L'agricultura mundial enfronta una amenaça sense precedents per l'impacte creixent del canvi climàtic, que altera profundament els cicles productius, l'accés a recursos i la viabilitat de nombroses explotacions. Sequeres més llargues, pluges torrencials, temperatures en augment i episodis extrems cada cop més freqüents dibuixen un escenari desafiador per a milions d'agricultors on, per més que tractin d'adaptar-se, les pèrdues en rendiment i en qualitat dels cultius semblen inevitables.
A diferents regions, els efectes sobre la producció agrícola ja se senten amb força i porten conseqüències socials, econòmiques i mediambientals que afecten tant petits productors com grans explotacions. El problema no és només de quantitat: la seguretat alimentària, els modes de vida tradicionals i l'equilibri dels ecosistemes també hi estan en joc.
La reducció de la producció agrícola, una realitat global
Últims estudis publicats per equips d'universitats internacionals confirmen allò que molts agricultors intuïen: els rendiments de cultius bàsics com blat, blat de moro, arròs, soja o ordi seguiran caient a mesura que la temperatura mitjana global segueixi ascendint. Fins i tot tenint en compte la capacitat dadaptació dels agricultors, es calcula que cada grau extra d'escalfament podria reduir la disponibilitat d'aliments en més d'un 4% del consum diari actual per persona.
Fins al 2050, es preveuen descensos en la producció agrícola de fins a un 8%, i per a finals de segle, la reducció podria assolir el 24% en els pitjors escenaris d'emissions, especialment si no s'adopten mesures més ambicioses per mitigar les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle. Països tradicionalment exportadors es poden convertir en importadors pel canvi en la productivitat de les seves terres, cosa que alteraria els fluxos comercials globals i deixaria les regions més pobres en una situació encara més fràgil.
Les adaptacions no sempre són suficients: canviar varietats de cultius, ajustar calendaris de sembra o aplicar noves tècniques de reg ajuda, però no neutralitza els efectes negatius de l'escalfament global. Algunes regions, com els moderns graners dels Estats Units o la Xina i les àrees d'agricultura de subsistència, patiran especialment pel descens de rendiments i la pressió sobre l'accés a aliments.
Desertificació, sequera i escassetat d‟aigua: els reptes per al camp
El canvi climàtic no ve sol; s'acompanya d'una acceleració del procés de desertificació i una pressió més gran sobre els recursos hídrics. A països com Espanya, prop de tres quartes parts del territori presenten risc de desertificació, amb un 20% ja considerat degradat. L'increment de l'agricultura de regadiu, la sobreexplotació d'aqüífers i la gestió deficient de l'aigua agreugen aquests desafiaments, tal com adverteix el Ministeri de Transició Ecològica mateix.
Les zones seques i semiàrides, que cobreixen un terç del planeta, són particularment vulnerables. Les sequeres recurrents, l'evaporació accelerada i la incapacitat dels sistemes d'emmagatzematge d'aigua per fer front a períodes llargs sense pluges provoquen pèrdues directes en cultius i ramaderia, deixant les comunitats rurals exposades a la inseguretat alimentària ia l'empobriment.
La erosió del sòl i la pèrdua de fertilitat a causa de males pràctiques agrícoles o desforestació contribueixen a la degradació de les terres. Si un aqüífer se salinitza o un terra s'erosiona en excés, la recuperació pot estar fora d'abast durant generacions.
Impactes socials: migració, pèrdua de tradicions i nous rols
El descens de la productivitat agrícola i l'escassetat de recursos té efectes directes a la vida de les persones, especialment a les zones rurals. Comunitats com les del Corredor Sec de Centreamèrica han vist com la inseguretat alimentària i l'esgotament del terra provoquen una migració forçosa creixent. Les famílies perden membres joves que emigren a les ciutats oa l'estranger, afectant el teixit social i la transmissió de coneixements agrícoles ancestrals.
La càrrega per a les dones augmenta, ja que moltes assumeixen en solitari la responsabilitat de cultius, cura familiar i gestió de l'aigua, caminant llargues distàncies per abastir-se en època de sequera. Els més grans es queden al capdavant de parcel·les cada cop menys rendibles i amb escasses oportunitats de subsistència.
La fragmentació social i la pèrdua de líders comunitaris agreuja la vulnerabilitat i redueix la capacitat de resposta col·lectiva. En alguns casos, la pressió porta fins i tot a desplaçaments interns ia una urbanització forçada més gran, amb problemes associats d'accés a serveis bàsics i ruptura de la vida tradicional.
Innovació i adaptació: és suficient la resposta actual?
Davant la magnitud del repte, molts governs i entitats internacionals han implementat plans nacionals de lluita contra la desertificació i la sequera, estratègies de restauració de sòls, reforestació i millora de leficiència en lús de laigua. Les tecnologies de captació i emmagatzematge d'aigua, la rotació de cultius o la promoció d'agricultura extensiva i sostenible són algunes de les respostes que s'estan pilotant a diferents punts del planeta.
Destaca també el paper de la agricultura regenerativa, que busca restaurar la fertilitat del sòl, aprofitar la biodiversitat i reduir l'ús d'insums químics, afavorint una resiliència més gran dels sistemes rurals enfront dels impactes climàtics. Tot i això, els experts adverteixen que aquestes mesures, encara que són valuoses, són insuficients si no s'acompanyen d'una autèntica transformació dels models productius, una reducció real de les emissions i una inversió més decidida a l'adaptació rural.
Mantenir el comerç internacional d'aliments obert i fluid també és essencial per evitar desproveïments greus i pics de preus als mercats, cosa que no sempre s'ha aconseguit, com van demostrar les restriccions després de crisis recents.
Finalment, la educació ambiental i la sensibilització de les comunitats són claus per promoure l'ús sostenible dels recursos i enfortir la resistència dels pagesos als nous escenaris que planteja el clima.
L'avenç del canvi climàtic i les seves repercussions a l'agricultura ja són palpables a regions de tot el planeta. La producció cau, la pressió sobre l'aigua puja i les comunitats rurals enfronten reptes sense precedents. Si bé hi ha iniciatives prometedores i eines innovadores per millorar la capacitat de resposta i restaurar la fertilitat dels sòls, el desafiament continua sent enorme i requereix una implicació col·lectiva a tots els nivells per garantir el futur del camp i l'alimentació global.
