Alguna vegada has mirat al cel i t'has trobat amb alguna cosa fora del que és habitual? Els fenòmens meteorològics insòlits han fascinat la humanitat des de fa segles i han alimentat tant la curiositat científica com l'imaginari popular. Entre llegendes, cròniques antigues i estudis moderns, l'atmosfera ens regala esdeveniments tan estranys com a bonics, capaços de fer-nos dubtar del que veiem.
En aquest article us portarem de viatge pels fenòmens meteorològics més estranys de la història. Des de pluges que semblen sortides d'un relat de terror fins a espectaculars il·lusions òptiques al firmament, aquí descobriràs com la natura pot sorprendre fins i tot els experts. Preparat per sorprendre't amb la força i el misteri del clima?
Els tres sols: el fenomen del parheli
Veure tres sols alineats a l'horitzó no és una fantasia, sinó un dels efectes òptics més impressionants de l'atmosfera. Aquest fenomen, conegut com parheli, passa quan la llum solar es refracta i reflecteix als petits cristalls de gel que suren en núvols alts del tipus cirros o cirriformes. Els dos sols «falsos» es veuen a banda i banda del sol real, generalment formant un angle de 22 graus.
El parheli és més comú a països freds, especialment quan les temperatures són molt baixes. Es pot veure acompanyat d'un cercle lluminós, el cercle parhèl·lic. Fins i tot hi ha una variant nocturna, anomenada paraselè, en què la lluna sembla multiplicar-se al cel. Encara que passa amb més freqüència del que pensem, moltes vegades passa desapercebut perquè evitem mirar directament al sol. Els testimonis d'aquest fenomen curiós es remunten a èpoques antigues, i encara avui continua sorprenent tant científics com els que tenen la fortuna de presenciar-lo.
Pluja de sang: quan el cel tenyeix la terra de vermell
Imagina sortir al carrer i trobar que la pluja que cau és d'un intens color vermell, com si el cel sagnés. L'anomenada pluja de sang ha desconcertat la humanitat des de temps remots, arribant a ser interpretada com un mal auguri en obres clàssiques com la Ilíada d'Homer. Durant segles es va creure que aquesta pluja contenia sang veritable, alimentant supersticions i llegendes.
No obstant això, la veritable explicació és a la pols del desert del Sàhara. Quan les tempestes aixequen partícules de sorra, aquestes viatgen milers de quilòmetres transportades pel vent fins a trobar pluges en altres regions. En barrejar-se, l'aigua adquireix un to vermellós o marró, i un cop seca, deixa una fina capa de pols sobre cotxes, teulades i voreres.
No és un fenomen exclusiu d'Europa o el Mediterrani; episodis de pluja vermella s'han documentat en llocs tan distants com l'Índia, per exemple, a Kerala durant l'any 2001. També s'han registrat variants, com l'anomenada pluja vermella a Zamora causada per la presència de microalgues.
El raig globular: l'esfera elèctrica inexplicable
El raig globular, conegut també com a raig en bola o centella, figura entre els fenòmens elèctrics més desconcertants de la meteorologia. Es manifesta com una esfera lluminosa que apareix durant tempestes, amb un diàmetre entre 10 i 40 centímetres. Encara que s'han documentat relats de la seva aparició des de fa molt de temps, la ciència encara debat sobre la seva naturalesa i origen exacte.
El seu moviment és imprevisible: pot flotar a l'aire, desplaçar-se en línies rectes, seguir formes espirals o fins i tot romandre immòbil. De vegades va acompanyat de brunzits, desprèn una olor d'ozó, sofre i òxids, i fins i tot és capaç de causar danys materials considerables. Se li atribueix la capacitat de cremar objectes, obrir forats i evaporar aigua o metalls. Pel que fa a colors, pot ser blanc, blau, verd, vermell o groc, i pot ser aparèixer i desaparèixer de forma explosiva.
El raig globular és especialment rar a la península ibèrica, però ha estat albirat i documentat en diverses ocasions. Sens dubte, un dels fenòmens més inquietants i fascinants del nostre planeta.
El Foc de Sant Telmo: llums blaves al mig de la tempesta
Aquest fenomen té nom de llegenda, però es basa en una explicació física molt concreta. El Foc de Sant Telmo és una descàrrega elèctrica luminiscent, normalment de color blau o violeta, que apareix en objectes metàl·lics punxeguts exposats a un fort camp elèctric durant tempestes. Sol veure's a l'extrem de pals de vaixells, parallamps, torres o xemeneies, i de vegades ha estat observat fins a les banyes del bestiar.
