Els forats negres sempre han cridat tant els científics com el públic en general. L'Observatori Europeu Austral (ESO) ha anunciat el descobriment del forat negre estel·lar més gran mai trobat a la Via Làctia.
Què és un forat negre
Un forat negre és una regió de l'espai-temps on la gravetat és tan intensa que res, ni tan sols la llum, no pot escapar de la seva atracció. Es forma quan una estrella massiva col·lapsa sota el seu propi pes al final del seu cicle de vida.
Un dels aspectes més destacables dels forats negres és la singularitat gravitacional.. Dins la regió anomenada horitzó de successos, la gravetat és tan intensa que res no pot sortir, ni tan sols la llum. Això crea una mena de frontera invisible més enllà de la qual no podem observar ni detectar res.
Els forats negres vénen en diferents mides. Els més petits, coneguts com a forats negres primordials, poden tenir la massa d'un asteroide, però estar comprimits en un espai increïblement petit. D'altra banda, hi ha els forats negres supermassius, que es troben al centre de la majoria de les galàxies, inclosa la nostra pròpia Via Làctia. Aquests poden tenir masses equivalents a milions o fins i tot milers de milions de vegades la del Sol.
Una característica clau dels forats negres és la singularitat, un punt de densitat infinita on les lleis conegudes de la física deixen d'aplicar-se. Tot i això, la singularitat està envoltada d'un horitzó d'esdeveniments, cosa que significa que, des de l'exterior, el forat negre sembla tenir una mida finita i definida.
A més de la massa, els forats negres es caracteritzen per la seva rotació. Si una estrella col·lapsa de manera asimètrica, el forat negre resultant pot girar. Aquesta rotació afecta l'estructura de l'espai-temps al seu voltant, cosa que permet que el forat negre arrossegui matèria i energia propera.
L'emissió de radiació d'un forat negre, coneguda com a radiació Hawking, és un altre aspecte interessant. Segons la teoria proposada per Stephen Hawking, els forats negres no són completament negres, sinó que emeten una petita quantitat de radiació tèrmica a causa d'efectes quàntics a prop del seu horitzó d'esdeveniments. Per aprofundir en com funcionen aquests fenòmens, podeu consultar el nostre article sobre com es forma un forat negre.
Descobriu el forat negre més gran de la via làctia
L'Observatori Europeu Austral (ESO) ha anunciat el descobriment del forat negre estel·lar més gran mai trobat a la Via Làctia. Els astrònoms han identificat un forat negre amb una massa 33 vegades més gran que la del Sol, utilitzant dades de la missió Gaia. Gaia, un observatori espacial operat per l'Agència Espacial Europea (ESA), s'encarrega de recopilar informació de l'òrbita terrestre per construir el mapa tridimensional més detallat i precís de la nostra galàxia, la Via Làctia.
Utilitzant dades recopilades pel telescopi notablement gran d'ESO i diversos altres observatoris situats a la Terra, els científics van poder confirmar el pes del forat negre, que sorprenentment puja a 33 vegades la massa del nostre Sol. Aquesta notable descoberta va ser possible gràcies al peculiar efecte de «bamboleig» exercit pel forat negre sobre la seva estrella companya en òrbita. Els forats negres estel·lars neixen del col·lapse d'estrelles massives i els que s'han identificat fins ara dins la Via Làctia tendeixen a ser aproximadament 10 vegades més massius que el nostre sol, de mitjana.
El recent descobriment és realment extraordinari, ja que supera fins i tot el forat negre estel·lar més gran conegut a la nostra galàxia, Cygnus X-1, que té una massa de només 21 vegades la del nostre sol. A més, és destacable que aquest forat negre en particular es trobe molt a prop de la Terra, a només 2.000 anys llum de distància, i resideix a la constel·lació d'Aquila. Val la pena assenyalar que aquest forat negre és el segon més proper identificat fins ara.
Durant el procés de revisió de les observacions de Gaia en anticipació d'una propera publicació de dades, l'equip va ensopegar inesperadament amb un forat negre proper de gran massa no descobert. Aquest forat negre recentment identificat, conegut afectuosament com Gaia BH3 o BH3 per abreujar, va prendre a tots per sorpresa. Pasquale Panuzzo, astrònom de l'Observatori de París i membre de la col·laboració Gaia, afiliada al Centre Nacional d'Investigacions Científiques (CNRS) de França, va expressar la seva sorpresa pel descobriment i va afirmar que ningú no havia previst l'existència de tal forat negre fins ara.
Per entendre millor la formació d'aquests objectes, podeu consultar el nostre article sobre i els seus processos relacionats.
A l'emfatitzar la raresa d'aquesta troballa a la carrera de recerca, va destacar la importància d'aquest descobriment. Els astrònoms han identificat prèviament forats negres massius més enllà de la nostra galàxia i han proposat que s'originen a partir de la implosió d'estrelles amb elements mínims més pesats que l'hidrogen i l'heli. Es creu que aquestes estrelles, mancades de metalls, retenen més massa al llarg de la seva vida, cosa que resulta en la formació de forats negres de gran massa després de la seva desaparició. No obstant això, fins ara no hi ha hagut proves concretes que estableixin una connexió directa entre els estels pobres en metalls i els forats negres de gran massa.
On es troba?
Segons un comunicat de la Universitat de Ginebra (Suïssa), l'enorme forat negre es troba dins la constel·lació de l'Àliga. Aquesta notable troballa supera tots els rècords anteriors sobre la mida dels forats negres estel·lars observats dins de la nostra galàxia, ja que la seva massa és sorprenentment deu vegades més gran que la del Sol. Els astrònoms es van basar en dades recopilades d'observatoris terrestres per validar aquest descobriment innovador.
Un instrument que es distingeix particularment és l'UVES (Espectrògraf Ultraviolat i Visual Echelle) ubicat al desert d'Atacama, Xile. El seu propòsit és observar el moviment precís de més de dos mil milions d'estrelles a través del cel per poder-ne mesurar amb precisió les distàncies.
En l'àmbit dels descobriments de forats negres fins ara, la comunitat científica ha determinat principalment que es poden haver originat a partir del col·lapse gravitacional d'estrelles, compostes principalment d'hidrogen i heli amb un mínim d'elements més pesants. La idea que aquests forats negres podrien retenir una massa menor és potencialment indicativa de la creació de forats negres més grans. La mida més gran d'aquestes estrelles deficients dóna com a resultat la creació de buits més gran a causa de l'abundància de material restant. A més, els investigadors van subratllar que fins ara no hi havia proves concretes que establissin una connexió directa entre els estels pobres en metalls i els forats negres.
Espero que amb aquesta informació puguin conèixer més sobre el descobriment del forat negre més gran de la Via Làctica.