En els darrers anys, la conversa sobre els estels químics i el paper de la AEMET (Agència Estatal de Meteorologia) a Espanya s'ha colat a xarxes socials, fòrums d'internet i debats entre amics. Aquest fenomen ha generat una infinitat de dubtes, rumors i fins i tot bulls que, malgrat els desmentits oficials, mantenen viva la controvèrsia sobre si els cels espanyols estan o no sent alterats mitjançant productes químics llançats des d'avions.
Tot i que la ciència i nombrosos organismes oficials han donat explicacions clares, les teories de la conspiració persisteixen. Si alguna vegada t'has preguntat què hi ha de cert en tot això, prepara la cafetera perquè t'endinsaràs en un recorregut exhaustiu sobre la informació, els bulls, la postura oficial de l'AEMET i l'evidència científica al voltant dels chemtrails a Espanya.
Què són els chemtrails i per què generen polèmica?
El terme estels químics ve de l'anglès “chemical trails”, traduït com a “esteles químiques”. Segons les teories que circulen a internet, es tractaria d'una suposada fumigació des d'avions, en què es dispersarien compostos químics com diòxid de plom, iodur de plata o diatomita amb fins tan dispars com modificar el clima, controlar la temperatura, afavorir interessos econòmics (per exemple, el turisme), o fins i tot influir en la salut de la població.
En realitat, les evidències científiques no avalen l'existència de chemtrails. La majoria de les esteles que es veuen després del pas d'un avió són simplement esteles de condensació, conegudes en anglès com estels. Aquestes es formen quan el vapor d'aigua dels motors es condensa en entrar en contacte amb l'aire fred de les capes altes de l'atmosfera, donant lloc a núvols allargats de vidres de gel.
La creença als chemtrails va començar a prendre força a finals dels anys 90 als Estats Units, arran de publicacions i debats en fòrums digitals. Des de llavors, la teoria s'ha expandit internacionalment, trobant ressò a Espanya, on ha arribat a esquitxar fins i tot organismes oficials com l'AEMET.
Contrails vs Chemtrails: la ciència darrere de les esteles dels avions
Abans d'entrar en matèria amb les acusacions i els desmentits, és fonamental diferenciar entre contrails i chemtrails. Per què? Perquè la confusió entre tots dos conceptes és a la base de molts bulls. Els estels han estat estudiats des de la Primera Guerra Mundial i són simples núvols de gel formats quan els gasos calents i humits dels motors dels avions es refreden ràpidament al contacte amb l'aire fred de gran altitud. Això provoca que el vapor d'aigua es condensi i congeli gairebé a l'instant, fent visibles les típiques esteles blanques al cel.
La durada i la visibilitat d'aquestes esteles depenen de diversos factors: la temperatura ambiental, la humitat atmosfèrica i l'altitud a què vola l'avió. En dies secs o amb molt de vent, les esteles desapareixen en segons, mentre que en atmosferes humides i estables poden persistir durant hores, arribant fins i tot a confondre's amb núvols cirros.
Diversos estudis científics, inclòs un de la Universitat de Califòrnia publicat el 2016, han preguntat a experts en química atmosfèrica i geoquímica sobre l'existència d'un programa ocult de dispersió de productes químics a gran escala a l'atmosfera. El resultat ha estat contundent: no existeix cap evidència que recolzi la teoria dels chemtrails. De 77 especialistes consultats, 76 van assegurar que no han trobat indicis de cap operació secreta d'aquest tipus.
La posició oficial de l'AEMET: Què diu la meteorologia a Espanya?
La Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) ha desmentit de manera reiterada les acusacions que a Espanya s'estiguin fent fumigacions des d'avions per manipular el clima. El mateix portaveu de l'agència, Rubén del Campo, ha declarat en mitjans oficials i de verificació d'informació com Verificat i Europa Press que no existeix ni evidència científica ni declaracions de treballadors de l'AEMET que avalin l'existència de programes de chemtrails.