En realitat, es tracta de una ionització de l'aire per electricitat estàtica, provocant un petit centelleig de plasma visible. Durant segles, els mariners interpretaven aquests llums com a senyals divins o presagis, quan en realitat anunciaven la proximitat d'una tempesta elèctrica i, potencialment, la caiguda de llamps.
El fenomen també es pot produir quan avions travessen núvols altament carregats elèctricament o fins i tot a prop de volcans en erupció. La cultura popular ho ha recollit en nombroses obres, com la novel·la Moby Dick, on es descriu aquest espectacular succés.
Espectres, halos i altres il·lusions òptiques extraordinàries
L'atmosfera, en interactuar amb la llum solar i les condicions específiques, pot generar il·lusions òptiques tan estranyes i sorprenents que han donat peu a històries de fantasmes i criatures mítiques. Entre elles destaquen els fenòmens següents:
- Pilars de llum: Columnes verticals lluminoses que sorgeixen sobre fonts de llum naturals o artificials, causades pel reflex en vidres de gel de núvols alts. Poden veure's de colors diferents en funció de la font de llum.
- Espectre de Brocken: Succeeix en muntanyes o llocs elevats quan una persona es troba al capdamunt, el sol a la seva esquena i hi ha boira o núvols baixos davant. L'ombra apareix projectada sobre la boira, envoltada per un halo de llum amb els colors de l'arc de Sant Martí, creant la il·lusió d'una figura geganta envoltada d'una aurèola.
- Fata Morgana: Un miratge produït per la inversió de temperatura, que deforma i multiplica la imatge d'objectes llunyans, fent semblar vaixells flotants o castells a l'aire.
Clouds que semblen d'un altre planeta: Núvols lenticulars, asperatus i morning glory
No tots els núvols són iguals. Algunes adopten formes tan estranyes que semblen tretes d'un relat de ciència ficció. Entre les més sorprenents trobem:
- Núvols lenticulars: Amb la seva forma de platet bombat o llentia, es formen principalment en zones muntanyoses a causa d'ondulacions de l'aire. Moltes vegades se les ha confós amb ovnis pel seu aspecte insòlit i la seva gran mida.
- Núvols asperatus: Recollides oficialment per l'Organització Meteorològica Mundial el 2015, aquestes formacions presenten un aspecte ondulat i tètric al cel, com si fossin onades marines a l'aire. No solen estar associades a pluges o tempestes, però la seva presència és veritablement espectacular.
- Glòria del matí: Singular núvol en forma de rotllo que pot mesurar fins a 1.000 quilòmetres de llarg i desplaçar-se a gran velocitat. És típica del Golf de Carpentaria, a Austràlia, on les condicions d'humitat i el xoc de brises marines la fan possible. Els parapentistes i aficionats al vol la consideren un espectacle únic.
Pluges de peixos, granotes i altres rareses: quan el cel llança animals
Entre els fenòmens més curiosos, la pluja d'animals ocupa un lloc destacat. Al llarg de la història s'han registrat episodis documentats en què peixos, granotes, i fins i tot elements encara més sorprenents, han caigut literalment del cel. Com passa això?
L'explicació més acceptada és l'acció de trombes marines o tornades d'aigua. Aquestes potents columnes daire poden succionar animals de rius, llacs o mars i elevar-los a gran alçada, transportant-los diversos quilòmetres abans de tornar-los en forma de pluja. S'han donat casos en què a més de peixos i granotes, han baixat del cel trossos de carn, calamars, aranyes i fins i tot peixos gat. De vegades, la ciència encara no ha trobat una raó definitiva per a alguns dels objectes caiguts del cel.
Neu de colors: la neu síndria o neu rosa
Tot i que estem acostumats a la neu blanca, en determinades zones i condicions pot adoptar un to rosat o vermellós, donant lloc a l'anomenada neu síndria. Aquest espectacle natural es produeix per la presència d'una microalga anomenada Chlamydomones nivalis. Aquestes algues, adaptades a temperatures extremes, contenen un pigment vermell anomenat astaxantina que tenyeix la neu al seu voltant.
