Durant els últims anys, la calamarsa de grans dimensions s'ha convertit en un dels fenòmens meteorològics més destacats i preocupants de les tempestes severes. Registres recents a Espanya ia altres països mostren que les pedres de gel cauen cada cop més grans i amb més freqüència, provocant danys en habitatges, vehicles, cultius i carreteres, i fins i tot posant en risc la seguretat de les persones.
L'augment d'aquests episodis ha portat la comunitat científica a investigar les causes que afavoreixen la formació de calamarsa tan voluminosa ia analitzar les conseqüències que el seu impacte deixa a diverses regions. Les alertes meteorològiques es repeteixen amb més freqüència, especialment a la primavera i l'estiu, quan l'atmosfera es torna més inestable i les tempestes convectives són més probables.
Per què creix la calamarsa: factors meteorològics i el paper del canvi climàtic
El desenvolupament de calamarsa de grans dimensions està vinculat a la presència de núvols de gran desenvolupament vertical, coneguts com a tempestes supercel·lulars. Aquests núvols, impulsats per corrents ascendents potents, permeten que els vidres de gel romanguin en suspensió durant més temps i creixin en cobrir-se de capes d'aigua superrefredada. Segons els experts, la mida final de les pedres depèn del temps que romanen a l'interior del núvol, de les condicions tèrmiques i de la força del vent en alçada.
En els darrers anys, el canvi climàtic ha intensificat aquest procés. L'augment de temperatures en superfície i als oceans afavoreix la presència d'aire càlid i humit, clau per a la formació de tempestes intenses. Això genera una major inestabilitat atmosfèrica, amb contrastos tèrmics més marcats entre la superfície i les capes altes, cosa que es tradueix en tempestes convectives més fortes i en la formació de calamarsa de major diàmetre.
Així mateix, la variabilitat i la cisalladura del vent (canvis en direcció o intensitat amb l'alçada) juguen un paper essencial, permetent que la calamarsa segueixi ascendint i acumulant capes abans de caure finalment a terra, aconseguint mides significatives.
Rècords recents de calamarsa gegant: d'Europa a l'Àsia
Els rècords en grandària de la calamarsa s'han multiplicat en els darrers temps. A Europa, el 2023, es van recollir pedres que van assolir diàmetres de 16 i fins a 19 centímetres al nord d'Itàlia, xifres sense precedents. A Espanya, a la comarca catalana del Baix Empordà, el 2022, es van reportar calamars de fins a 12 centímetres, especialment a la Bisbal d'Empordà (Girona).
Aquest augment no és exclusiu d'Europa. A la Xina, episodis recents han deixat pedres de la mida d'un ou i fins i tot d'un puny, i han afectat tant zones urbanes com rurals, fan malbé sostres, vehicles i cultius, i han deixat ferits.
Als Estats Units, les planes centrals i regions d'alta convecció atmosfèrica pateixen episodis de calamarsa que superen la mida d'una pilota de beisbol, especialment a la primavera i l'estiu, augmentant els danys agrícoles i industrials.
Espanya: episodis recents i impacte social i econòmic
A la primavera i principis de l'estiu del 2025, Espanya va experimentar diverses jornades amb tempestes severes i calamarsa de grans dimensions. Es van registrar més de 23.000 raigs en una sola tarda, i calamarsa gruixuda des de Toledo a Sant Sebastià, amb pedres que van arribar als quatre centímetres a la Comunitat de Madrid, a més de danys a Guadalajara i Toledo. Les conseqüències van incloure collites destruïdes, vehicles abonyegats, vidres trencats i danys en teulades i persianes.
A Aragó i les Cinco Villas, localitats com Sancho Abarca van patir una pedregada severa, amb pedres que, segons els seus habitants, “van fer teulades, cotxes i vidres”. Fins i tot es va reportar un incendi causat per un llamp durant la tempesta. Les autoritats van emetre avisos taronges per risc important fins a entrada la nit.
L'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) va activar alertes a la Comunitat Valenciana davant de previsions de tempestes amb calamarsa gran i cops forts de vent. Les precipitacions, que van arribar fins a 40 litres per metre quadrat en una hora, van afectar tant l'interior com les zones costaneres, interferint en l'activitat diària i agrícola.
Com es mesura la calamarsa i quins reptes presenta el seu estudi
Mesurar la mida de la calamarsa representa un dels principals desafiaments en l'anàlisi meteorològica. Encara que hi ha dispositius específics com els granizòmetres, la majoria dels registres provenen d'observacions directes i fotografies fetes per particulars amb objectes de mida coneguda, com ara monedes o pilotes de golf. Els mètodes oficials agrupen la calamarsa des d'uns pocs mil·límetres fins a pedres comparables a pilotes de beisbol o més grans.
Un problema freqüent és la ràpida fusió de la calamarsa, cosa que dificulta obtenir dades precises i estadístiques homogènies a nivell internacional i nacional. Com a resultat, moltes dades són incompletes o subestimades, malgrat la creixent freqüència i la mida d'aquests esdeveniments extrems.
Conseqüències i mesures preventives davant de la calamarsa gegant
L'impacte de la calamarsa de grans dimensions supera la simple destrucció física. Pot arruïnar cultius, especialment fructícoles i hortícoles, danyar vehicles, teulades, persianes i cristalleria, i fins i tot afectar infraestructures elèctriques i de telecomunicacions. El cost econòmic d'aquestes pèrdues s'incrementa i afecta assegurances i economies locals i regionals.
A nivell social, la població s'alarma davant dels anuncis de tempestes severes. Per això s'han reforçat els sistemes d'alerta primerenca, sistemes de vigilància meteorològica i mesures preventives contra fenòmens convectius extrems. Davant la previsió de calamarsa gran, el més recomanable és buscar refugi i evitar exposar-se a exteriors.
Els episodis recents de pedra gegant a Espanya, Europa i Àsia evidencien que el fenomen de la calamarsa de grans dimensions s'ha convertit en una realitat cada vegada més freqüent i perillosa. La intensificació de tempestes, la inestabilitat atmosfèrica creixent i el canvi climàtic contribueixen al seu increment. La vigilància, la prevenció i l'anàlisi constant seran clau per adaptar-se i reduir l'impacte d'un fenomen que forma cada vegada més part de la climatologia moderna.