L'asteroide 2024 YR4 ha estat, sens dubte, la gran estrella de la ciència espacial en els darrers mesos. Des del seu descobriment a finals del 2024, la possible trajectòria cap a la Terra i, ara, el seu gir cap a la Lluna, ha encès l'alarma planetària i ha mobilitzat observatoris, agències i experts de tot el món. Però, què sabem realment sobre la mida, el comportament, els riscos i les respostes internacionals que ha provocat?
En les properes línies farem un recorregut integral per tots els aspectes rellevants de l'asteroide YR4: des dels detalls tècnics del seu descobriment, les variacions en l'estimació de la trajectòria, el paper de l'ONU i les agències espacials, fins als escenaris més recents amb l'ajuda d'observatoris terrestres i el telescopi espacial James Webb. Si vols estar al dia i entendre quins riscos, certeses i oportunitats científiques ofereix aquest visitant còsmic, aquí tens tot el que cal saber.
Traçant la història: quan i com es va descobrir el 2024 YR4
El 27 de desembre de 2024 quedarà marcat al calendari de l'astronomia com la data en què es va detectar per primera vegada l'asteroide 2024 YR4 Aquesta important troballa va ser realitzada pel Sistema d'Última Alerta d'Impacte Terrestre d'Asteroides (ATLAS) a Xile, tot just dos dies després que l'objecte passés a uns 828.800 quilòmetres de la Terra. El seu descobriment no només va alertar la comunitat especialitzada, sinó que també va engegar una intensa campanya internacional de seguiment i anàlisi, coordinada per la NASA, l'Agència Espacial Europea (ESA) i la International Asteroid Warning Network (IAWN).
Els dies següents, l'asteroide va ser inclòs a les llistes de risc d'impacte i es va iniciar una recopilació de dades sense precedents. Segons les primeres observacions, era un objecte d'entre 40 i 90 metres de diàmetre, classificat com un NEO (objecte proper a la Terra) de tipus Apol·lo, és a dir, amb una òrbita que creua la del nostre planeta.
Dimensions, rotació i forma: com és l'asteroide YR4?
La mida de l'YR4 ha estat motiu d'especulació i revisions successives. Inicialment es va estimar entre 40 i 90 metres, encara que els mesuraments més recents amb el telescopi espacial James Webb i observatoris terrestres com el Gemini Sud han afinat la xifra cap als 60 metres de diàmetre. Aquesta variació es deu, sobretot, a la dificultat per saber quant reflecteix la llum la seva superfície, ja que un objecte més gran però fosc pot assemblar-se en brillantor a un de més petit i reflector.
Un dels descobriments més curiosos sobre l'YR4 és el seu forma inusual, similar a un disc d'hoquei, quan el més habitual en asteroides és trobar geometries més irregulars, com patates o baldufes. A més, el seu període de rotació és molt ràpid: completa una volta cada 19-20 minuts. Analitzant la brillantor i les corbes de llum obtingudes des de múltiples telescopis, els científics han determinat que es tracta d'un asteroide de tipus S, és a dir, ric en silicats, amb una composició majoritàriament rocosa.
Òrbita, apropaments i la famosa data de 2032
2024 YR4 segueix una òrbita molt el·líptica al voltant del Sol, que el porta periòdicament a creuar la de la Terra. L'asteroide va aconseguir el seu periheli el 22 de novembre de 2024 i va fer un pas proper a la Terra el 25 de desembre, tot just dos dies abans de ser descobert. En aquesta ocasió, va estar a menys de 830.000 quilòmetres del nostre planeta ia uns 488.000 quilòmetres de la Lluna. El seu proper acostament rellevant serà el 17 de desembre de 2028, quan estarà a aproximadament 7,9 milions de quilòmetres, una distància que, encara que considerable en termes humans, per a l'astronomia és prou propera per permetre noves observacions claus.
La data que més titulars ha acaparat és, sens dubte, el 22 de desembre de 2032. Els primers càlculs van atribuir a l'asteroide una probabilitat d'impacte amb la Terra de fins al 3,2%, cosa que li va valer assolir el nivell 3 a l'escala de Torí, una referència mundial per comunicar el risc de col·lisió d'objectes espacials. Aquesta qualificació implica que l'objecte mereix “atenció especial”, però no representa una amenaça imminent per a la humanitat. La probabilitat d'impacte ha anat fluctuant a mesura que els astrònoms van afinar els càlculs i s'hi han afegit noves observacions tant des de la Terra com des de l'espai.
