Els huracans són un dels fenòmens naturals més impactants i devastadors, i són capaços de causar grans estralls en zones costaneres i terra endins. La seva intensitat es mesura a través de la escala d'huracans de Saffir-Simpson, una eina que permet classificar aquests ciclons tropicals en cinc nivells segons la velocitat de vent i els seus efectes a la infraestructura i la població.
Comprendre com funciona aquesta escala és clau per avaluar els riscos i prendre mesures adequades davant de l'arribada d'un huracà. Al llarg d'aquest article, explorarem detalladament cada categoria, les seves característiques i conseqüències, a més d'analitzar la evolució aquesta escala al llarg del temps.
Què és l´escala d´huracans de Saffir-Simpson?
L'escala de Saffir-Simpson es va desenvolupar a 1969 per l'enginyer estructural Herbert Saffir i el meteoròleg Robert Simpson. El seu objectiu inicial era classificar els huracans d'acord amb la velocitat de vent i els danys esperats en estructures i edificacions.
Des de la seva introducció pública a 1973 i la seva adopció generalitzada a 1974, l'escala s'ha convertit en l'estàndard global per mesurar la intensitat dels huracans a l'Atlàntic i el Pacífic oriental. Per entendre millor com les condicions meteorològiques varien a cada categoria, pots consultar també tipus d'huracans i la classificació.
Evolució de l´escala
Originalment, l'escala incloïa informació sobre la maror ciclònic i l' pressió atmosfèrica. No obstant això, en 2009, el Centre Nacional d'Huracans (NHC) va prendre la decisió d'eliminar aquests factors i convertir-la exclusivament en una escala basada en la velocitat de vent. Això es va fer a causa d'inconsistències en la correlació entre la pressió central, la maror ciclònica i la força del vent.
Un ajustament posterior va passar a 2012, quan el rang de velocitats del vent per a la categoria 4 va ser ampliat lleument, solucionant problemes de classificació i arrodoniment en diferents sistemes de mesurament. Per aprofundir en com es mesuren aquests fenòmens, et pot interessar la nova classificació de l'escala d'huracans.
Les cinc categories d'huracans
L'escala classifica els huracans en cinc nivells, sent la categoria 1 la menys destructiva i la categoria 5 la més extrema. A continuació, expliquem detalladament cadascuna:
Categoria 1: Vents entre 119 i 153 km/h
En aquesta categoria, els huracans presenten vents moderadament intensos, però encara prou forts per causar danys. Els efectes principals inclouen:
- Danys menors en estructures, amb afectacions a teulades i revestiments.
- Caiguda d'arbres i pals d'electricitat generant talls de llum.
- Onades d'entre 1.2 i 1.5 metres en zones costaneres, amb risc d'inundacions lleus.
Categoria 2: Vents entre 154 i 177 km/h
Els huracans d'aquesta categoria poden causar danys més significatius a les regions afectades. Conseqüències comunes inclouen:
- Destrucció parcial de teulades, finestres i portes.
- Danys severs a cases mòbils i estructures menys resistents.
- Risc d'inundacions a ports i zones costaneres baixes.
- Maror de fins a 2.4 metres, afectant la navegació i la línia costanera.
Categoria 3: Vents entre 178 i 209 km/h
Aquesta és la primera categoria considerada com un huracà alcalde, amb un potencial destructiu elevat. Els seus efectes inclouen:
- Danys estructurals generalitzats en habitatges i edificis petits.
- Arbres i pals elèctrics enderrocats, provocant apagades prolongades.
- Onatge d'entre 2.7 i 3.7 metres, amb inundacions terra endins.
- Evacuació recomanada en àrees costaneres baixes.
Categoria 4: Vents entre 210 i 250 km/h
Un huracà d aquesta magnitud és extremadament perillós i pot devastar grans àrees. Entre els seus principals impactes hi ha:
- Danys severs en construccions, amb col·lapse de sostres en estructures petites.
- Destrucció massiva de vegetació i estesa elèctrica.
- Onades de fins a 5.5 metres d'alçada, afectant zones costaneres severament.
- Evacuacions obligatòries en àrees d'alt risc.
Categoria 5: Vents superiors a 251 km/h
És el nivell màxim a l'escala i representa la força més extrema que pot assolir un huracà. Els seus devastadors efectes inclouen:
- Destrucció total de diverses edificacions, especialment les més febles.
- Arbres arrencats d'arrel i col·lapse d'infraestructures crucials.
- Onades superiors a 6 metres, amb maror i inundacions catastròfiques.
- Èxode massiu de població per evitar pèrdues humanes.
Limitacions de l'escala
Encara que l'escala de Saffir-Simpson és excel·lent per mesurar la força del vent, no contempla altres factors clau com:
- La quantitat de precipitació, que pot provocar inundacions severes.
- La maror ciclònic, que sovint causa més morts que els vents.
- El mida i durada de l'huracà, que influeixen en la magnitud dels danys.
Per això, els meteoròlegs complementen aquesta escala amb altres models de predicció i eines avançades per informar de manera més precisa sobre els riscos. També pots consultar per què no hi ha huracans a Espanya per entendre millor aquests fenòmens.
L'escala de Saffir-Simpson continua sent la referència més utilitzada per mesurar la intensitat dels huracans, ajudant governs i ciutadans a preparar-se davant d'aquests temibles fenòmens. Tot i que només avalua la velocitat del vent, la seva utilitat rau en la simplicitat amb què permet categoritzar i alertar la població. És crucial complementar aquest sistema amb informació addicional sobre maror, precipitacions i factors geogràfics per a una avaluació de riscos més completa.