Un dels bulls més persistents assegura que quatre treballadors de l'AEMET haurien confessat l'existència de fumigacions químiques. Aquesta informació va ser tan viral que va acabar arribant en forma de pregunta parlamentària al Parlament Europeu el 2015, presentada pel llavors eurodiputat Ramon Tremosa. La resposta oficial de la Comissió Europea va ser clara: no havia rebut cap informe de meteoròlegs espanyols en aquest sentit i després d'investigar amb les autoritats nacionals, no va trobar evidències d'operacions de geoenginyeria militar ni de manipulació climàtica a Espanya.
L'origen i l'evolució del bulló: quatre empleats de l'AEMET i la pregunta europea
Bona part de la controvèrsia sobre els chemtrails a Espanya té el seu origen en un missatge viral a les xarxes socials i grups de Telegram durant el 2015, en què s'afirmava sense proves que quatre empleats de l'AEMET havien denunciat oficialment fumigacions químiques amb l'objectiu d'allunyar les pluges i beneficiar el turisme. La presumpta confessió va arribar a reproduir-se literalment en una pregunta parlamentària registrada a Brussel·les, el que va contribuir a amplificar el bullo.
L'eurodiputat que va signar la pregunta, Ramon Tremosa, ha declarat posteriorment que va fer la consulta després de rebre pressions de col·lectius agraris i ramaders preocupats pels bulls, però sense cap evidència a la mà. La Comissió Europea va respondre de manera rotunda: no es va trobar cap prova que avalés denúncies formals de meteoròlegs espanyols, ni l'existència d'accions de geoenginyeria o manipulació climàtica al país.
Les respostes oficials i els desmentits de Newtral, DPA i Europa Press recalquen sempre el mateix missatge: l'atribució d'aquestes declaracions a empleats d'AEMET és completament falsa i no hi ha ni un sol document oficial que el recolzi.
Quan els bulls arriben als mitjans ia la ciència
La propagació d‟aquestes teories no és exclusiva d‟Espanya i, de fet, ha estat objecte d‟anàlisi en publicacions científiques internacionals com la revista Nature. D'acord amb un estudi publicat el 2017, el 60% del debat sobre geoenginyeria a xarxes socials gira al voltant de teories conspiratives com els chemtrails. Això fa palès com la desinformació pot acaparar l'espai públic i dificultar el debat científic real sobre el clima.
Greenpeace també s'ha pronunciat sobre això, assenyalant que no existeixen proves sòlides que justifiquin investigar la teoria dels chemtrails com un problema real. Així mateix, tant la NASA com l'EPA (Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units) han explicat detalladament el fenomen físic dels contrails i la inexistència d'un programa secret de dispersió química des d'avions.
A Espanya, diversos mitjans com Newtral, Info-Veritas i Europa Press han contactat directament tant amb l'AEMET com amb organismes europeus i periodistes especialitzats per verificar la informació. és totalment fals que AEMET hagi reconegut l'existència de chemtrails o que s'hagi informat sobre manipulacions químiques des d'avions.
Per què aquesta teoria segueix viva a Espanya?
El fenomen dels chemtrails demostra l'enorme poder dels bulls i la desinformació. Tot i els desmentits, la idea persisteix per diversos motius:
- Desconfiança generalitzada a les institucions. Els rumors troben un terreny fèrtil en èpoques d'incertesa o crisi, on molts ciutadans dubten de la informació oficial.
- Impacte visual de les esteles. Veure diverses línies creuant el cel pot resultar inquietant per als que desconeixen el fenomen físic, cosa que augmenta la susceptibilitat a creure en conspiracions.
- Sesgo de confirmació. Les persones que estan convençudes de l'existència de chemtrails tendeixen a cercar notícies o testimonis que confirmin les seves creences, ignorant les proves en contra.