Actualització del risc: hi ha amenaça real per a la Terra?
Durant els mesos següents a la troballa, la incertesa sobre la trajectòria de l'YR4 ha reduït a mesura que es rebien centenars d'observacions addicionals de telescopis de tot el món. La probabilitat de col·lisió amb la Terra, que inicialment preocupava la comunitat internacional, ha anat baixant gradualment, passant de l'1% inicial, pujant fins a un màxim del 3,1% i, finalment, caient fins a valors pràcticament nuls després de les noves campanyes amb instruments d'última generació com el James Webb.
Aquest sofisticat telescopi espacial, observant a l'infraroig, va ser essencial no només per conèixer la mida i la naturalesa de l'asteroide, sinó també per mesurar amb altíssima precisió la seva posició i velocitat. Gràcies a les imatges obtingudes al març i abril del 2025, els experts han pogut descartar pràcticament qualsevol risc per al nostre planeta el 2032, quedant la probabilitat d'impacte a la Terra per sota del 0,0011%.
Tot i que la incertesa persisteix en els models orbitals, s'espera que encara es redueixi més durant el sobrevol del 2028, quan es preveu que una nova campanya d'observacions permeti traçar l'òrbita de l'asteroide amb detall mil·limètric.
Risc d'impacte amb la Lluna: i si copeja el nostre satèl·lit?
Aclarides les alarmes sobre un possible xoc amb la Terra, l'atenció científica s'ha traslladat a la Lluna. Les darreres simulacions estimen la probabilitat d'impacte lunar al voltant del 4%, cosa que en termes astronòmics, encara que baix, resulta molt més rellevant que l'opció terrestre. Per als astrònoms, lluny de suposar una preocupació, la possibilitat que el YR4 impacti sobre la superfície lunar es presenta gairebé com una oportunitat històrica.
La raó és senzilla: seria la primera vegada que es podria estudiar en directe l'efecte d'un impacte amb totes les dades orbitals i físiques de l'asteroide coneguts per endavant. Així, telescopis i sondes podrien mesurar en temps real el cràter, analitzant la relació entre la mida de l'objecte, l'energia alliberada i la morfologia resultant a la Lluna. Alguns científics consideren fins i tot que la llampada podria ser visible des de la Terra, oferint un espectacle no només per a la investigació, sinó també per al públic general.
Zones de risc a la Terra: on hauria pogut caure?
Al llarg dels primers mesos de seguiment, tant l'ESA com la NASA i altres organismes internacionals han realitzat complexos càlculs per delimitar el “corredor de risc"sobre la superfície terrestre. Les simulacions inicials assenyalaven com a àrees potencialment afectades una franja geogràfica que travessa l'oceà Pacífic oriental, passa pel nord de Sud-amèrica (principalment Colòmbia, Veneçuela i Equador), creua l'oceà Atlàntic, Àfrica occidental i central, i arriba fins al sud d'Àsia, especialment l'Índia.
Tot i això, tots aquests escenaris es basen en projeccions subjectes a l'enorme incertesa orbital inicial. A mesura que es refina l'òrbita, el corredor de risc es fa més estret i la probabilitat d'impacte a terra ferma cau encara més. En qualsevol cas, la possibilitat que l'asteroide impactés sobre el mar generant un tsunami va ser discutida en profunditat, especialment per experts de països costaners que identifiquen aquest tipus d'esdeveniments com a risc secundari principal, fins i tot per a zones allunyades del punt d'impacte directe.
Quins danys podria causar IR4 si arribés a impactar?
La potència destructiva de l'YR4 depèn de diversos factors: la mida exacta, la composició, la velocitat i l'angle d'entrada a l'atmosfera. Amb una massa estimada per la NASA a 220 milions de quilograms i una densitat típica d'asteroides rocosos (2,6 g/cm³), la seva energia d'impacte superaria les 7,7 megatones de TNT. A la pràctica, això vol dir que un xoc directe podria destruir ciutats senceres, generant un cràter de fins a un quilòmetre de diàmetre i arrasant zones de fins a 50 quilòmetres al voltant.
