Després d'una extensa investigació, els científics creuen que finalment poden haver descobert la font darrere de l'enigmàtica capa de vidres que envolta el nucli de la Terra. Sembla ser el resultat d'un fenomen peculiar conegut com a «fuita d'aigua», on l'aigua es filtra des de la superfície del nostre planeta i interactua amb el nucli metàl·lic al centre.
En aquest article explicarem tot el que necessita saber sobre el descobriment de la capa de vidres que envolta el nucli de la Terra.
Com funciona el nucli de la Terra
El primer que cal saber és com funciona el nucli terrestre. Hem de saber que hi ha diferents capes des de la superfície fins a l'interior del nucli de la Terra. La Terra està formada per diverses capes internes que, en conjunt, formen la seva estructura interna. Aquestes capes es divideixen principalment en tres: l'escorça, el mantell i el nucli.
L'escorça terrestre és la capa més externa i prima. Es compon de roques i minerals, i el seu gruix varia entre uns quants quilòmetres a els oceans i fins a 70 quilòmetres a les àrees continentals. Aquesta capa és la que habitem i on es troben els oceans, els continents i la major part de la vida a la Terra.
Just a sota de l'escorça hi ha el mantell, que és una capa més densa i calenta. S'estén fins a una profunditat d'aproximadament 2,900 quilòmetres. Encara que el mantell està compost majoritàriament per roques sòlides, el seu comportament és plàstic a escales de temps geològiques, cosa que significa que flueix lentament al llarg del temps geològic.
El nucli de la Terra es troba a la part més interna i se subdivideix en dues regions: el nucli extern i el nucli intern. El nucli extern, compost principalment de ferro i níquel, és líquid degut a les altes temperatures i pressions a l'interior de la Terra. En contrast, el nucli intern és sòlid, malgrat les elevades temperatures, a causa de l'extrema pressió a què està sotmès.
Estudis sobre la capa de vidres
Durant la dècada de 1990, científics especialitzats en el camp de la geologia van fer una revelació intrigant: va sortir a la llum un delicat embolcall que envolta el nucli extern de la Terra. Aquesta funda, anomenada capa E-prime o capa E', consisteix en una extensió arremolinada de metall líquid que envolta el nucli intern sòlid. Relativament prima en comparació amb altres regions de l'interior de la Terra, la capa E' mesura més de 100 quilòmetres de gruix. Situat aproximadament a 2.900 quilòmetres sota la superfície del planeta.
L'origen de la capa E' ha estat durant molt de temps objecte d'especulació científica. Una hipòtesi predominant suggeria que es va originar a partir d'un magma ric en ferro que va existir a l'antiguitat. Alternativament, algunes teories van proposar que es va originar al nucli intern o que es va formar durant una col·lisió entre la Terra i un protoplaneta, cosa que finalment va conduir a la creació de la Lluna i va deixar fragments de la Terra primitiva incrustats al seu interior. Tot i això, cap d'aquestes hipòtesis ha aconseguit una acceptació generalitzada dins de la comunitat científica.
Segons una publicació recent a la revista Nature Geoscience del 13 de novembre, els investigadors han descobert que la formació de la capa E' pot atribuir-se que l'aigua s'infiltra a la superfície de la Terra a través de plaques tectòniques en subducció i posteriorment interactua amb la superfície metàl·lica del nucli extern. Aquest procés és similar al que es pot observar en la formació d'alguns cristalls de gel.
En cas que aquest recent descobriment sigui exacte, significa que la capa E' ha generat quantitats significatives de vidres de sílice mitjançant el procés abans esmentat. Posteriorment, aquests vidres s'han introduït al mantell, un immens dipòsit de roca fosa situat entre el nucli exterior i la capa més externa de l'escorça terrestre.
Experiments sobre la capa de vidres
A través d'una sèrie d'experiments de laboratori controlats, els investigadors van pretendre recrear les condicions de pressió intensa que es produeixen al nucli extern i observar la interacció entre l'aigua i el metall. Els resultats daquests experiments van demostrar que lhidrogen, que es troba a l'aigua, desplaça la sílice dins del metall líquid, el que fa que la sílice se separi del metall i formi estructures cristal·lines. En conseqüència, es preveu que la capa E' del nucli extern posseïsca una alta concentració d'hidrogen i una baixa concentració de sílice, desafiant les creences prèvies sobre la seua composició.
Es creu que l'espessor actual de la capa E' es va assolir en un lapse de més de mil milions d'anys, cosa que potencialment la fa més antiga que el nucli intern, que es va solidificar fa aproximadament mil milions d'anys, segons els investigadors. Aquest darrer descobriment serveix com a evidència addicional que la nostra comprensió actual de la relació dinàmica entre el nucli extern i el mantell encara pot tenir llacunes i imprecisions.
Durant el mes de setembre de l'any 2022, el mateix grup d'investigadors va fer l'important descobriment que la filtració d'aigua té el potencial d'interactuar amb importants dipòsits de carboni ubicats al nucli extern. Aquesta interacció, alhora, dóna com a resultat la formació d'enormes instal·lacions dedicades a la producció de diamants a prop del límit que separa les capes del nucli i del mantell. El procés de formació de diamants és fascinant i té similituds amb altres fenòmens com l'erupció de volcans.
Segons una declaració del coautor de l'estudi Dan Shim, geocientífic de la Universitat Estatal d'Arizona, la creença predominant durant anys ha estat que la transferència de material entre el nucli de la Terra i el mantell és mínima. No obstant això, aquestes troballes recents indiquen una interacció significativament més activa entre el nucli i el mantell, cosa que implica un intercanvi substancial de materials.
Com poden veure, amb la ciència es pot modificar tot allò establert quan hi ha un nou descobriment. Tot el que pensem que era duna manera pot canviar rotundament. Espero que amb aquesta informació pugueu conèixer més sobre els estudis sobre la capa de vidres que envolta el nucli terrestre, les seves característiques i descobriments.
