El cos humà és notablement adaptable. Al llarg de la història, la nostra espècie ha estat capaç d'aclimatar-se tant a climes severament freds com a aquells extremadament càlids. Aquesta capacitat ha permès la colonització de pràcticament tots els racons del planeta. No obstant això, no hem d'oblidar que, malgrat la nostra adaptació, hi ha límits clars per a la nostra tolerància a la calor extrema.
Els extrems climàtics poden resultar perjudicials, i són precisament aquests extrems els que definiran l'existència al nostre planeta tret que aconseguim mitigar l'escalfament global. Segons un estudi recent, cap a l'any 2050 s'espera que 350 milions de persones addicionals pateixin estrès per calor comparat amb els índexs actuals. Aquest fenomen està relacionat amb l'augment de malalties, per això és essencial comprendre la importància de la salut pública davant l'estrès tèrmic.
Tom Matthews, un climatòleg de la Universitat John Moores de Liverpool i l'autor principal de l'estudi, juntament amb un equip d'investigadors, va examinar 44 de les 101 megaciutats més poblades del món. La seva anàlisi va revelar que l'estrès tèrmic s'ha duplicat amb un augment de 1.5 graus Celsius a la temperatura global. En considerar que és probable que la temperatura mitjana del planeta augmenti en 2 graus Celsius, més de 350 milions de persones addicionals viuran sota estrès tèrmic el 2050. Aquest fenomen està relacionat amb laugment en la freqüència i la intensitat de les onades de calor a mesura que les temperatures globals continuen augmentant.
Per arribar a aquesta conclusió, els investigadors van fer servir models climàtics avançats per observar com les projeccions d'escalfament afectarien les condicions d'estrès tèrmic. Les seves troballes suggereixen que, fins i tot si aconseguim limitar l'escalfament global, les megaciutats com Karachi al Pakistan i Kolkata a l'Índia seguiran enfrontant condicions anuals similars a aquelles viscudes el 2015, quan onades de calor van cobrar la vida de 1200 persones al Pakistan i més del 2000 a l'Índia.
Els resultats de l'estudi són alarmants, ja que indiquen que les ciutats del món estan en risc greu a causa de la seva alta densitat d'asfalt i ciment, que absorbeixen la calor, elevant les temperatures als nuclis urbans per sobre de les de l'entorn rural. Aquest augment de temperatura agreuja limpacte de lestrès tèrmic i pot ser devastador per a la salut pública.
Segons un informe de la NASA, l'estrès tèrmic és una de les principals causes de morts relacionades amb el clima a molts països. Aquest fenomen ha augmentat més del doble en els darrers 40 anys. Colin Raymond, del Laboratori de Propulsió a Raig de la NASA, afirma que la temperatura de bulb humit és un indicador crucial per entendre l'estrès per calor. Aquesta mesura representa la temperatura més baixa a què es pot refredar un objecte quan l'aigua se n'evapora. Això es converteix en un factor vital, ja que indica la capacitat del cos humà per refredar-se a través de la sudoració. Com més alta sigui la temperatura de bulb humit, més difícil és per al cos humà regular la seva temperatura, cosa que pot resultar en serioses implicacions per a la salut.
Quin és el límit que pot resistir el cos humà?
Els estudis suggereixen que la temperatura de bulb humit més alta que els humans poden suportar en estar exposats a elements climàtics durant almenys sis hores és d'aproximadament 35 graus Celsius. Quan s'assoleixen o superen aquests nivells, es torna pràcticament impossible per al cos regular la seva temperatura, cosa que pot portar a un col·lapse físic.
Des del 2005, s'han registrat valors de temperatura de bulb humit superiors a 35 graus diverses vegades en àrees subtropicals, com el Pakistan i el Golf Pèrsic. La investigació també indica un augment de la freqüència d'aquests esdeveniments. Addicionalment, les temperatures entre 32 i 35 graus Celsius han augmentat més de tres vegades en els darrers 40 anys, augmentant així les preocupacions sobre l'estrès per calor a la població.
Quines regions del món hauran d'enfrontar aquest fenomen?
Encara que no és senzill predir quan assolirem temperatures de bulb humit superiors a 35 graus Celsius de forma regular, els models climàtics suggereixen que certes regions enfrontaran aquestes condicions en els propers 30 a 50 anys. Les àrees més vulnerables inclouen el sud d'Àsia, el golf Pèrsic, i parts de l'est de la Xina i el sud-est asiàtic.
