Novembre és un mes fascinant des del punt de vista meteorològic: l'atmosfera està inestable, i els episodis de pluges acompanyades de tempesta són un espectacle per als aficionats i experts del camp. Tot i això, també té la seva cara negativa, tal com es va poder evidenciar a València la nit anterior.
Van caure la sorprenent quantitat de 152 litres per metre quadrat en tot just unes hores, cosa que va provocar el tancament de nombrosos túnels, passos inferiors i carrers. Aquest esdeveniment es va convertir en la tromba d'aigua més gran des de l'11 d'octubre del 2007, quan es van registrar 178,2 litres per metre quadrat a la capital del Túria.
La tempesta, que es va mantenir estàtica a prop de València, va començar a desprendre's a la comunitat al voltant de la tarda. Cap a les nou del vespre, la intensitat de la pluja es va incrementar notablement, i quatre hores més tard, va tornar a intensificar-se, la qual cosa provocar més de mig miler de trucades a l'112. Però no només va deixar aigua; també va estar acompanyada d'un espectacle impressionant de centenars de raigs que van il·luminar el cel nocturn: fins a 429 van tocar terra només a València, d'un total de 2703 que van impactar a tota la Comunitat Valenciana, segons les dades de l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET).
La força de les pluges va ser tal, que el Centre de Coordinació d'Emergències va decretar la situació zero i l'alerta hidrològica per pluges a la comarca de l'Horta Oest ia la mateixa ciutat de València. Què implica una situació d'emergència 0? És un avís que s'emet quan hi ha risc de perill o possibles danys, com va passar aquesta vegada.
Carrers i avingudes negades, cotxes atrapats o gairebé inundats… fins i tot els centres mèdics van patir seriosos problemes, com l'Hospital Clínic de València, que va experimentar greus inundacions a causa del fort torrencial. Per als qui s'enfronten a les conseqüències de la pluja, és essencial saber com actuar en cas d'una forta tromba d'aigua i estar preparats davant de situacions similars.
Tot i la intensitat de la tempesta, no s'han reportat morts ni ferits, la qual cosa és sempre una bona notícia enmig de l'adversitat climàtica. En comparació amb altres episodis de tempesta a la regió, com la catàstrofe del 1957 quan les pluges van provocar una gran riuada amb més de 300 víctimes, aquest esdeveniment va mostrar una capacitat sorprenent per al maneig d'emergències, encara que la infraestructura d'algunes zones va tornar a ser posada a prova.
És interessant esmentar que la tempesta del 2024 ha revifat el debat sobre el canvi en els patrons climàtics. Les precipitacions cada cop més intenses però de curta durada són característiques de les noves dinàmiques meteorològiques a la Comunitat Valenciana. L'AEMET adverteix que, encara que el volum anual de pluja pot romandre similar, la distribució ha canviat, cosa que augmenta la possibilitat i severitat de episodis de pluja torrencial. La situació també recorda la importància de conèixer què és una inundació i com pot afectar la societat, especialment en moments crítics com aquest.
Les trombes marines també han estat un fenomen associat amb aquesta sèrie de tempestes. A la mateixa jornada, es va reportar que es va formar una «tromba marina» visible des de moltes localitats costaneres, incloent-hi Sueca i Cullera, que va ser considerada com la més nítida i imponent captada a la costa valenciana en l'última dècada. Aquest fenomen atmosfèric és comú en episodis d´inestabilitat i es produeix per un gir de l´aire accentuat per la tempesta. És un bon moment per revisar casos similars, com la espectacular màniga d'aigua que s'ha vist altres vegades prop de la costa.
La intensitat de les pluges, per part seva, ha portat les autoritats a prendre mesures urgents. Les brigades d?emergència es van mobilitzar per atendre les demandes d?ajuda i rescat. Tot i això, aquests esforços es van veure complicats per la inundació de moltes vies d'accés, cosa que va obligar a limitacions en el trànsit i la necessitat d'activar protocols d'emergència davant l'adversitat.
Per entendre l'impacte de la tempesta, és important fer un seguiment de les dades pluvials. Segons la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, a diversos punts de València, com l'àrea de Blasco Ibáñez, es van registrar precipitacions de fins a 129,8 litres per metre quadrat. A l'aeroport de Manises, es van reportar 110,6 litres, cosa que dóna una idea clara de la magnitud del fenomen i de les potencials inundacions a la regió.
A més, per a aquells que han experimentat l'efecte de les inundacions, és fonamental reflexionar sobre com la ciutat es pot preparar per a esdeveniments climàtics futurs. La planificació urbana i la gestió de recursos hídrics esdevenen crucials en un context on la irregularitat de les pluges podria convertir-se en la nova norma. És fonamental enfocar-se en la DANA i el seu impacte en comunitats, així com en la necessitat d'implementar millores a la infraestructura.
Aquest esdeveniment meteorològic, més enllà de ser una catàstrofe, hauria de servir com un avís sobre la importància de la infraestructura de drenatge i la capacitat de resposta davant de desastres. En aquest sentit, la història ens mostra que després de cada episodi sever, com la gran riuada del 1957, es van implementar canvis significatius que han permès a València afrontar millor l'impacte de fenòmens similars i reduir el risc d'inundacions.
Actualment, la combinació d'una consciència pública més gran sobre el canvi climàtic i la necessitat de mantenir infraestructures robustes podria ajudar la comunitat a adaptar-se a aquestes noves realitats. S'espera que l'anàlisi d'aquesta tempesta i els seus efectes ajudi les autoritats a millorar les estratègies de mitigació i resposta davant d'episodis meteorològics severs.
La comunitat valenciana es troba en un moment de reflexió, on és vital unir forces per prevenir i mitigar futurs desastres, garantint així la seguretat i la qualitat de vida a la regió.