Quan la radiació solar augmenta a la primavera, les algues alliberen espores pigmentades per protegir-se, donant a la neu un color especialment intens a l'alta muntanya. A més de la seva bellesa, aquest fenomen contribueix a que la neu absorbeixi més energia solar i es fongui més ràpid, afectant la dinàmica de les glaceres i els ecosistemes de muntanya.
Remolins de foc i tornados extrems
Dins dels fenòmens extrems, els remolins de foc –també coneguts com tornados de foc– són dels més aterridors. Es formen quan l'aire calent puja amb aquesta força durant un incendi que comença a girar, creant una columna ardent capaç d'assolir desenes de metres d'altura. Si les condicions són propícies, poden arribar a fer fins a 300 metres i generar vents de més de 160 km/h.
Encara que la seva durada sol ser breu, en situacions extremes han causat grans destrosses, com va passar al Japó el 1923 o durant la Segona Guerra Mundial a Alemanya. Aquests tornados combinen la virulència del foc amb la força destructiva del vent, cosa que els converteix en una amenaça temuda en zones afectades per incendis forestals.
Rebentada tèrmica i microràfegues: el vent que sorprèn i destrueix
La rebentada tèrmica és un fenomen que ha guanyat notorietat els darrers anys, sobretot per episodis extrems en festivals i esdeveniments a l'aire lliure. Consisteix en el descens sobtat d'una massa d'aire càlid i sec des de les capes altes de l'atmosfera, desencadenant ràfegues de vent intenses i molt calentes arran de terra. Això sol passar quan la pluja d'una tempesta s'evapora abans d'arribar a terra, refredant l'aire per evaporació i accelerant-ne la caiguda.
Per part seua, les microràfegues ocorren quan l'aire baixa bruscament i s'expandeix en tocar terra, provocant vents en totes les direccions amb una força capaç de trencar arbres, aixecar objectes pesants i produir danys en infraestructures. A diferència dels tornados, que aspiren cap amunt, les microràfegues concentren tota la seva energia a terra.
Meteosunamis, trombes marines i estranys remolins
La varietat de fenòmens atmosfèrics estranys no acaba a terra ferma. Entre els successos marítims més destacats hi ha el meteorotsunami o rissaga, molt conegut a les Illes Balears. Es tracta de variacions abruptes del nivell del mar, semblants a un tsunami però causades per canvis atmosfèrics i vents intensos, que poden provocar pujades de fins a dos metres en pocs minuts.
Les trombes marines, també anomenades mànigues d'aigua, són remolins que es formen sobre la superfície del mar i poden succionar aigua i petits animals, donant-los un aspecte impressionant. Hi ha també remolins a terra, com les tolvaneres (pols i sorra), tubes (núvols-embut que baixen d'un núvol convectiu) i vòrtex de ratxa, Coneguts com gutsnat, tots capaços d'aixecar grans quantitats de material i sorprendre els qui els observen.
Donuts o rodets de neu: escultures naturals efímeres
En comptades ocasions, la conjunció de neu humida, temperatures properes a la congelació i vent fort dóna lloc als rodets de neu, també coneguts com a «donuts de neu». el vent arrossega petites boles de neu per arracades suaus, fent que rodin i acumulin capes, fins a acabar amb formes que semblen un donut o un cilindre buit. Aquests objectes, tan efímers com fascinants, són veritablement únics i sorprenen els qui els troben.
Vents bramadors, udoladors i rugents: el rugit de l'atmosfera
A l'hemisferi sud, els mariners han posat noms tan expressius com «els 40 rugents», «els 50 furiosos» i «els 60 bramadors» per descriure els vents extrems que dominen aquestes latituds. Aquests corrents d'aire, famosos per la seva intensitat i perill per a la navegació, formen part del folklore marítim i han estat registrats a nombroses obres literàries. El so del vent i el mar en aquestes regions més australs segueix sent un dels espectacles més esglaiadors de la meteorologia.
La meteorologia mai no deixa de sorprendre. Des de pluges insòlites fins a veritables prodigis òptics i remolins de foc, l'atmosfera terrestre és plena de secrets per descobrir. Molts daquests fenòmens segueixen envoltats de misteri i alimenten la fascinació humana pel cel. L'observació d'aquests successos, ja sigui per casualitat oa través de la història, ens recorda la complexitat i el poder de la natura, així com la nostra posició privilegiada per seguir sorprenent-nos davant les seves meravelles.