Pel que fa a regions específiques, s'estima que per al 2050, zones d'Espanya com Madrid, la Comunitat Valenciana i Andalusia experimentaran més de tres mesos cada any amb temperatures superiors a 35 graus. Tot i això, aquestes regions no estaran tan exposades com altres llocs del món on la humitat és més alta, cosa que agreuja l'estrès tèrmic. Aquest fenomen també es pot observar en llocs que han experimentat onades de calor poc habituals.
La situació esdevé més preocupant quan es considera que el canvi climàtic està provocant canvis en els patrons climàtics, augmentant la freqüència i la intensitat dels fenòmens meteorològics extrems, incloent-hi períodes de sequera i onades de calor extremes.
A llarg termini, es preveu que la unió d'aquests fenòmens estigui vinculada a un increment en les morts associades a calor extrema, juntament amb un augment en les malalties relacionades amb l'estrès tèrmic. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que, el 2050, el canvi climàtic podria provocar fins a 250,000 morts addicionals a l'any a causa de l'estrès per calor, malalties respiratòries i cardiovasculars, així com la desnutrició.
La relació entre l'estrès tèrmic i la urbanització
Les grans ciutats presenten un repte particular pel que fa a l'estrès tèrmic. La majoria de les metròpolis presenten un fenomen conegut com el efecte illa de calor urbana, on les temperatures al centre de la ciutat són significativament més altes que a les zones rurals circumdants a causa de la concentració d'edificis, asfalt i altres materials que absorbeixen calor. Aquest fenomen crea un ambient on la calor extrema pot ser encara més perillosa, cosa que reforça la importància de comprendre com el efecte illa de calor pot influir en la salut pública.
Les àrees urbanes també solen ser més vulnerables a la sequera i la manca d'aigua potable, cosa que agreuja encara més la situació. Les ciutats que no compten amb prou infraestructura verda, com ara parcs i zones arbrades, són particularment susceptibles a aquests problemes, ja que no tenen els mecanismes naturals que ajuden a moderar les temperatures.
Les adaptacions són essencials per mitigar aquests impactes. Els governs i les ciutats han de desenvolupar plans.
- Crear espais verds: Afegir parcs i àrees d'esbarjo pot ajudar a reduir les temperatures locals i oferir refugis frescos durant les onades de calor.
- Implementar sistemes d'alerta primerenca: Aquests poden informar la població sobre els esdeveniments de calor extrema i recomanar mesures de protecció.
- Reorganitzar lespai urbà: Modificar la planificació urbana per permetre una ventilació millor i flux d'aire pot ajudar a mitigar l'efecte illa de calor.
- Fomentar l'educació pública: És fonamental informar els ciutadans sobre com protegir-se durant períodes de calor extrema i quines mesures adoptar per mantenir la salut.
Un enfocament integral que consideri les necessitats de la població i la infraestructura existent a cada ciutat és fonamental. La manca d'acció podria portar a un augment significatiu de problemes de salut associats a l'estrès tèrmic a la població.
Els experts adverteixen que sense una acció urgent per reduir les emissions i mitigar l'escalfament global, el nombre de persones afectades per l'estrès tèrmic continuarà augmentant. Això no sols implica un risc per a la salut pública, sinó també complicacions econòmiques. El cost de latenció mèdica augmentarà i la productivitat laboral disminuirà dràsticament, especialment en sectors que depenen de la mà dobra a laire lliure. És vital adoptar mesures que mitiguin l'impacte del estrès per calor als animals, ja que un ecosistema saludable contribueix a la salut humana.
Amb el temps, els canvis en el clima podrien portar a migracions massives, ja que les persones busquen escapar de les condicions extremes. Aquest moviment podria generar tensions socials i polítiques, així com conflictes en àrees que ja estan sota pressió a causa d'altres factors socials, econòmics o ambientals.
La transició cap a un món més sostenible és urgent. Cal que tant els governs com els ciutadans prenguin mesures per abordar les causes del canvi climàtic i adaptar-se als seus efectes. La col·laboració entre les nacions és essencial en la lluita contra l'escalfament global i l'estrès tèrmic, que es preveu augmentarà en el futur.
