DiĆ classes

  • Les diĆ clasis són fractures a les roques sense lliscaments significatius.
  • Es caracteritzen per la seva direcció i cabussament, variant en forma i disposició.
  • Són importants en la permeabilitat i drenatge de les roques, afectant aqüífers.
  • Difereixen de les falles, que impliquen desplaƧaments visibles de blocs rocosos.

diĆ clasis en roques

Les diàclasis són fractures a les roques que no solen anar acompanyades de lliscaments de la roca que determina. El més normal és que hi hagi una mínima separació transversal. Se solen distingir de les falles, que són fractures en què sí que podem trobar lliscaments dels blocs. Les diàclasis són estructures de deformació fràgil de les roques força abundants a la natura.

Per això, dedicarem aquest article a explicar-te tot el que has de saber sobre les diàclasis, la seva formació i característiques.

caracterĆ­stiques principals

diĆ clasis

Igual que altres estructures geològiques, la direcció de les diàclasis es descriu mitjançant dos paràmetres:

  • Direcció: L'angle format per la lĆ­nia horitzontal continguda al pla d'articulació i l'eix nord-sud.
  • Bussament: l'angle format per l'articulació i el pla horitzontal imaginari.

Les diàclasis no han de ser generalment planes, ni han de respondre a cap forma geomètrica regular, per tant, els paràmetres indicats poden variar d'un punt a un altre. Les diàclasis no solen estar aïllades, sinó relacionades amb falles i plecs . Normalment, quan hi ha dos o més conjunts d'articulacions, en diem sistema articular o «sistema articular».

Els més senzills són:

  • Sistema de diĆ clasis paralĀ·leles: totes les juntes tenen la mateixa adreƧa i inclinació.
  • Sistema de diĆ clasis que es tallen: les diĆ clasis tenen diferents direccions i angles, per la qual cosa es tallen en determinats punts. El cas mĆ©s comĆŗ sol ser una famĆ­lia d'articulacions conjugades on dues o tres direccions articulars principals es produeixen per un mateix fenomen estructural (deformació o compressió).

Per distingir entre diàclasis de compressió i diàclasis de distensió, cal estudiar l'eix principal de deformació local o regional, perquè la mateixa diàclasa no pot proporcionar prou informació (solc o desplaçament). En el cas de les diàclasis d'expansió, la direcció de la família més prominent sol ser perpendicular a la direcció d'expansió, mentre que en les diàclasis de compressió és la direcció de la bisectriu aguda la que interseca la diàclasa.

Geologia estructural
Article relacionat:
Geologia estructural

Mecanismes de les diĆ clasis

diferĆØncies amb falles

Hi ha moltes raons perquè es puguin formar, incloses les forces direccionals, com les forces que causen falles a terra o plecs. Una de les raons més comunes per a la unió és la disminució del volum del material (augment de la densitat), que alhora pot passar per diferents raons:

  • deshidratació, com a sediments que queden a l'aire desprĆ©s de submergir-se.
  • Refrigeració, com a columnates de basalt. Estan formats per un flux de basalt, una vegada que la lava solidifica, el flux de basalt es divideix en prismes (separació columnar) a travĆ©s d'un refredament posterior. La CalƧada del Gegant a Irlanda, o Els ƒrgans de La Gomera, són alguns dels molts exemples coneguts d'aquest cas.
  • RecristalĀ·lització. El pas del temps afavoreix, en els materials geològics, un reordenament de les molĆØcules que en conjunt amplia l'extensió de les xarxes cristalĀ·lines, augmentant la densitat del material, cosa que es compensa, com en els casos anteriors, amb la formació d'esquerdes.
  • Descompressió. Ɖs una altra causa important de diaclassament, com la que afecta un plutó granĆ­tic que l'erosió va deixant al descobert. Ɖs aixĆ­ com s'originen les formacions que al Centre d'Espanya s'anomenen berrocs o berrocales.
com es formen les roques
Article relacionat:
Com es formen les roques

ImportĆ ncia de les diĆ classes

esquerdes en roques

Les diaclases són importants perquè generalment controlen el patró de drenatge i la forma de la costa, i també proporcionen un camí perquè l'aigua penetri profundament a la massa rocosa, promovent així l'erosió. la seva presència o absència en una determinada direcció pot avançar o endarrerir la feina.

Per distingir entre diàclasis de compressió i tensió, cal estudiar l'eix principal de deformació local o regional , perquè la pròpia diàclasa no pot proporcionar prou informació (solc o desplaçament). En el cas de les d'expansió, la direcció de la família més prominent sol ser perpendicular a la direcció d'expansió, mentre que a les de compressió és la direcció de la bisectriu aguda la que travessa la junta.

Formació

  • Expansió. Aquests són causats pel sistema de tensió que actua sobre el massĆ­s rocós, que Ć©s el resultat del refredament (en roques Ć­gnies. Estructura columnar) o de l'assecat (en roques sedimentĆ ries).
  • Descompressió. El sistema de tacs es pot desenvolupar mĆ©s o menys paralĀ·lel a la superfĆ­cie, especialment en intrusions de roques Ć­gnies, com el granit.
  • Poden ser causades per descĆ rregues al massĆ­s rocós quan s'erosiona el sobrecarregat.
  • Tectòniques: s'originen com a resultat directe de plecs o empentes a la roca, i generalment accepten tres sistemes: rumb, paralĀ·lel a l'eix del plec; sistema d'inclinació, perpendicular a les diĆ clasis, i un sistema conjugat de diĆ clasis oblics apareix molt per sota dels 45° en la direcció de la migració estructural. En alguns casos, els dos grups que componen el sistema conjugat es desenvolupen de manera desigual. En aquests sistemes s'ha utilitzat el terme diaclasa de cisalla, que correspon aproximadament a la direcció teòrica de tallant mĆ xim.
plegaments
Article relacionat:
Tipus de plecs: anticlinal i sinclinal

DiferĆØncies amb les falles

Les falles geològiques es poden definir com a esquerdes generalment planes que s'observen en una part de l'escorça terrestre i tenen un cert desplaçament prou ampli per ser observat a simple vista o des de l'aire. L'amplada de les falles pot variar des d'uns pocs centímetres fins a diversos quilòmetres , i es poden estendre centenars de metres entre si, com la falla de Sant Andreu a Califòrnia, EUA A més, es pot observar que el moviment de falles és crucial per a la formació de sistemes muntanyencs. La falla que separa el terreny són dos blocs, un desplaçat pel que fa a l'altre.

En aquest cas veiem que les diàclasis són només la fractura que assisteix al lliscament que es produeix quan es generen les falles causades per terratrèmols o per la presència d'unes vores de les plaques tectòniques.

falla de sant andres terratrĆØmols
Article relacionat:
Falla de Sant Andreu

Espero que amb aquesta informació puguin conèixer més sobre les diàclasis i les seves característiques.


Afegir com a font preferida a Google