- Viralitat en xarxes socials. Els bulls es difonen ràpidament, especialment quan incorporen suposades declaracions oficials, imatges impactants o documents trets de context.
Un exemple clar va ser la interpretació tergiversada de la Ordre SND/351/2020 del Ministeri de Sanitat durant la pandèmia. Alguns van usar aquest text, que autoritza les Forces Armades a realitzar desinfeccions aèries, per reforçar la teoria dels chemtrails. Tot i això, la documentació oficial aclareix que aquestes activitats es van limitar a la polvorització a terra de biocides per a la desinfecció d'instal·lacions, no a la dispersió aèria de substàncies químiques des d'avions sobre el territori nacional.
La ciència i la meteorologia com a eines contra la desinformació
Davant la persistència dels rumors, la comunitat científica ha dedicat esforços a aclarir la diferència entre fets i teories infundades. Els articles publicats per l'AEMET deixen clar que les esteles de condensació formen part del funcionament habitual del trànsit aeri i que els contrails poden influir en la formació de núvols tipus cirro, arribant a afectar (encara que mínimament) l'equilibri energètic de l'atmosfera i, per tant, el clima.
Tot i això, la preocupació real ha de dirigir-se, segons l'AEMET i altres institucions científiques, cap a la influència de l'aviació en el canvi climàtic a través de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, i no feia programes secrets de fumigació hipotètics que no tenen base factual.
La pròpia AEMET recomana consultar fonts oficials i textos científics per dissipar dubtes. Si teniu curiositat, podeu revisar l'article de l'agència sobre la modificació artificial del temps, on s'aborden dubtes freqüents com: Com es formen realment les esteles? Es poden preveure? Quines condicions climatològiques les afavoreixen?
Reacció de les institucions i verificació de missatges virals
Com a estratègia per combatre la desinformació, mitjans i organismes internacionals han habilitat canals de verificació de bitlles. Per exemple, Verificat permet als ciutadans remetre missatges sospitosos per a la seva anàlisi, i la mateixa AEMET respon habitualment a consultes de premsa i ciutadans per aclarir conceptes erronis.
En el cas del bitllet dels quatre treballadors de l'AEMET, tots els mitjans de verificació coincideixen a la absència total de proves i documents oficials. De fet, ni tan sols en converses a títol personal hi ha afirmacions que avalin la versió viralitzada en xarxes.
És clar que la clau per discernir entre fets i rumors passa per acudir a fonts fiables, com la pròpia AEMET, la Comissió Europea, organismes científics i mitjans de verificació independents.
Preguntes freqüents, estudis i fonts rellevants
Com a darrer apunt, convé recordar que la preocupació pels chemtrails ha arribat a mobilitzar col·lectius agraris i fins i tot a obrir expedients al Consell de Transparència i Bon Govern. En tots els casos, la resposta oficial ha desmuntat la narrativa conspirativa.
Entre les fonts consultades i recomanades destaquen:
- L'Ordre SND/351/2020 sobre desinfecció; resolucions del Consell de Transparència
- Article de l'AEMET sobre modificació artificial del temps
- Estudis científics publicats a Nature y Environmental Research Letters
- Respostes oficials del Parlament Europeu i la Comissió Europea
- Informes i aclariments públics de Greenpeace i la NASA
La immensa majoria de la comunitat científica coincideix que no hi ha cap base factual ni cap evidència d'un programa de chemtrails, mentre que la preocupació pública sol néixer de la combinació de fenòmens atmosfèrics habituals, desinformació viral i desconfiança a les institucions.
Encara que la narrativa sobre els chemtrails segueixi rondant cada cert temps, les dades, la meteorologia i l'anàlisi rigorosa demostren que les esteles al cel espanyol es deuen a fenòmens físics ben coneguts i estudiats. AEMET i els organismes científics continuen alertant sobre la importància de verificar la informació abans de donar per vàlida qualsevol teoria que, encara que espectacular, no té cap fonament en la realitat.