El món torna a posar les seves esperances en una nova cimera del clima, aquesta vegada, a Bakú, Azerbaidjan, on ha començat la COP29. Aquesta cita, que s?estendrà fins al 22 de novembre, promet ser clau per establir les bases d?una resposta global al canvi climàtic. Tot i això, un sentiment d'incertesa permea al llarg de les primeres discussions, sobretot per la manca de compromisos concrets i l'absència de figures importants com el president dels Estats Units, Joe Biden, i altres líders de pes com Xi Jinping, el que ha generat crítiques i dubtes sobre l'efectivitat de la trobada.
El finançament climàtic és sens dubte el tema central d'aquesta cimera. Les nacions més afectades pel canvi climàtic, sobretot els països en desenvolupament, esperen obtenir un compromís ferm dels països més rics perquè els ajudin a combatre i adaptar-se als devastadors efectes que ja comencen a veure als seus territoris.
El finançament, un desafiament necessari
A Bakú, es busca definir quina serà la quantitat de diners que es mobilitzaran a partir del 2025 per finançar les accions contra el canvi climàtic. El finançament de les mesures per fer front a la crisi climàtica l'actual objectiu, establert el 2009, era mobilitzar 100.000 milions de dòlars anuals, una xifra que, encara que ambiciosa al seu moment, no es va assolir fins al 2022, i una part significativa d'aquests fons s'ha lliurat en forma de préstecs, cosa que ha incrementat el deute de molts països en desenvolupament.
Les demandes actuals són molt més altes. S'estima que es necessitaran entre 1 i 2,4 bilions de dòlars anuals per fer front a la crisi climàtica d'aquí al 2030. Els països en desenvolupament, en particular els més vulnerables, insisteixen que els fons han de provenir dels països que més han contribuït històricament a les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle.
El secretari executiu de l'àrea de canvi climàtic de l'ONU, Simon Stiell, ha estat clar en assenyalar que el finançament climàtic “no és un acte de caritat, és una necessitat global”. La idea que les nacions més riques ajudin les més vulnerables no és només un acte de justícia climàtica, sinó també una inversió en l'estabilitat del planeta. Si no s'actua ràpidament, els esdeveniments climàtics extrems s'intensificaran, afectant tothom, sense importar la riquesa o la ubicació geogràfica.
Una cimera marcada per la geopolítica
L'elecció de Azerbaidjan com a seu de la COP29 ha generat controvèrsies, principalment perquè el país és un “petroestat”, amb la seva economia basada en el petroli i el gas, cosa que el situa en clara contradicció amb els esforços per a la transició cap a energies netes. Més del 90% de les exportacions d'Azerbaidjan provenen dels combustibles fòssils, i el seu PIB depèn en un 64% d'aquests recursos, fet que el converteix en un dels principals exportadors de gas al món.
A més, el president de la COP29, Mukhtar Babayev, antic directiu de la petroliera estatal Socar, també ha estat objecte de crítiques. el gas a les negociacions climàtiques.
El perill d'un any sense precedents
L?últim informe presentat per l?Organització Meteorològica Mundial (OMM) ha afegit una nota d?urgència a les discussions. , i el més preocupant és que aquest any podria ser el primer en què la temperatura global mitjana superi la barrera crítica dels 1,5 graus centígrads, el llindar que es busca evitar segons l'Acord de París.
Aquesta dada ha estat una “alerta vermella” per als líders mundials i organitzacions no governamentals presents a Bakú. Els efectes de l'escalfament global ja s'han deixat sentir amb desastres naturals devastadors com ara les pluges torrencials recents a València i altres parts del món. Simon Stiell va recordar als presents que “ningú és immune a aquesta crisi”, i que els fenòmens climàtics extrems continuaran afectant tant els països rics com els pobres si no es prenen accions decisives.
Un futur incert
Tot i la urgència i la gravetat de la situació, la COP29 no ha estat exempta de tensions i desencontres. Les diferències geopolítiques segueixen present a les taules de negociació. A nivell internacional, hi ha preocupació sobre el paper que pot jugar Donald Trump, recentment elegit president dels Estats Units, i la seva coneguda postura escèptica respecte al canvi climàtic. En el seu mandat anterior, va retirar els Estats Units de l'Acord de París, cosa que va deixar un buit significatiu en els compromisos globals de reducció d'emissions.
La Unió Europea ha deixat clar que s'espera que aquest tema sigui central a les discussions i ha fet una crida perquè Estats Units no faci un pas enrere lluita contra el canvi climàtic. Europa també ha posat sobre la taula la necessitat que països emergents com la Xina es comencin a involucrar més activament en el finançament climàtic, ja que fins ara han estat beneficiaris dels fons, tot i ser grans emissors globals.
Aquests desacords, sumats a les crítiques cap a l'Azerbaidjan com a amfitrió, fan que les esperances estiguin dipositades a aconseguir un compromís sòlid els propers dies. Queda per veure si els líders mundials estaran a l'alçada de les circumstàncies i podran assolir acords que realment tinguin un impacte significatiu en la lluita contra el canvi climàtic.