Tot i que lescenari més plausible és que lobjecte exploti a l'aire, com va passar a Tunguska (Sibèria) el 1908, alliberant la major part de la seva energia a l'atmosfera i creant una ona expansiva capaç d'enderrocar boscos i edificis. Si l'impacte es produís en una zona oceànica, la comunitat científica estima que la generació d'un tsunami de proporcions catastròfiques no és probable, encara que sí que es podrien produir onades perilloses a nivell local.
Per tant, l'amenaça seria sempre localitzada, no global. La comparació amb esdeveniments històrics com el cràter Barringer (Arizona) o l'impacte de Txeliàbinsk el 2013 ajuda a dimensionar les possibles conseqüències.
Monitorització internacional: protocols i accions coordinades
L'asteroide YR4 ha estat el primer a activar, de manera oficial i coordinada, el Protocol de Seguretat Planetària de l'ONU. Això ha implicat mobilitzar la International Asteroid Warning Network, el Grup Assessor de Missions Espacials (SMPAG) i les principals agències espacials internacionals. garantir la vigilància contínua i desenvolupar estratègies de defensa si el risc no es pogués descartar totalment.
Des del principi, els científics han destacat la importància de les observacions contínues i el constant perfeccionament dels sistemes d'alerta i càlcul orbital. De fet, la probabilitat d'impacte va canviar diverses vegades durant les primeres setmanes no només per la recopilació de més dades, sinó també per fenòmens com la influència de la radiació solar a la trajectòria (efecte Iarkovsky) i altres forces no gravitacionals que, en aquests objectes petits, poden desplaçar la seva òrbita de manera significativa.
El Centre de Planetes Menors ha arribat a registrar més de 400 observacions de l'YR4 en només tres mesos. A mesura que l'asteroide s'allunyi de la Terra i entri en una zona menys observable, els astrònoms confien que els observatoris espacials i els radars terrestres més potents aportin dades addicionals a les properes finestres d'observació.
Defensa planetària: és possible desviar un asteroide com a YR4?
El cas de YR4 ha suposat un assaig a gran escala dels protocols de defensa planetària. Arran de l'èxit de la missió. DART de la NASA el 2022, que va aconseguir desviar el curs d'un petit asteroide en impactar contra ell amb una sonda, la comunitat internacional es va mostrar confiada que, si el risc de col·lisió no es pogués descartar el 2028, seria viable llançar una missió similar amb l'objectiu de modificar prou òrbita per evitar el xoc contra la Terra.
Tot i això, la decisió sobre un possible desviament no és senzilla, ja que la direcció on empènyer l'asteroide podria tenir conseqüències geopolítiques, especialment si el nou corredor de risc passa per diferents regions habitades. Per això, la coordinació internacional i anticipació són elements clau.
Finalment, els experts subratllen la importància del seguiment i la col·laboració global davant d'aquest tipus d'amenaces naturals, que, tot i que són poc probables, poden tenir conseqüències devastadores en zones localitzades del planeta.
Lliçons apreses i perspectives de futur
L'episodi de l'asteroide YR4 ha deixat diversos ensenyaments per a la comunitat científica i per a l'opinió pública. La primera, i potser més important, és que la ciència actual és capaç de detectar, rastrejar i calcular amb antelació el risc d'objectes potencialment perillosos. El treball conjunt entre organismes, la publicació transparent de dades i la inversió sostinguda en sistemes d'observació han permès passar, en pocs mesos, d'un escenari d'incertesa a gairebé tranquil·litat.
A més, el cas ha servit per afinar les tècniques d'observació, millorar els models orbitals i posar a prova els protocols internacionals. I, encara que el risc específic de YR4 ha estat finalment descartat, el seguiment continuarà, ja que l'asteroide tornarà a estar al punt de mira el 2028, durant la seva propera aproximació significativa a la Terra.
El seguiment del 2024 YR4 ha estat un extraordinari exemple de cooperació internacional en la ciència espacial i de com el coneixement i la tecnologia avancen per protegir-nos davant de riscos naturals. que la ciència continuï llançant llum —i tranquil·litat— sobre el nostre futur planetari.