El planeta s'està escalfant, però no a tot arreu per igual. A l'Àrtic, la situació és greu. N'és una prova l'informe que ha publicat la NOAA a la reunió anual de la Unió Geofísica Americana que va tenir lloc a San Francisco, on es van abordar les condicions climàtiques de l'Àrtic i es van evidenciar tendències preocupants.
Un total de 61 científics d'11 nacions van realitzar aquest treball complet, presentant una anàlisi exhaustiva que inclou imatges i mapes que mostren la crua realitat de l'Àrtic. A continuació, s'explorarà detalladament com l'augment de la temperatura, la pèrdua de gel i el creixement de la vegetació estan transformant aquesta regió vital del planeta.
Temperatura a l'Àrtic: augmentant a un ritme massa ràpid
A l'Àrtic, la temperatura està augmentant, i molt. A la imatge superior pots veure que s'ha produït un augment de poc més de 2 graus, mentre que a la resta del món la temperatura mitjana és de 1,31ºC. Aquesta diferència significativa ressalta que l'Àrtic s'està escalfant a un ritme molt més ràpid que la resta del planeta. Dos graus poden no semblar gaire, però poden ser la diferència entre tenir un paisatge completament cobert de neu gran part de l'any, cosa que, tenint en compte la ubicació geogràfica, seria el més lògic, o d'un entorn on predominen les plantes.
A Groenlàndia, la pèrdua de gel és molt cridanera. Uns 3000 gigatons de gel s'han perdut aquest any. Aquest gel fos acaba, per descomptat, al mar, fent que el seu nivell creixi i posant en perill la vida de totes aquelles persones que habiten a les costes oa illes de poca altitud. Aquest augment del nivell del mar és una de les conseqüències més preocupants de l'escalfament global, ja que amenaça milions de persones a tot el món.
És essencial comprendre que el escalfament accelerat a l'Àrtic està afectant greument els ecosistemes locals, on fins i tot la dieta dels óssos polars es veu compromesa. A més, diversos estudis com impactants imatges que mostren els efectes de l'escalfament global en aquesta regió són cada cop més freqüents.
Major creixement de la vegetació àrtica
Quan la temperatura augmenta i el gel es fon, és d'esperar que es produeixi un major creixement en la vegetació. A l'Àrtic hi comencen a haver les condicions adequades perquè les plantes puguin créixer, tal com es pot veure a la imatge superior. Aquesta expansió de la vegetació pot semblar positiva, però comporta efectes negatius per a la fauna local. Molts animals, com els óssos polars, enfronten greus problemes per alimentar-se, ja que el seu hàbitat i cadena alimentària es veuen alterats per la falta de gel i la competència amb noves espècies vegetals.
Aquest fenomen de creixement de la vegetació, encara que es presenta com un signe de la capacitat dadaptació del medi ambient, també reflecteix un trastorn en els ecosistemes. La presència de noves espècies vegetals altera la dinàmica de la fauna local perquè es modifica l'equilibri natural de l'hàbitat. Aquesta situació posa en perill moltes espècies que han depès del gel durant mil·lennis. A més, el escalfament de l'Àrtic i les seues conseqüències estan començant a tenir un efecte més ampli, fins i tot estenent-se a regions com Espanya.
Segons dades recents, el escalfament de l'Àrtic s'ha accelerat de manera alarmant. El 2020, diverses regions de l'Àrtic siberià van registrar temperatures 6 graus centígrads per sobre de la mitjana. Aquest increment és visible en els darrers estudis de l'estat del clima, que han estat fonamentals per entendre la magnitud d'aquest escalfament.
L'Àrtic en xifres: un escalfament sense precedents
A mesura que l'Àrtic s'escalfa, la pèrdua de gel marí s'ha tornat crònica. En anys recents, hem vist que les extensions de gel a l'estiu han arribat a mínims històrics, amb l'extensió de gel del mar situant-se en xifres alarmants. Aquests canvis impacten a la fauna de l'Àrtic, que depèn del gel, i alteren patrons climàtics globals. Tal com s'observa a els llacs subàrtics.
Al llarg de les dècades, el canvi climàtic ha portat l'Àrtic a viure els 12 mesos més càlids des que es tenen registres. Això ha estat documentat en informes de la NOAA, que destaquen com el gel marí i la banquisa de Groenlàndia han estat disminuint a taxes sense precedents.
