Un grup d'astrònoms ha descobert recentment un nou objecte al cinturó d'asteroides. Amb l'ajuda del telescopi espacial Hubble, s'ha trobat alguna cosa sense precedents. El cinturó d'asteroides és una regió ubicada entre Mart i Júpiter, on orbiten múltiples asteroides al voltant del Sol. Encara que no se'n pot determinar al 100% l'origen, hi ha una teoria força acceptada que ho considera un «cas fallit» de planeta. Durant la formació del sistema solar, aquest no va arribar a consolidar-se com un planeta complet i, després de diversos impactes de meteors, es va fragmentar, resultant en l'estructura del cinturó actual.
El nou objecte descobert es compon de dos asteroides girant al voltant un de laltre, el que el converteix en el primer asteroide binari documentat. Addicionalment, ha estat classificat com un estel, ja que presenta una coma brillant i una cua allargada. La investigació darrere d'aquesta troballa va ser presentada a la revista Nature, i el 288P estel binari ha estat nomenat, establint-se com el primer asteroide binari a ser classificat com un estel.
les investigacions
La primera observació corresponent a aquest objecte es va realitzar el setembre del 2016, just abans que el 288P assolís el seu periheli, que és el punt de la seva òrbita més propera al Sol. En aquell moment, es va permetre una examinació més detallada de l'objecte utilitzant el telescopi Hubble. Durant aquestes observacions, es va determinar que es tractava de dos asteroides de mida i massa similars, orbitant-se mútuament a una distància d'aproximadament 100 km.
A més, va ser possible detectar gel a la superfície dels asteroides. La líder de l?equip, Jessica Agarwal, de l'Institut Max Planck, va comentar: «Detectem forts indicis de la sublimació del gel d'aigua com a resultat de l'augment de la calefacció solar. Aquest procés és similar al que genera la cua d?un estel».
Comprendre l'origen i l'evolució dels cometes que orbiten al cinturó d'asteroides és fonamental. Gran part del coneixement relacionat amb la pot derivar de recerca en aquesta zona. L'estel binari s'estableix, per tant, com una peça essencial per comprendre els inicis del Sistema Solar.
Les observacions addicionals de 288P revelen diversos punts interessants. En primer lloc, l'activitat cometària observada durant la seva aproximació al Sol indica que el 288P ha existit com a sistema binari durant només aproximadament 5,000 anys. Això suggereix que tots dos objectes es van separar en un esdeveniment relativament recent, probablement resultat de la inestabilitat causada per la seva ràpida rotació.
Jessica Agarwal, que va ser la principal científica del projecte, explica que el gel superficial en un objecte d'aquesta regió del Sistema Solar no pot sobreviure per llargs períodes tret que estigui protegit per una coberta de pols. Això suggereix que 288P compta amb una història geològica activa, deixant moltes preguntes sobre la seva evolució i existència.
Les similituds entre el 288P i altres asteroides que mostren activitat cometària són notables. Actualment, hi ha un grup creixent de cossos celestes coneguts com asteroides actius. Aquests asteroides, ubicats al cinturó d'asteroides, mostren un comportament que recorda els estels, llançant pols i gas a l'espai. S'estima que hi ha uns 20 d'aquests asteroides actius coneguts, però el 288P destaca per ser l'únic que està compost per dos fragments units per un centre de gravetat comú, en lloc de ser un únic cos asteroidal.
La classificació i característiques del 288P
L'existència del 288P com a asteroide binari amb característiques cometàries ha generat gran interès entre els científics. L'activitat observada al 288P s'activa cada cop que s'acosta al Sol, indicant que la sublimació dels gasos gelats és el que permet aquesta activitat. Això es reflecteix a la cua, que, com s'ha esmentat anteriorment, és generada per l'augment de la temperatura solar.
Aquest fenomen és crucial per entendre com es formen els estels i asteroides. El fet que el 288P sigui un sistema binari també ofereix l'oportunitat d'estudiar la seva massa i composició més detalladament, cosa que podria ajudar els astrònoms a comprendre la formació d'altres cossos al sistema solar.
La formació de 288P probablement va ocórrer després que un objecte més gran es trenqués, creant dos fragments que van començar a orbitar-se mútuament. Aquestes observacions s'alineen amb els models teòrics que prediuen que els asteroides poden trencar-se a causa de la baixa pressió gravitacional a la seva superfície, com a resultat de la rotació ràpida.
En termes de la seva història, el 288P planteja preguntes sobre la durada de l'activitat cometària als asteroides del cinturó. Si bé la seva activitat va ser detectada fa relativament poc temps, la seva història geològica pot oferir pistes sobre la i com aquests objectes poden haver influït en la formació de la Terra i altres planetes.
Els asteroides com el 288P són fonamentals no només per entendre millor la història del sistema solar, sinó també perquè poden contenir informació sobre la formació dels oceans de la Terra i la vida mateixa. S'ha suggerit que els impactes d'asteroides rics en aigua i matèria orgànica van ajudar a crear les condicions necessàries per a la vida al nostre planeta.
El fet que cossos com el 288P presentin característiques tant d'asteroides com d'estels també ressalta la necessitat de revisar constantment les nostres classificacions d'objectes celestes, ja que el coneixement i les observacions avancen amb rapidesa.
