Segons el tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya (TICCC), s'estima que a la regió la temperatura augmentarà 0,8ºC en els propers deu anys. Aquest increment podria tenir greus conseqüències per a la salut pública, ja que es preveu que el nombre de morts anuals atribuïbles a onades de calor passi de les 50 actuals a 2,500 per a l'any 2050. Aquesta situació il·lustra la magnitud de l'impacte del canvi climàtic a la salut de la població catalana, un problema que requereix atenció immediata.
A més de l'augment de les temperatures, la costa catalana enfronta un altre repte significatiu: la possible desaparició de diverses platges. Segons l'informe, per a finals de segle s'estima que fins i tot un 20% de les platges necessitaran mesures de manteniment addicionals per poder subsistir. Aquest deteriorament no només posa en risc la bellesa natural d'aquestes àrees, sinó que també afecta el turisme, que és vital per a l'economia local, tal com s'analitza en les conseqüències del canvi climàtic a les tortugues a Catalunya.
Un grup de 140 científics ha estimat que la temperatura a Catalunya podria augmentar fins 1,4 º C per al mateix període. Tot i que això pot semblar un canvi marginal, l'augment tindrà un efecte en la biodiversitat, permetent que insectes portadors de malalties com el dengue i la malària s'instal·lin a la regió, cosa que podria ocasionar problemes greus de salut pública. Si voleu entendre més sobre aquest tema, podeu consultar l'article sobre els incendis forestals i el canvi climàtic.
L'escalfament també està relacionat amb un increment en la freqüència i la severitat d'incendis forestals, un risc que s'agreuja amb les temperatures elevades i la sequedat que caracteritzen la regió mediterrània. S'espera que un augment de 1,4 º C en la temperatura porti a un risc d'incendis molt més gran, cosa que representa una amenaça addicional per als ecosistemes locals i les comunitats humanes.
L'informe també preveu un descens a les precipitacions, amb una reducció estimada del 10% a la primavera, estiu i tardor. Aquest és un període crític, ja que coincideix amb els mesos més càlids quan l?arribada de turistes augmenta la demanda d?aigua, posant en tensió els recursos hídrics de la regió. L'escassetat de recursos hídrics és una preocupació que s'associa amb el augment de temperatura a altres regions, i reflecteix com aquesta realitat s'entrellaça amb el canvi climàtic a platges de Catalunya.
D'altra banda, els canvis al clima també estan afectant la fauna marina. Les meduses i les algues tòxiques estan proliferant més ràpidament, mentre que les espècies autòctones del litoral català s'estan desplaçant cap al nord a causa de l'alteració dels hàbitats. Això no només altera la biodiversitat, sinó que també afecta la pesca i altres activitats econòmiques basades en els recursos marins. La salut dels ecosistemes marins és essencial, ja que es relaciona amb el bilogènesi i el seu impacte a la vida marina, i es veu compromesa pel canvi climàtic.
Tot i la creixent evidència sobre la gravetat del canvi climàtic, les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle continuen. Tot i que Catalunya ha intentat implementar polítiques de mitigació i adaptació per fer front a aquests reptes, els efectes d'aquestes mesures han estat limitats fins ara, segons l'informe.
Desafiaments a la costa catalana
La costa catalana es troba sota una pressió creixent per múltiples factors. Un informe del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) assenyala que només el 20% de la costa té prou espai per adaptar-se a la pujada del nivell del mar. Des del 2017, s'ha documentat una regressió significativa de les platges, amb algunes com la de Badalona experimentant una taxa de regressió de 9,8 m/any. Aquest problema és similar al que s'ha experimentat en altres llocs, com s'esmenta als estudis sobre els efectes del canvi climàtic a altres països.
Entre el 2002 i el 2010, es van aportar 775,000 m³/any de sorra al llarg del litoral; tanmateix, aquesta política de regeneració ha demostrat ser insostenible a llarg termini a causa del seu cost elevat, ja que és ineficaç davant el canvi climàtic. El canvi climàtic ha generat situacions similars a diferents regions, com s'observa a el clima a Balears per al 2038, que també està en risc per processos anàlegs.
Les projeccions per al 2035 suggereixen que només 54% de les platges actuals tindran l'amplada adequada per a l'esbarjo, i un alarmant 9% podrien estar completament erosionades. Això té importants implicacions per al turisme, un sector que el 2023 va atreure a 18 milions de turistes, dels quals el 90% es va allotjar en municipis costaners i il·lustra com la situació pot ser crítica si no es prenen mesures.
La infraestructura costanera també està en risc. L'augment del nivell del mar, les pluges torrencials i els temporals marins afecten l'energia, el sanejament i les infraestructures de transport increïbles, moltes de les quals estan ubicades en àrees inundables. Per exemple, alguns estudis suggereixen que la línia de Rodalies del Maresme hauria de traslladar-se terra endins per raons de seguretat, com s'esmenta a la discussió sobre infraestructures sostenibles davant del canvi climàtic.
La continuïtat d'episodis com el temporal Glòria el gener del 2020 ha demostrat que la crisi climàtica és una realitat. Aquest esdeveniment va portar pluges de fins a 500 litres/m² en certes regions, provocant el desbordament de rius i afectant seriosament l'agricultura local, cosa que subratlla la urgència d'abordar el impacte generalitzat del canvi climàtic.
Mesures necessàries per a l'adaptació
Davant d'aquesta situació crítica, urgentment es requereixen solucions efectives. Greenpeace suggereix que amb una reducció moderada de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle es podria evitar fins al 40% del retrocés de les platges a tot el món, però, aquest esforç ha de coordinar-se a nivell local i ser impulsat per la col·laboració de les comunitats i les autoritats. La col·laboració de les comunitats és clau per mitigar el impacte del canvi climàtic a la regió.
Les accions necessàries inclouen:
- Aplicar polítiques ambicioses de reducció d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle.
- Introduir previsions sobre el canvi climàtic a la planificació urbanística i d'infraestructures.
- Crear límits i regulacions per al turisme, que poden causar un dany important a l'ecosistema costaner.
- Recuperar i conservar àrees inundables i ecosistemes com a aiguamolls que són essencials per a la resiliència de la costa.
La necessitat dactuar és urgent. Les platges no són només un atractiu turístic, sinó que ofereixen una sèrie d'ecosistemes i funcions que protegeixen la costa i la biodiversitat. L'adaptació i la mitigació del canvi climàtic han de ser la prioritat, especialment considerant l'impacte en diverses espècies en perill.
A més de les estratègies esmentades, és fonamental promoure la investigació i l'educació sobre el canvi climàtic perquè la societat estigui informada i pugui participar activament en la protecció del litoral català. Sense la col·laboració de tots, la costa catalana podria enfrontar un futur ombrívol que requereix una atenció especial, tal com s'observa també a les inundacions que amenacen poblacions senceres.
La crisi climàtica és un repte que afecta tothom. És essencial unir forces per assegurar que les futures generacions puguin gaudir de la bellesa i les funcionalitats que les nostres platges brinden. Mitjançant un enfocament col·laboratiu, és possible implementar solucions que preservin les nostres costes i minimitzin l'impacte del canvi climàtic.
