El planeta Terra no deixa d'oferir sorpreses a la comunitat científica, que observa amb deteniment tant el seu comportament intern com els senyals que apareixen a la superfície. Els avenços més recents han posat el focus a processos geològics i dinàmiques de rotació que afecten la configuració del planeta ia la vida quotidiana, des de l'origen de nous oceans fins al mesurament precís del temps.
Les darreres setmanes, l'atenció ha girat al voltant de dos fenòmens: el descobriment de polsos de mantell rítmics sota Àfrica, capaços de fracturar el continent en un futur llunyà, i la inesperada acceleració de la rotació terrestre que ha escurçat alguns dies, cosa que desconcerta els investigadors i que contradiu la tendència històrica.
Noves evidències sobre l'evolució de l'escorça terrestre a l'Àfrica
Un equip internacional liderat per la Universitat de Southampton ha documentat l?existència de polsos de roca fosa sota la regió d'Afar, al nord-est d'Àfrica. Aquest fenomen, descrit com onades de mantell calent que ascendeixen de forma rítmica, està directament relacionat amb la fractura progressiva del continent, en una zona on conflueixen tres falles tectòniques. A llarg termini, aquest procés podria desembocar a la separació de terres i la creació d'un nou oceà, un escenari que ofereix una oportunitat única per observar com canvien els continents al llarg de milions d'anys.
La investigació, publicada a la revista científica Nature Geoscience, ha demostrat que aquests polsos no flueixen de manera uniforme, sinó que ho fan en intervals marcats per lestructura de les plaques superiors. L'anàlisi geoquímica de més d'un centenar de mostres volcàniques ha permès reconstruir la dinàmica entre l'activitat interna de la Terra i els processos visibles a la superfície. Les empremtes químiques trobades mostren que l'activitat del mantell profund està estretament lligada al moviment de les plaques, cosa que té importants implicacions en l'aparició de volcans i terratrèmols.
Aquesta fracturació continental observable a Afar és un dels pocs casos on els investigadors poden presenciar el naixement d'una conca oceànica a temps real (geològicament parlant), demostrant que la superfície terrestre no és estàtica, sinó resultat de processos interns actius i complexos.
La rotació de la Terra, sota la lupa per la seva inesperada acceleració
Al mateix temps que s'investiga el subsòl, la rotació de la Terra ha protagonitzat titulars per presentar anomalies. Els organismes encarregats del mesurament del temps, com l'International Earth Rotation and Reference Systems Service, han detectat alguns dels dies més curts mai registrats gràcies a l'ús de rellotges atòmics ultraprecisos. Durant els mesos de juliol i agost d'aquest any, es preveuen jornades amb una durada lleugerament inferior a les 24 hores habituals, arribant a perdre fins a 1,5 mil·lisegons en un sol dia.
Aquest canvi en la rotació va en contra de la tendència observada durant segles, en què la força gravitacional de la Lluna alentia el gir terrestre. Els experts encara no troben una causa definitiva per a aquesta acceleració, encara que algunes hipòtesis apunten a processos interns no del tot compresos oa la redistribució de masses després de grans terratrèmols. La comunitat científica continua sorpresa per la velocitat d'aquests canvis i com afecten el mesurament del temps universal, que fins ara requeria la introducció de segons intercalars per compensar l'alentiment natural.
La forma esfèrica del planeta i el repte del terraplanisme
Enmig d'aquests debats i noves evidències, les teories conspiratives que neguen la forma rodona de la Terra segueixen circulant. No obstant això, la ciència ha demostrat de forma senzilla i repetida la curvatura terrestre. Des d'antigues observacions de vaixells desapareixent a poc a poc a l'horitzó, fins als experiments a l'abast de qualsevol persona, només cal emprar la lògica i l'observació directa per constatar l'esfericitat del planeta. Historiadors i especialistes subratllen que, fins i tot a l'Edat Mitjana, el coneixement sobre la forma esfèrica de la Terra estava estès entre els erudits, desmentint la falsa creença que es defensava una visió plana fins a temps recents.
Queda clar que noves troballes sobre el comportament intern del planeta i el mesurament precís dels seus moviments no només enriqueixen el coneixement científic, sinó que també ajuden a desmuntar alguns dels mites i errors persistents sobre la Terra i la seva evolució.
Els descobriments sobre la interacció entre el mantell i l'escorça a l'Àfrica, la variabilitat de la rotació terrestre i la confirmació experimental de la forma esfèrica planetària demostren que la Terra és un organisme dinàmic i en constant metamorfosi, molt més complex i fascinant del que a primera vista podria semblar.