En una anàlisi presentada per investigadors, s'indica que la temperatura mitjana de l'aire superficial a l'Àrtic ha assolit xifres mitjana de 7 graus Celsius sota zero, cosa que representa la sisena més alta registrada des de 1900. Aquesta tendència d'augment de temperatura és un indicatiu directe de l'impacte del canvi climàtic a l'Àrtic.
Quan considerem limpacte daquest escalfament, és important ressaltar que el gel marí a l'Àrtic ha registrat mínims històrics que reflecteixen la gravetat de la situació.
Incendis forestals i emissions de gasos amb efecte d'hivernacle
L'escalfament de l'Àrtic no només afecta la temperatura i el gel, sinó que també contribueix a un increment de la incidència d'incendis forestals. Aquests incendis no només arrasen la vegetació, sinó que alliberen grans quantitats de diòxid de carboni i metà a l'atmosfera, exacerbant encara més el problema de l'escalfament global. Aquests efectes es veuen reflectits a la diferència entre canvi climàtic i escalfament global.
En anys recents, hem vist com l'augment de les temperatures ha portat a incendis forestals més intensos i freqüents a la regió, cosa que planteja un cercle viciós en què l'escalfament provoca més incendis, i alhora els incendis alliberen més gasos d'efecte hivernacle i intensifiquen l'escalfament.
Les concentracions de gasos d'efecte hivernacle, com el metà i el diòxid de carboni, han assolit nivells sense precedents des que es tenen registres. Això és particularment preocupant, ja que encara que la pandèmia de COVID-19 va resultar en una disminució lleu d'aquestes emissions, l'efecte de fons de l'augment de les temperatures continua sent devastador. Això ha portat els científics a advertir que qualsevol reducció temporal a les emissions no és suficient per contrarestar l'escalfament imminent ia llarg termini.
A mesura que s'intensifiquen aquestes emissions, observem preocupacions sobre els efectes del desglaç del permafrost a l'Àrtic, on el metà atrapat a terra congelat podria alliberar quantitats massives a l'atmosfera.
La relació entre el canvi climàtic i les anomalies climàtiques
Un dels aspectes més intrigants de l'escalfament climàtic a l'Àrtic és la relació amb les anomalies climàtiques globals. Per exemple, l'afebliment del vòrtex polar, que permet que l'aire fred de l'Àrtic es desplaci cap al sud, ha estat atribuït a l'escalfament accelerat a la regió. Això es tradueix en esdeveniments climàtics extrems a latituds més baixes, on es presenten onades de fred inesperades a l'hivern. Aquest canvi està relacionat amb allò observat a els fenòmens climàtics extrems que s'han tornat més comuns.
Els avenços en la investigació climàtica han portat a una millor comprensió de com el canvi climàtic és darrere d'aquests fenòmens, que semblen contradictoris en un món que s'escalfa. Tot i això, l'escalfament provoca més inestabilitat en els corrents d'aire, cosa que pot comportar episodis de fred extrem, juntament amb l'augment de temperatures en altres àrees.
Alguns estudis suggereixen que a mesura que l'Àrtic continua escalfant-se, les onades de fred a llocs com Europa i Amèrica del Nord podrien tornar-se més freqüents i severes. L'escalfament a l'Àrtic pot crear condicions inusuals que afecten els patrons climàtics a tot el món, i això es tradueix en una variabilitat més gran a les estacions.
La situació de l‟Àrtic ha de ser una crida d‟atenció global. La comunitat científica continua insistint en la necessitat de prendre mesures immediates i efectives per mitigar el canvi climàtic. Això inclou la reducció de emissions de gasos d'efecte hivernacle, la protecció dels ecosistemes i la promoció d'energies renovables. Informació relacionada es pot trobar a el krill antàrtic i el seu impacte en la lluita contra el canvi climàtic.
A mesura que avancem cap al futur, és imperatiu que les nacions treballin juntes per abordar aquesta crisi climàtica. La salut de l'Àrtic no és només una preocupació local, sinó un problema global que afecta tothom, i és crucial que l'acció col·lectiva es faci per protegir el nostre planeta.
L'Àrtic, una regió que s'ha convertit en el canari a la mina de carbó del canvi climàtic, ens recorda que la salut del medi ambient és fonamental per a la supervivència de tota la humanitat.
