L'arxipèlag canari es troba en un moment crucial marcat per la interacció entre ciència, sostenibilitat i desafiaments socials que afronta. Les illes, conegudes per biodiversitat, riquesa cultural i paisatges únics, són alhora l'escenari d'innovacions tecnològiques, com el desplegament de satèl·lits per a la seva protecció, i de problemàtiques emergents vinculades al increment de la pressió turística, el canvi climàtic i l'arribada d'espècies invasores.
Alhora que les institucions canàries implementen projectes d'avantguarda, la població expressa la necessitat d'un desenvolupament equilibrat garantir el benestar i la identitat local, preservant un patrimoni que va més enllà de l'entorn natural i abasta des de la gastronomia fins al dinamisme de comunitats joves.
Canàries des de l'espai: una aposta tecnològica per a la gestió i la protecció
El Cabildo de Tenerife i Institut Astrofísic de Canàries (IAC) han presentat recentment un projecte pioner: la creació de la Constel·lació Illes Canàries, una xarxa de petits satèl·lits l'objectiu dels quals serà observar diàriament les illes de Tenerife, La Palma, La Gomera i El Hierro. Es preveu que aquest sistema estigui operatiu per a finals del 2028 i que pugui captar imatges en diferents espectres —infraroig d'ona curta, visible i tèrmic—, permetent una vigilància avançada del arxipèlag.
La inversió estimada supera els 20 milions d'euros i busca reforçar l'anticipació davant de riscos derivats del canvi climàtic, incendis o abocaments, així com facilitar una millor gestió de recursos naturals i emergències. DRAC-3 desenvolupada per l'IAC, suposa un salt qualitatiu en resolució i precisió, aplicant l'experiència astrofísica a àmbits com l'agricultura i la protecció mediambiental.
Aquest projecte no només té un enfocament científic i de seguretat, sinó que també busca impulsar el talent canari i posicionar les illes com a referents en tecnologia espacial. Els responsables de l'IAC i del Cabildo destaquen que s'està consolidant una estreta col·laboració entre les diferents entitats públiques, la comunitat investigadora i el sector empresarial, en línia amb la tendència internacional d'apostar pel denominat Espai Nou.
Durant la presentació, va participar l'astronauta i la biòloga molecular Sara Garcia, qui va destacar la importància d'aquests projectes per connectar la investigació capdavantera amb les necessitats reals de la societat. A més, la constel·lació de satèl·lits contribuirà al Sistema Intel·ligent de Gestió d'Emergències del Cabildo, integrant informació satelital i anàlisi de dades en temps real per actuar amb més eficàcia davant de qualsevol incident ambiental o social a l'arxipèlag.
Expansió d'algues asiàtiques: una nova amenaça per a la biodiversitat illenca
Canàries enfronta nous reptes ecològics a causa de la proliferació d'algues asiàtiques invasores a les costes. Segons experts marins, la Rugulopteryx okamurae, originària del sud-est asiàtic, ha aconseguit refermar-se a l'arxipèlag gràcies al trànsit marítim ia l'escalfament global. Aquesta espècie, que no resulta perillosa per a la salut humana però sí impacta de forma directa sobre la biodiversitat local, va ser retirada en quantitats que superen els 9.000 quilos només a l'última setmana per l'Ajuntament de Las Palmas de Gran Canària.
Les conseqüències de la invasió afecten la pesca, el turisme i l'economia canària. El creixement accelerat i la resistència a aquestes algues en dificulten el control: formen densos mantells al fons marí, desplacen espècies autòctones i poden arribar a provocar problemes econòmics al sector pesquer. científics adverteixen que, si no es prenen mesures, la invasió es podria estendre a totes les illes en pocs anys. És necessari experimentar a petita escala amb espècies que puguin alimentar-se de les algues o buscar solucions innovadores per prevenir un desastre ecològic més gran.
Gastronomia i identitat: el formatge de l'arxipèlag com a patrimoni viu
Al cor de la cultura canària, el formatge artesà simbolitza un dels productes més reconeguts i valorats de l?arxipèlag. La producció formatgera, present a totes les illes, segueix un model arrelat a la tradició i és motor d'ocupació i cohesió social. Programes com De Camp i Mar han destacat recentment el treball de joves promeses i la cooperació entre associacions, tot promovent la continuïtat d'aquest senyal d'identitat.
Canàries ostenta el més gran consum de formatge per càpita dins de la Unió Europea, amb una mitjana d'uns 12 quilos per persona i any, reflectint l'arrelament d'aquest aliment a la dieta illenca. A més, l'arxipèlag compta amb tres Denominacions d'Origen Protegides (DOP): Formatge Majorero (Fuerteventura), Formatge de Gran Canària (que inclou formatges de Flor, Mitja Flor i de Guia) i Formatge Palmero (La Palma). L'excel·lència de la matèria primera i la destresa de mestres formatgers, moltes vegades guardonats en esdeveniments internacionals com els World Cheese Awards, consoliden la reputació del producte.
Clima, turisme i vida quotidiana: la percepció des de dins
El dia a dia a l'arxipèlag està condicionat per múltiples factors, des de les condicions meteorològiques fins a l'impacte del turisme a l'economia i el benestar social. Els informes de l‟Agència Estatal de Meteorologia confirmen lleugers ascensos de temperatures i presència de vents forts a diverses illes, afectant tant activitats econòmiques com l'experiència turística en entorns naturals.
La imatge idíl·lica que presenta Canàries a l'exterior contrasta amb la realitat que viuen molts residents. augment dels preus del lloguer, la dificultat per trobar feina i la pressió demogràfica derivada del turisme i nous residents. Això impacta a la accessibilitat a l'habitatge, les infraestructures i la qualitat de vida, generant saturació tant en espais naturals com en punts de transport.
Així mateix, la insatisfacció amb l'oferta educativa, la percepció d'abandó institucional i el desarrelament davant del creixement turístic generen inquietud a la població. El debat sobre compatibilitzar el desenvolupament turístic, que és motor econòmic, amb la sostenibilitat i la conservació de la identitat insular, és al centre del diàleg social.
El repte consisteix a assolir un equilibri entre innovació, protecció ambiental i benestar social. Les iniciatives avançades, com l'observació satelital, han d'anar acompanyades de polítiques que atenguin les demandes dels residents i protegeixin tant el medi natural com el patrimoni cultural de l'arxipèlag.