Cada ésser humà vol tenir accés a tot allò necessari per portar una vida confortable, tant actualment com en el futur. No obstant això, aquells que vivim als anomenats «països del primer món» sovint produïm una considerable quantitat de contaminació. Això és degut a les nostres activitats diàries, com l'ús de vehicles que funcionen amb combustibles fòssils (gasolina o dièsel), així com la gestió inadequada de deixalles que acaba als nostres oceans en lloc de ser reciclats. Davant d'aquesta realitat, esdevé crucial buscar estratègies efectives per mitigar, o si més no desaccelerar, l'escalfament global.
Una de les innovacions més recents prové de l'empresa suïssa Climes. juntament amb Reykjavík Energy, han iniciat un projecte a Islàndia que busca extreure diòxid de carboni de l'aire i mineralitzar-lo a la roca, un procés clau a la transformació del CO2 en pedra a Islàndia. Aquest enfocament no només ofereix una solució a les emissions de CO2, sinó que també representa un mètode ambientalment responsable per emmagatzemar aquest gas amb efecte d'hivernacle.
El projecte, recolzat per la Unió Europea, planteja com a meta sepultar 50 tones de CO2 a l'atmosfera cada any, utilitzant ventiladors i solucions químiques en un procés acuradament dissenyat. Per posar això en perspectiva, 50 tones de CO2 és aproximadament la quantitat que emet a l'atmosfera una família nord-americana mitjana en un any. Tenint en compte que la població mundial s'aproxima als deu mil milions de persones, aquest experiment es presenta com una opció viable per contrarestar els efectes de l'escalfament global. A més, l'ús de gasos d'efecte hivernacle també s'està investigant com a alternativa.
El procés es duu a terme al diluir el gas en aigua i després injectar-lo a uns 1000 metres sota terra. Allí, l'empresa Reykjavík Energy assegura que el carboni reacciona amb la roca basàltica i es converteix en pedra en un lapse d'aproximadament dos anys. No obstant això, un dels principals obstacles és el Cost: actualment, extreure una tona de gas pot costar centenars de dòlars. No obstant això, el director i fundador de Climes destaca que encara que el projecte es realitza a petita escala, l'objectiu és ampliar-lo, cosa que potencialment podria reduir els costos.
La idea de convertir el CO2 en pedra pot semblar estranya, però representa un avenç significatiu en la lluita contra el canvi climàtic. Un grup d'investigadors mitjançant el projecte CarbFix, va demostrar que aquesta tècnica és no només possible, sinó efectiva. A través d'injectar CO2 en formacions de roques basàltiques, el gas reacciona i es mineralitza, formant carbonat, un material estable com la calcària. Aquest procés és notablement ràpid, amb un 95-98% del CO2 injectat mineralitzant-se en menys de dos anys. Aquest resultat és especialment encoratjador, ja que les estimacions originals anticipaven que el procés podria trigar fins a 12 anys.
Detalls tècnics del procés
Per entendre millor com es duu a terme aquest procés, és essencial desglossar els passos implicats en la captura i mineralització del CO2:
- Captura del CO2: Aquest procés implica la recol·lecció de CO2 de fonts industrials o directament de l'atmosfera utilitzant tecnologies avançades.
- Dissolució en aigua: Un cop recol·lectat, el CO2 es dissol en grans volums d'aigua per facilitar-ne la injecció posterior en formacions rocoses.
- Injecció en formacions de basalt: L'aigua carregada de CO2 s'injecta en capes de roca basàltica a profunditats idònies, on les condicions químiques permeten que el gas es converteixi en mineral.
- Mineralització: A través de reaccions químiques, el CO2 injectat es mineralitza en carbonat i queda atrapat permanentment sense possibilitat de retorn a l'atmosfera.
Impacte i viabilitat econòmica
Limpacte daquesta tecnologia pot ser significatiu. Actualment, es produeixen més de 40 mil milions de tones de CO2 anualment, i comptar amb mètodes que permetin reduir aquest volum és crucial per a la lluita contra el canvi climàtic. La perspectiva d'emmagatzemar mil milions de tones de CO₂ en forma de pedra és un objectiu ambiciós que podria aconseguir-se per al 2030, mostrant l'enorme potencial de la mineralització.
No obstant això, existeix costos i desafiaments associats. Actualment, costejar el procés de captura directa d'aire és alt, aconseguint fins i tot 1.000 euros per tona. Això ha portat a diverses empreses, inclosos inversors com Bill Gates i Elon Musk, a finançar projectes relacionats amb la captura i l'eliminació de carboni, cosa que posa en relleu la importància d'aquests esforços a l'agenda econòmica i mediambiental. La captura i emmagatzematge de carboni han esdevingut parts essencials d'aquesta agenda.
La captura de carboni esdevé crucial davant aquests reptes, destacant la importància de reduir les nostres emissions de CO2.
Aspectes relacionats i futurs desenvolupaments
Algunes investigacions suggereixen que la captura i l'emmagatzematge de carboni no només és una alternativa viable, sinó que es converteix en un complement essencial a l'esforç global per reduir les emissions. La planta geotèrmica de Hellisheidi a Islàndia serveix com un model de com la energia renovable es pot alinear amb pràctiques de captura de carboni. Aquesta instal·lació ja està capturant activament les emissions i col·laborant amb empreses com Climeworks per assegurar que el CO2 es converteixi en mineral i no segueixi contribuint a l'escalfament global. A més, l'impacte del canvi climàtic a les sequeres és un dels aspectes que s'ha debatut àmpliament.
Altres projectes a nivell europeu, com CarbFix2, estan ampliant la investigació sobre la captura i emmagatzematge de carboni, incorporant noves tecnologies per optimitzar la injecció i emmagatzematge del CO2, garantint-ne la seguretat a llarg termini i contribuint a la neutralitat climàtica d'Europa per al 2050.
L'avenç a la tecnologia de conversió del CO2 en pedra representa un raig d'esperança en la lluita contra el canvi climàtic. Mentre continuem enfrontant desafiaments significatius, iniciatives com les de Climeworks i CarbFix demostren que hi ha un camí viable cap a la reducció d'emissions i l'emmagatzematge segur de gasos amb efecte d'hivernacle.
