Durant els darrers anys, l'activitat ciclònica fora dels períodes habituals al Pacífic mexicà s'ha transformat en una preocupació significativa tant per a experts meteoròlegs com per a la població que resideix en zones costaneres. Habitualment, la temporada d'huracans inicia al maig i acaba a finals de novembre, però la formació de sistemes tropicals potents abans o després d'aquest interval ha anat guanyant notorietat i rellevància. L'huracà Erick, recent protagonista en aquest escenari, ha revifat el debat sobre les causes, les conseqüències i l'adaptabilitat de les zones vulnerables davant aquest tipus de fenòmens.
No és estrany que es presentin huracans d'alta intensitat abans del pic de la temporada o que s'avancin al calendari, però el que crida l'atenció és la velocitat i la força amb què es desenvolupen alguns d'aquests ciclons. Les autoritats, investigadors i la pròpia població han hagut d'augmentar el seu nivell d'alerta davant la possibilitat que es repeteixin casos similars, cosa que exigeix una millor preparació i comunicació davant de qualsevol eventualitat.
Formació primerenca i ràpida intensificació: senyals d'alerta
L'exemple de l'huracà Erick és especialment il·lustratiu de com els ciclons poden intensificar-se en molt poques hores, passant d'una categoria baixa a convertir-se en sistemes perillosos que amenacen zones habitualment poc afectades els primers mesos de la temporada. En el cas d'Erick, la seva evolució va ser tan ràpida que va passar de categoria 1 a 4 en tot just mig dia, per tocar terra a la matinada com a categoria 3, desencadenant fortes pluges i generant condicions crítiques en estats com Oaxaca i Guerrero.
Per a molts especialistes, la tendència creixent d'aquests esdeveniments s'associa directament amb el escalfament de la superfície marina resultat del canvi climàtic global. L'augment de la temperatura del mar proporciona més energia a les formacions ciclòniques, impulsant-ne el desenvolupament en menys temps i elevant-ne la intensitat màxima. Benjamí Martínez López, investigador de la UNAM, subratlla que la freqüència total de ciclons pot no incrementar-se de manera rellevant, però sí la quantitat d'huracans intensos que arriben a la costa mexicana.
Aquest fenomen d'intensificació accelerada no és exclusiu de la regió. Exemples com Otis el 2023 o Milton el 2024, tots dos desenvolupats a gran velocitat i amb efectes devastadors, han estat analitzats per la comunitat científica per entendre millor els nous desafiaments que presenten aquests sistemes.
Ciclons fora de temporada: realment anòmals?
Les estadístiques històriques mostren que, encara que la majoria dels huracans forts es formen entre setembre i octubre, no és impossible que apareguin abans d'horaSegons explica Jorge Alberto Garza Cossío, director de Metmex BCS, els anys considerats «neutros», és a dir, sense la influència marcada d'El Niño o La Niña, tendeixen a presentar una activitat ciclònica d'acord amb el que s'esperava.
La clau, segons els experts, és la vigilància constant i la monitorització del comportament dels oceans. La major part dels impactes més severs es registren al setembre, quan les condicions al Pacífic afavoreixen la formació i el desplaçament d'aquests sistemes cap al territori nacional. Localitats com Los Cabos, Baja California Sur i altres zones costaneres solen estar dins de les rutes més freqüents de pas dels ciclons, per la qual cosa l'històric d'afectacions és un indicador important dels llocs més vulnerables.
Addicionalment, la coordinació entre autoritats i l'impuls de la informació oficial resulten imprescindibles per evitar la propagació de rumors o alarmes infundades. Institucions com Protecció Civil, el Servei Meteorològic Nacional i la Comissió Nacional de l'Aigua són les fonts recomanades per seguir l'evolució de qualsevol cicló, sobretot quan apareixen fora del que és habitual.
Causes darrere de la precocitat i la intensitat
Els investigadors insisteixen que el principal factor darrere d'aquests fenòmens cada cop més forts i prematurs és laugment de la temperatura global dels oceans. La “calor addicional” present a la superfície marina atorga l'energia necessària perquè les tempestes tropicals es converteixin en huracans majors en terminis sorprenents.
Tot i l'interès mediàtic per les pluges i les inundacions, les xifres oficials i l'experiència tècnica indiquen que les precipitacions a Mèxic es mantenen, en general, dins de rangs històrics. Tot i que hi pot haver zones on les pluges superin el que és normal, de moment no s'observa un patró generalitzat d'augment en la quantitat d'aigua caiguda, però sí una propensió a tempestes més concentrades i intenses en espais curts de temps.
Per exemple, per a aquesta temporada, tant la Conagua com el Servei Meteorològic Nacional preveuen entre 16 i 20 ciclons tropicals al Pacífic i de 13 a 17 a l'Atlàntic, xifres alineades amb la mitjana dels últims anys. No obstant això, el nombre d'huracans que podrien assolir categories màximes està creixent, cosa que obliga a una major preparació i consciència de risc.
Aquest context requereix una resposta institucional coordinada. Les autoritats federals han posat en marxa estratègies de protecció, com ara bons catastròfics i assegurances especials per a fenòmens severs, amb fons específics per atendre emergències i minimitzar els danys relacionats amb esdeveniments hidrometeorològics excepcionals.
Impactes directes i prevenció a les zones afectades
La recent experiència amb ciclons fora de temporada i de ràpida intensificació ha posat el focus a la necessitat de preparar-se millor davant d'emergències. Els danys registrats en anys recents, com els causats pels huracans Otis i John, demostren que el risc per a la vida i la infraestructura continua sent elevat, sobretot a comunitats costaneres i rurals. Les pluges extremes, les inundacions i els lliscaments de terra són amenaces recurrents que es poden agreujar si els ciclons mantenen aquesta tendència de creixement i aparició fora del calendari tradicional.
Per això, els especialistes insisteixen en la importància d'identificar les zones de risc, fer simulacres més participatius i enfortir l'educació per a la prevenció. El treball conjunt entre dependències federals, estatals i municipals és fonamental per reduir les víctimes i els danys materials. Tot i que la tecnologia i els models de predicció meteorològica han millorat, els canvis meteorològics abruptes continuen sent un desafiament per a la resposta ràpida i eficaç.
Els ciclons fora de temporada al Pacífic mexicà han deixat clar que la naturalesa no sempre respecta calendaris ni mitjanes i que la vigilància, preparació i col·laboració entre la societat i les autoritats són la millor defensa davant aquests desafiaments que, tot sembla indicar, aniran en augment.
