Troballes científiques recents han posat de manifest l'existència d'enormes reserves d'hidrogen ocultes sota l'escorça terrestre, capaços, en teoria, de proporcionar energia a la humanitat durant desenes de milers d'anys. Aquest descobriment obre una nova finestra per a la cerca de fonts energètiques netes i alternatives en un context de transició cap a models menys contaminants.
Un equip multidisciplinar format per experts d'universitats del Regne Unit i Canadà ha publicat una extensa anàlisi a la revista Nature. En aquest treball, proposen una metodologia per identificar on es poden trobar aquests jaciments subterranis d'hidrogen. Els científics asseguren que part d'aquest gas roman inalterat, atrapat a l'escorça terrestre, i expliquen quines condicions fan possible tant la generació com l'emmagatzematge.
Com es forma l'hidrogen sota terra
L'estudi assenyala que perquè l'hidrogen es produeixi de manera natural i s'acumuli al subsòl és necessari un conjunt específic de factors geològics. Entre ells destaquen les roques riques en ferro -com la peridotita o el basalt- que originen hidrogen mitjançant reaccions químiques amb l'aigua. També han identificat la intervenció de roques amb continguts elevats d'elements radioactius (com urani o tori), capaços de generar hidrogen a través del procés de radiòlisi.
La interacció amb aigües subterrànies resulta igualment essencial, ja que facilita les reaccions químiques necessàries per a la producció d'hidrogen durant períodes perllongats. A més, l'existència de vies de migració –fractures o falles– permet que el gas es desplaci i s'acumuli en bosses subterrànies anomenades jaciments. Per retenir l'hidrogen i evitar que s'escapi o sigui consumit per microorganismes, calen trampes geològiques impermeables, com ara capes de sal o argila.
Finalment, condicions d'estabilitat geològica i baixa activitat microbiana són imprescindibles per preservar l'hidrogen emmagatzemat al llarg de milions d'anys. L'equip de recerca apunta que molts d'aquests 'ingredients' coexisteixen en formacions comunes repartides per tot el planeta, com ara els complexos ofiolítics o antics cinturons de granit, que es perfilen com a entorns prometedors per a futures exploracions.
Una font energètica potencialment inesgotable
Si sumem tot l'hidrogen generat i emmagatzemat de forma natural a l'escorça continental durant els darrers mil milions d'anys, estimen els autors de l'estudi, la quantitat teòrica seria suficient per subministrar energia al planeta durant uns 170.000 anys. Tot i això, adverteixen que això correspon al potencial generatiu total, no a una reserva completament utilitzable des del primer moment.
La realitat és que part d'aquest hidrogen ja s'ha perdut, ha estat consumit per microorganismes o bé es troba en llocs inaccessibles amb la tecnologia actual. Per tant, la xifra no s'ha d'interpretar com a garantia d'accés immediat, sinó com a referència sobre el potencial existent.
Cap a una transició energètica baixa en carboni
Els investigadors defensen que entendre i perfeccionar la 'recepta' per localitzar jaciments d'hidrogen subterrani podria contribuir de manera decisiva a la transició energètica global. L'hidrogen destaca per ser una font d'energia neta, sense emissions contaminants, amb aplicacions en sectors molt diversos. Segons els autors, una exploració sistemàtica i basada en principis sòlids pot obrir el camí cap a l'aprofitament comercial d'aquests recursos, tot ajudant a reduir la dependència dels combustibles fòssils.
A tall d'exemple, l'equip compara el procés amb la preparació d'una recepta culinària: si un dels ingredients falla, el resultat pot ser decebedor. Per això, proposen una estratègia d'exploració replicable, que permeti identificar dipòsits viables a diferents regions del món.
El descobriment d'aquests dipòsits d'hidrogen amagats sota els peus convida a replantejar el futur energètic mundial des d'una perspectiva més sostenible i menys nociva per al medi ambient. Tot i que no tot el potencial podrà ser explotat immediatament, suposa un estímul per a la investigació i el desenvolupament de tecnologies encaminades a aprofitar una font neta, abundant i, en gran mesura, desconeguda fins ara.
