Les llavors d'or més grans més buscades es formen predominantment en vetes de quars. Tot i això, els processos subjacents a la seva creació han estat ambigus. Un estudi recent realitzat per geòlegs a Austràlia ofereix informació important sobre els llocs on es poden descobrir vetes importants del mineral. La investigació conclou que els terratrèmols generen un camp elèctric al quars, que posteriorment facilita la deposició de llavors d'or.
Propietats del quars
El quars està classificat com un mineral piezoelèctric, cosa que significa que produeix un camp elèctric quan se sotmet a tensions geològiques, com les induïdes per un terratrèmol. Basant-se en aquest coneixement, un equip de recerca de la Universitat de Monash a Melbourne va fer experiments de laboratori amb vidres de quars submergits en un fluid que contenia or dissolt. Van simular les ones sísmiques d'un terratrèmol per aplicar tensió al vidre i generar voltatge.
Ja s'havia establert que els dipòsits primaris d'or, juntament amb les llavors més grans, es concentraven en vetes de quars ubicades en zones sísmiques, anomenades or orogènic. Aquestes vetes són el resultat de la pressió exercida per terratrèmols antics. Tot i això, el mecanisme subjacent responsable de la concentració d'aquestes importants llavors d'or no era clar per a nosaltres.
«Aquest expert afirma que nombroses tremolors sísmiques menors poden provocar la concentració d'or dissolt en aquests fluids, a causa de les propietats conductores de l'or, que és el procés pel qual es formen les llavors d'or». A continuació, es produeixen una sèrie de fenòmens piezoelèctrics.
piezoelectricitat
La piezoelectricitat és un fenomen observable en nombrosos objectes quotidians, inclosos els rellotges de quars i els encenedors de cuines de gas, en què una petita força mecànica genera un voltatge elèctric, que es manifesta com a energia o una espurna. El mineral quars, que normalment conté dipòsits d'or importants, presenta propietats similars. Per tant, els científics han reflexionat sobre les implicacions de si la tensió induïda pels terratrèmols podria produir efectes anàlegs a l'interior de la Terra.
Per avaluar-ne la hipòtesi, els investigadors van sotmetre els vidres de quars a la immersió en un fluid ric en or i van fer servir un motor per exercir tensió, simulant així l'activitat sísmica d'un terratrèmol. Després de l'experiment, les mostres de quars es van sotmetre a un examen microscòpic per determinar si s'havia dipositat or.
"Les troballes van ser inesperades", va comentar el professor Andy Tomkins, un dels autors de l'estudi de l'Escola de Terra, Atmosfera i Medi Ambient de la Universitat de Monash. Explica que «el quars estressat no només va facilitar la deposició electroquímica d'or a la superfície, sinó que també va conduir a la formació i acumulació de nanopartícules d'or. Curiosament, l'or va mostrar una preferència per dipositar-se sobre grans d'or preexistents en lloc de generar-ne de nous».
A la llum d'aquestes troballes, els autors de la investigació, que va aparèixer a la revista Nature Geoscience, postulen que el procés replicat al laboratori també pot passar a la natura. Suggereixen que el fluid enriquit amb or dissolt podria permear les fissures d'una veta de quars, cosa que porta a la formació de llavors quan un terratrèmol indueix un camp elèctric dins el quars.
descobriments
Després de la deposició inicial d'or, es poden afegir capes addicionals a través d'esdeveniments piezoelèctrics posteriors, cosa que potencialment diluïda el desenvolupament de llavors d'or més grans i les intricades xarxes d'or que s'observen sovint dins les fractures de les vetes de quars. Aquest procés és notablement perllongat.
A mesura que avança el temps, aquest procés pot resultar en la creació de dipòsits substancials d'or, que en última instància donen lloc a les llavors de grans dimensions que han sorprès tant els cercadors de tresors com els geòlegs. Si bé el temps geològic és inherentment lent, els experts emfatitzen que l'aparició d'aquestes enormes llavors no passa immediatament després d'un terratrèmol. Es tracta de terratrèmols que han passat al llarg de l'extensa història de la Terra.
Formació de grans llavors d'or a causa de terratrèmols
Christopher Voisey i el seu equip van calcular el voltatge piezoelèctric que el quars podria generar en resposta als terratrèmols. Posteriorment, van procedir al laboratori, on van submergir vidres de quars en una solució que contenia or dissolt i van simular les ones sísmiques característiques d'un terratrèmol per aplicar tensió al vidre, induint així un voltatge piezoelèctric. Com a resultat, les nanopartícules d'or van començar a acumular-se a la superfície del quars. El voltatge produït pel quars va ser suficient per iniciar el procés de deposició.
Els autors sostenen que aquest procés pot passar sense la necessitat d'un entorn de laboratori, cosa que suggereix que podria tenir lloc de manera natural. Això desafia la noció que l'or és un mineral finit a la natura, amb la seva quantitat romanent estàtica des de la formació de la Terra.
Els investigadors suggereixen que un fluid que conté or dissolt pot penetrar les fissures d'una veta de quars i posteriorment convertir-se en llavors quan un terratrèmol indueix un camp elèctric dins el quars. Després de la deposició inicial d'or, es podria generar or addicional sobre els dipòsits existents a causa de posteriors aparicions piezoelèctriques, cosa que explicaria el desenvolupament de llavors d'or més grans.
El març de l'any passat, un terratrèmol de magnitud 5,7 va afectar la regió central de Papua Nova Guinea, Indonèsia, fet que va marcar la recurrència d'aquesta activitat sísmica. Aquesta zona acull la mina Grasberg, reconeguda com la més gran del món, així com la mina Lihir. A més, la mina d'or Cortez, ubicada a Nevada, Estats Units, està associada a una important zona sísmica.
Els científics estimen que el contingut d'or de la Terra és aproximadament una centmilionèsima part de la seva massa total, cosa que equival a uns 60 bilions de tones. Tot i això, la major part d'aquest or resideix al nucli de la Terra, cosa que el fa actualment inaccessible amb la tecnologia humana existent. En conseqüència, sembla que els avenços científics progressen més ràpidament cap al desenvolupament de noves creacions en lloc de l'extracció de l'or que ja existeix.
Espero que amb aquesta informació puguin conèixer més sobre la formació de llavors d'or gegants a partir de quars amb l'acció de terratrèmols.