La Lluna, el nostre satèl·lit natural més proper, sempre ha despertat fascinació i intriga a la humanitat. Tot i que la veiem regularment des de la Terra, una pregunta recurrent continua sent: de quin color és realment la Lluna? Segons el moment, l'atmosfera i la nostra percepció, aquest misteriós astre sembla que varia les seves tonalitats, i la seva superfície real amaga encara més sorpreses.
Quin és el color real de la Lluna?
Si poguéssim viatjar a l'espai i observar la Lluna directament, la veuríem d'un color gris terrós. Aquest to es deu a la seva superfície polsegosa composta per regòlit lunar i minerals com magnesi, ferro, titani y feldspat. La manca d'atmosfera dóna com a resultat una aparença relativament uniforme, però amb petites variacions de tonalitat segons les concentracions minerals.
Per exemple, les àrees riques a titani tendeixen a ser més blaves, mentre que les que contenen majors quantitats de ferro mostren colors més ataronjats. A les fotos espacials, aquesta subtilesa es pot observar clarament, encara que a simple vista des de la Terra és menys evident. Pots aprofundir en les curiositats de la Lluna aquí per entendre millor aquestes variacions.
El paper de l'atmosfera terrestre
Des de la nostra perspectiva a la Terra, l'atmosfera té un paper fonamental en com percebem el color de la Lluna. Aquest efecte passa a causa d'un fenomen conegut com dispersió de Rayleigh, que afecta la manera com es refracta la llum solar en travessar les capes de gasos que ens envolten. Per entendre millor com influeixen aquests fenòmens en la percepció del color del cel i la Lluna, pots consultar el nostre article l'espectre de Brocken i els fenòmens òptics.
Per aquest motiu, quan la Lluna és a prop de la línia de l'horitzó, sovint la veiem tenyida de tons vermellosos o ataronjats. Això és perquè la llum blava, amb una longitud d'ona més curta, es dispersa en totes les direccions, mentre que la llum vermella, amb una longitud d'ona més llarga, aconsegueix travessar l'atmosfera i arribar als nostres ulls. L'arc de Sant Martí lunar també revela els diferents colors de la llum en certs esdeveniments astronòmics.
Els colors de la Lluna i els seus noms populars
Al llarg dels segles, les diferents cultures han assignat noms evocadors a certes aparicions de la Lluna. Tot i això, aquests noms no sempre corresponen al seu color real:
- Lluna blava: Aquest fenomen no està relacionat amb un canvi real al color de la Lluna. Passa quan hi ha dues llunes plenes en un mateix mes, cosa que és relativament estranya. En certs casos, partícules grans a l'atmosfera poden donar a la Lluna un to lleugerament blau. Més informació sobre aquests fenòmens a els halo lunars.
- Lluna rosa: Es refereix a la primera lluna plena d'abril, inspirada per la floració d'una molsa rosada a Amèrica del Nord. Tot i el nom, la Lluna no canvia realment de color.
- Lluna vermella o de sang: Aquest fenomen passa durant un eclipsi lunar total, quan la Terra bloqueja la llum directa del Sol i la Lluna reflecteix únicament la llum vermella refractada per l'atmosfera terrestre.
Per què sembla canviar de mida la Lluna?
Curiositats científiques sobre la Lluna
La Lluna és una font inesgotable de dades fascinants per a la ciència i l'astronomia. Aquí hi ha algunes curiositats que potser no coneixies:
- Sòl lunar: El regolit lunar, que conforma la seva superfície, es compon de partícules fines generades per impactes de meteorits. Si vols conèixer més sobre les missions a la Lluna, visita el rover xinès a la Lluna.
- Sense atmosfera: La Lluna no té atmosfera perquè la seva gravetat no és suficient per retenir partícules de gas.
- Temperatures extremes: Durant el dia, la temperatura de la Lluna pot assolir els 127 º C, mentre que de nit baixa a -173 ºC.
- Cràters famosos: Compta amb més de 1.600 cràters coneguts, sent els més destacats Tycho, Copèrnic y Grimaldi. Per entendre millor com s'observen aquests cràters, revisa l'ús de telescopis per estudiar la Lluna.
