L'erupció del volcà Tonga ha enxampat per sorpresa moltes persones. Els meteoròlegs de tot el món estaven més emocionats que de costum dissabte a la tarda. Diversos satèl·lits a l'Oceà Pacífic van captar l'erupció massiva del volcà Hunga Tonga amb una nitidesa sense precedents, començant a aparèixer als seus instruments. L'aixecament sobtat al mapa baromètric mostra canvis de pressió, com s'esperava quan les ones viatgen des del punt antípoda a la velocitat del so. El volcà Tonga està sacsejant el cel al voltant de la Terra, provocant un petit tsunami atmosfèric. Per a més informació sobre aquest volcà, podeu consultar l'article sobre volcans submarins i el seu impacte ecològic i també sobre la erupció del volcà Tonga.
Veurem com s'ha viscut l'erupció del volcà Tonga a Espanya i quines n'han estat les conseqüències atmosfèriques.
Registre a Balears
A Espanya, els disturbis van començar a l'observatori cap a les 21 hora local peninsular, segons ha informat Rubén del Campo, portaveu d'AEMET. El meteoròleg José Miguel Viñas va explicar que, a més del tsunami oceànic que va provocar les catastròfiques conseqüències de la recent erupció insular, les ones de xoc de l'explosió recorren grans distàncies i es poden veure fins a Alaska i en forma de descàrregues instantànies i canvis de pressió a escala global.
Gairebé a la mateixa hora, entre les 20 i les 21 hores, el meteoròleg retirat Agustín Jansa va començar a rebre consultes de diversos companys que li preguntaven pels valors registrats del nivell del mar a la Mediterrània. Un dels pioners va ser Agustín, que a partir dels anys 80 va començar a descriure un fenomen que es dóna de tant en tant a les Balears, conegut localment com meteotsunamis o rissaga. Aquestes pujades sobtades de l'aigua es produeixen quan l'atmosfera i l'oceà s'«acoblen» per una caiguda sobtada de la pressió que es produeix en condicions molt concretes, com va passar en els successos del 1984 i del 2006, i que en última instància pot provocar danys als ports. Per conèixer més sobre els efectes dels tsunamis, podeu consultar l'article sobre tsunamis radioactius, que també descriu fenòmens a la Mediterrània. Danys catastròfics, com ara Citadella a Menorca.
Oscil·lacions a la pressió atmosfèrica
El meteoròleg va poder veure com existien oscil·lacions de pressió atmosfèrica i del nivell del mar a les costes de les illes Balears. Això pot ser una mica estrany i la gent li preguntava si les oscil·lacions podrien arribar a generar una rissaga. Aparentment no es donen les condicions, però la veritat és que algunes oscil·lacions de diversos centímetres d'última hora del sagrat començaven a recordar molt les del meteotsunami, per la qual cosa el meteoròleg va sospitar fortament sobre la possible afecció de l'erupció del volcà Tonga sobre l'aigua. Tot i això, aquest meteoròleg fa 40-50 anys que mira els registres de pressió atmosfèrica i és la primera vegada que d'una cosa així.
Si s'observa bé els gràfics es pot veure que el mar està oscil·lant amb amplituds de 10-15 centímetres que després es van anar ampliant i al matí les oscil·lacions de fins a 30 centímetres a la costa sud de Mallorca i fins a 50 centímetres a la Ciutadella. L'oscil·lació més forta es registra el dia 16, a les 8, hora local. I encara que encara cal fer els mesuraments i les comparacions numèriques amb diferents models, està convençut que es tracta dels efectes de l'erupció, cosa que mai havia vist en tota la seva carrera.
El que va passar va ser un tsunami meteorològic a la Mediterrània, però va ser emocionant per l'exposició del volcà a l'altra banda del món. És una oscil·lació oceànica que de vegades produeix ones de pressió atmosfèrica, com les que produeixen els volcans en aquest cas. Com que la superfície del mar està en contacte amb l'atmosfera, una caiguda sobtada en la pressió de l'aire tendeix a fer que la superfície del mar s'infli a mesura que passen les ones atmosfèriques, per la qual cosa oscil·la horitzontalment i provoca un meteotsunami a un intent de tornar a la seva posició dequilibri.
La gran diferència amb els meteotsunamis habituals a les Balears és que aquí la pressió i els ràpids canvis del nivell del mar no són simultanis sinó desacoblats, per la qual cosa la ressonància de Proudmann (la diferència entre la causa i el nivell del mar) s'hi acobla efectes ) és poc probable que sigui un dels factors d'amplificació que comunament ocorren als principals tsunamis meteorològics. Altres factors d'amplificació, com la ressonància de plataforma, l'efecte de rampa (efecte tsunami) o la ressonància de port sí que hi van poder ser presents, encara que calen estudis específics per veure en quines proporcions van actuar.
Observació del volcà Tonga a Espanya
El que és únic sobre l'erupció volcànica d'aquest cap de setmana a Tonga és que tenim una gran quantitat d'informació sobre el fenomen des de l'espai i diversos instruments. Nahúm Chazarra admet que mai no havíem pogut mesurar una cosa així de tantes maneres. “Hem millorat molt en termes de capacitats d'instruments: tenim més satèl·lits a l'espai monitoritzant la superfície de la Terra, cosa que ens permet observar aquest fenomen amb gran detall".
Quant a la propagació de les ones de pressió, els científics van quedar sorpresos per l'amplitud i la claredat de les dades registrades. González Alemán va dir: «Està ben documentat que cada vegada que passa aquest tipus d'erupció volcànica, hi ha ones de xoc, però aquestes ones de xoc que poden viatjar al voltant del món només tenen lloc ocasionalment. Podem suposar que les anteriors són semblants, però no podem dir amb certesa perquè no tenim els instruments que tenim ara.
Els experts adverteixen que aquesta sacsejada atmosfèrica és espectacular, però només anecdòtica per a la meteorologia. “No té la capacitat d'afectar el clima, només afecta la pressió”, explica González Alemán. «Són ones de xoc, un resultat contraproduent que crea canvis tan bruscs a la temperatura i la pressió de l'aire que supera la velocitat del so, com veiem quan els avions trenquen la barrera del so».
Chazala va afegir que des del punt de vista de la vulcanologia, «totes les dades recopilades durant aquesta erupció ajudaran a millorar la nostra comprensió d'aquests fenòmens, i en termes de risc geològic, una dada molt important és el modelatge de tsunamis a partir d'erupcions, per exemple». També és un bon recordatori per a González Alemán, “un volcà podria entrar en erupció allà en qualsevol moment, cosa que podria portar-nos a un any relativament fred”, com ha passat en el passat. Per saber més sobre la influència dels volcans al clima, podeu consultar l'article de volcans submarins.
