. Les dades recopilades per l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) i altres agències internacionals certifiquen que el continent asiàtic s'està escalfant el doble del ritme mundialAquest fenomen no només suposa rècords històrics de temperatura, sinó també una escalada en la intensitat i freqüència d'esdeveniments climàtics extrems que ja marquen la vida quotidiana de milions de persones a la regió.
L'informe “Estat del Clima a Àsia 2024” adverteix d'un panorama inquietant. Segons l'OMM, el 2024 va ser l'any més càlid –o el segon, segons les fonts analitzades– documentat mai a Àsia, amb una temperatura mitjana anual situada 1,04 °C per sobre del període de referència 1991-2020. Aquesta tendència ascendent s'ha accelerat des dels anys noranta i afecta tant terra com mar, impulsant canvis dràstics en els ecosistemes i en l'economia asiàtica.
Rècords de temperatura i onades de calor persistents
Àsia ha viscut el 2024 onades de calor prolongades que es van estendre des de l'abril fins al novembre. Països com la Xina, el Japó i Corea del Sud van batre rècords històrics de temperatura en diversos mesos consecutius, mentre a Myanmar es va aconseguir una màxima nacional de 48,2 °C.
Aquestes onades de calor tenen conseqüències directes sobre la salut, agricultura i seguretat alimentària. L'augment sostingut de les temperatures provoca també un efecte multiplicador en altres riscos naturals, com ara incendis forestals, reducció de la productivitat agrícola i més vulnerabilitat de les poblacions més exposades, especialment ancians i nens en àrees urbanes densament poblades.
Onades de calor marí i pujada del nivell del mar
Els oceans que envolten Àsia tampoc no escapen al canvi climàtic. El 2024, la superfície marina va marcar registres sense precedents d'escalfament, amb una taxa d'increment de 0,24 °C per dècada, pràcticament el doble de la mitjana global. Durant els mesos d'agost i setembre, prop de 15 milions de quilòmetres quadrats d'oceà –una extensió similar a Rússia– van ser afectats per onades de calor marí extremes, i van impactar en la biodiversitat i en la seguretat alimentària de les comunitats costaneres.
El nivell del mar a les costes de l'Índic i del Pacífic puja més ràpid que en altres regions del planeta. Això incrementa els riscos d'inundacions, erosió costanera i salinització de les terres agrícoles a zones baixes del sud-est asiàtic, on viuen milions de persones. La pesca i altres sectors econòmics depenen de l'estabilitat oceànica, cosa que afegeix pressió sobre l'economia regional.
Desglaç accelerat de glaceres i amenaces a llarg termini
El retrocés accelerat de les glaceres a Àsia és un dels símptomes més preocupants del canvi climàtic. En zones com l'Himàlaia central, l'altiplà tibetà i la serralada de Tian Shan —l'anomenat «Tercer Polo», per contenir la reserva de gel més gran fora de les àrees polars—, 23 de les 24 glaceres monitoritzades han perdut massa de forma continuada entre el 2023 i el 2024. desbordaments de llacs glaceres i corriments de terra.
El desglaç suposa un risc greu per a la seguretat hídrica de milions de persones que depenen de l'aigua de les glaceres per a consum, reg i generació hidroelèctrica. A més, aquest procés incrementa la probabilitat de catàstrofes naturals associades, com ara inundacions sobtades i danys en infraestructures crítiques.
Fenòmens meteorològics extrems: inundacions, sequeres i ciclons
El 2024 ha estat marcat per una successió d'esdeveniments extrems que han deixat un fort impacte humà i econòmic. El cicló tropical Yagi va ser la tempesta més potent de l'any i va causar danys significatius i nombroses víctimes a països com el Vietnam, les Filipines, Myanmar, Tailàndia i la Xina. rècord, amb centenars de víctimes mortals i danys milionaris.
Per contra, la Xina va ser afectada per una sequera que va arribar a gairebé cinc milions de persones, provocant pèrdues agrícoles superiors als 400 milions de dòlars i deixant grans extensions de cultius inutilitzables. Els patrons climàtics extrems —massa aigua o molt poca— mostren la dificultat d'adaptació davant de fenòmens cada vegada menys predictibles i més intensos.
Mesures d'adaptació i sistemes d'alerta primerenca
Davant d'aquest panorama, la importància de sistemes d'alerta primerenca i preparació és cada vegada més gran. L'informe de l'OMM destaca el cas del Nepal, on la implementació d'alertes davant d'inundacions i la capacitació de comunitats han salvat desenes de milers de vides i han reduït els riscos per a la salut i l'economia local.
No obstant això, els experts insisteixen en la necessitat ampliar i coordinar aquests sistemes de prevenció per garantir una reacció efectiva davant de nous episodis de clima extrem, que es preveu seran cada cop més recurrents segons avança l'escalfament global.
L'acceleració del canvi climàtic a Àsia i l'increment de fenòmens extrems durant el 2024 suposen un repte de primer ordre per a la regió i la resta del planeta. Les xifres rècord de temperatura, la fonte massiva de glaceres, la pujada del nivell del mar i els desastres provocats per sequeres, ciclons i inundacions mostren l'alt cost humà i econòmic de la crisi climàtica. L'experiència acumulada en sistemes d'alerta i preparació ofereix un camí per mitigar els pitjors impactes, però els desafiaments d'adaptació i de resiliència són formidables davant d'una tendència que, de moment, no dóna treva.